
Cora Novoa / Foto: Cugat Mèdia
ESCOLTA-HO
Doncs diria que a través de la ràdio. Quan era petita i vivia amb els pares teníem el costum de menjar mentre escoltàvem Ràdio 3. Gràcies a Ràdio 3 vaig descobrir la música electrònica i grups més alternatius. Vaig veure que hi havia altres gèneres més enllà dels clàssics. Soc amant de tots els gèneres musicals, realment. Considero que no existeix la música dolenta, només has de trobar el moment per escoltar-la.
Però en el teu cap ja pensaves a dedicar-te a la música? A fer de la música la teva professió o què és el que volies fer?
Sempre he sigut una gran amant de la música, sobretot gràcies al meu pare. A casa hi havia molts vinils, molts discs i s'escoltava salsa, flamenc i de tot. Va ser també arran d'estudiar informàtica que vaig descobrir que es podia fer música amb l'ordinador, això em va atrapar. Llavors me'n vaig anar a estudiar a Madrid, perquè jo soc d'Ourense i no hi havia la possibilitat d'estudiar per fer producció musical o de DJ. Me'n vaig anar a Madrid amb 19 anys i vaig començar els estudis sense cap pretensió, només amb l'únic objectiu de formar-me i treballar a la indústria musical.
Com ha canviat la formació de DJ? Ara mateix és una professió molt reconeguda, però quan vas començar, fa uns 15-20 anys, imagino que no era així
I tant que no, i hi havia molts estigmes. No hi havia massa formació, jo vaig haver d'estudiar per ser tècnica de so perquè no hi havia res més. Tot el que he après ha sigut de manera autodidàctica.
I imaginem que quan comences tota aquesta aventura, referents de la música electrònica femenins segurament tampoc n'hi havia, no?
Trobar models era difícil, però un dels meus grans referents és el Sonar Festival de Barcelona. Crec que ha posat Catalunya al mapa mundial i continua sent un festival icònic que ha marcat un abans i un després en la indústria de la música electrònica i de tecnologies avançades. De referents dones tenia a Miss Kittin, Ellen Alien, però n'hi havia molt poques. Ara sí que hi ha més dones DJ, però continuem sent molt poques les que ens dediquem a la producció musical.
Quin és el teu vincle amb el Sonar i com es presenta aquest 2025, en què hi actuaràs amb un show nou al festival?
És la primera vegada des de 2009 que torno al Sonar amb una proposta de música en directe, és a dir, no estaré punxant música d'altres artistes, sinó que m'emporto les màquines i faig una interpretació en directe del meu repertori. A més, ho faré amb un show audiovisual amb imatges de Tomás Aciego, que és un artista digital increïble. Estic molt il·lusionada, la veritat. Soc molt feliç de tornar a repetir l'experiència.
Hem dit al principi de l'entrevista que ets DJ, però fas moltes altres coses, com per exemple, ser formadora d'Ableton o curació musical. Explica'ns?
És un programa per fer música realment pioner, perquè facilita la feina a l'hora de tocar en directe. Soc professora titulada, però no em puc dedicar a la docència al 100% perquè no tinc prou temps. El que faig és donar alguna classe magistral puntual.
I sobre la curació musical, doncs he fet treballs per a marques externes i m'han demanat que els hi creï una identitat sonora. De la mateixa manera que hi ha persones que pensen en la identitat d'una marca des de la imatge, jo penso un embolcall musical per millorar l'experiència del client.
Parlem del teu treball més recent, d''ACT 3. This is not about you and me, this is about us'. Explica'ns una mica en què es diferencia aquest tercer treball dels teus dos anteriors.
Aquest tercer treball tanca una trilogia de llançaments en els quals, a banda de música, també hi ha un llenguatge estètic i s'han desenvolupat diversos objectes en relació amb el projecte. L'àlbum és una crítica social a aquesta societat tan distòpica que vivim avui dia en la que tot està molt polaritzat, han aparegut noves tecnologies com la intel·ligència artificial, el problema del canvi climàtic... 'This is not about you and me, this is about us' vol tornar a aquest sentit de comunitat i enviar el missatge que com a poble podem fer grans coses.
Com pot la música electrònica explicar coses?
Quan una cançó té un intèrpret i lletra és més fàcil que arribi el missatge, però hi ha altres maneres de fer arribar aquest missatge. Per exemple, jo faig servir tècniques de 'sampling', és a dir, gravo xerrades o discursos sobre una temàtica en concret i després les utilitzo. Vaig fer un projecte que estava tot inspirat en sons de fàbrica i per fer-ho, me'n vaig anar a gravar a aquests espais. Els videoclips també són una bona eina per fer arribar visualment el missatge. Després faig servir molt les xarxes socials. Tot plegat és el que fa que la gent arribi a entendre el concepte.
Seeking the Velvet és el teu segell discogràfic, però té un concepte que va més enllà, no és simplement una discogràfica, oi?
És un projecte creatiu que descansa sobre tres pilars: art, música i tecnologia. Intentem fer un equilibri entre aquests tres conceptes i projectes que ens vinguin de gust fer, no pensant en el vessant econòmic sinó amb projectes on em sento lliure i puc crear sense estar pendent d'un calendari. Per a mi és molt important tenir aquest espai de llibertat.
Quan arribes tu a Sant Cugat i per què dius que el Monestir és un lloc especial?
Doncs vaig arribar, més o menys, quan va començar la pandèmia. Venia de Barcelona, i abans de Barcelona havia viscut a Londres. Vaig arribar a Barcelona per amor, vaig venir per la meva dona, perquè em vaig enamorar, i estic encantada. És un lloc espectacular i em sento com a casa. I el Monestir m'agrada perquè els llocs amb misticisme m'encanten. Són llocs on pots escoltar la música molt i molt bé per la seva sonoritat.
Fa cinc anys que estàs a Sant Cugat. Quins són els teus llocs de confiança?
La Bolera, sense cap mena de dubte. El restaurant La Bolera ens encanta i cada vegada que hi anem ens tracten molt bé. És un lloc on vaig habitualment. També m'agrada molt passejar per l'entorn del Pi d'en Xandri. Sant Cugat m'ha rebut amb els braços oberts i em sento molt a gust.
Cora Novoa
De referents dones tenia a Miss Kittin, Ellen Alien, però n'hi havia molt poques. Ara sí que hi ha més dones DJ, però continuem sent molt poques les que ens dediquem a la producció musical.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.