Teresa Cervelló Collazos: ''El dolor, quan es comparteix i s'explica no fa tant de mal, ajuda a curar''
La santcugatenca publica 'Estimat Jordi', un llibre que vol trencar tabús sobre les malalties mentals i les addiccions
Comparteix:
Teresa Cervelló / Foto: Cugat Mèdia
el 11/abril Carme Reverte / Eva Garrido EntrevistaPDF
La santcugatenca Teresa Cervelló es defineix com una 'aprenenta de la vida'. Ha estat professora de matemàtiques i, un cop jubilada, ha descobert la seva passió per l’escriptura. Ha escrit el llibre 'Estimat Jordi', dedicat al seu fill, que va patir una malaltia mental desencadenada per un brot psicòtic, probablement relacionat amb el consum de cànnabis en l’adolescència. El llibre és alhora un homenatge al Jordi i una eina per visibilitzar les malalties mentals i les addiccions, trencant el silenci que sovint les envolta. En aquesta conversa al magazín 'Faves comptades', el magazín de Ràdio Sant Cugat, Cervelló parla del dolor de veure patir un fill i la impotència de no poder-lo ajudar com voldria, però també destaca l’aprenentatge profund que ha extret d’aquesta experiència.
ESCOLTA-HO
Per a qui no et conegui, qui és la Teresa Cervelló? Jo em defineixo com a una aprenenta de la vida. Això primer. I després, tinc un marit, el Joan, i he tingut tres fills, la Neus, el Jordi, que va morir, i la Meritxell. Soc àvia, tinc dues netes i, per exemple, m'agrada molt escriure. He sigut professora de matemàtiques a Rubí i també ho he sigut molts anys a l'Institut Angeleta Ferrer. Quan em vaig jubilar em vaig posar a escriure, perquè em vaig passar la vida corregint exàmens i amb els meus fills. No tenia temps per a res més.
És a dir, has hagut d'esperar fins a la jubilació per dedicar-te a una de les teves passions, l'escriptura? Sí, bé, el que passa és que no ho sabia que era la meva passió. Només tenia temps per fer el que em tocava, i aleshores tocava donar classe i cuidar la família. De tant en tant sí que havia escrit una mica, però va ser amb la jubilació que vaig provar d'escriure i la veritat, em va agradar molt, és una cosa molt terapèutica.
'Estimat Jordi' és el títol del llibre que ja està disponible. Què expliques en aquest llibre? Aquest llibre és la vida del Jordi, del seu dia a dia i el de la nostra família. Als 13-14 anys quan el Jordi feia quart d'ESO va tenir un brot psicòtic ocasionat pel consum de cànnabis, aquest va ser el desencadenant. Sempre ens han dit, però, que tot i que no hagués consumit drogues potser també li hauria aparegut la malaltia. Sigui cert o no, el que és segur és que s'ha de vigilar molt amb les drogues perquè els joves creuen que un 'porret' no és res, però és una loteria i també poden desencadenar una malaltia mental com la que va patir el Jordi, que el va hipotecar tota la vida.
Creus que el que tu expliques en aquest llibre, aquesta experiència del teu fill, pot ser útil pels joves? Crec que pot ser útil perquè el llibre té dos objectius: El primer, escriure'l m'ha servit per buidar-me, i m'ha anat molt bé. Al principi em feia molt dolor escriure i, alhora, em sentia molt vulnerable perquè posava al descobert tota la meva intimitat i la de la meva família. El segon, és parlar de les malalties mentals, que són molt freqüents i estan molt silenciades. Amb aquest llibre també pretenc posar al descobert tot el que pot passar, perquè cada malalt és diferent, però d'alguna manera explico que les malalties mentals i les addiccions estan molt relacionades. Vull parlar de tot això amb normalitat, que crec que pot fer bé i perquè el dolor, quan es comparteix i s'explica no fa tant de mal, ajuda a curar.
Què és el que t'ha ensenyat el teu fill? Jo he lluitat perquè el Jordi pogués tenir un mode de vida, una professió, una vida normal... i no ho he aconseguit. Aquest va ser per mi el dolor més gran, el fet de veure patir un fill i que no puguis fer res, això em va fer estimar-lo incondicionalment, em va ensenyar a estimar i m'ha ensenyat el que realment val la pena. En aquest sentit, és el meu mestre. El Jordi era una persona molt entranyable, intel·ligent i sabia captar la realitat molt bé. Va sofrir molt perquè tenia els brots i també alteracions de l'estat d'ànim. No li agradava viure, per dir-ho d'alguna manera, i va patir. Però era una persona que quan estaves amb ella et senties acollida, et senties estimada, et senties valorada.
Hi ha hagut un abans i un després en la teva persona? I tant, és molt diferent la meva vida. Ja és diferent pel que fa al pla físic, perquè abans m'ocupava més de la meva família i ara, amb el llibre, sento com si m'hagués sortit una feina nova. Mai havia anat a un programa de ràdio, ni a la televisió, ni havia fet presentacions... i per a mi tot això és nou. Una nova manera d'interpretar la vida i l'estimació, encara que et passin coses negatives.
El llibre es ven amb finalitats benèfiques. A què es destinarà? La part del llibre que venguem nosaltres, de moment es destinarà al Centre Eines d'aquí de Sant Cugat i després a la Fundació Joia, que van ajudar al Jordi i estan ajudant a les persones que tenen patiment mental o malalties mentals a reinserir-se socialment i laboralment. Quan arribi el moment ja direm quants diners hem pogut donar. Encara ens falten fer algunes presentacions. Una, a l'Ateneu, i l'altra a la Fundació Aves, que és un centre que tracta el dol i que el meu marit i jo vam anar quan va morir el Jordi. I després, segurament, a Flix, al meu poble. Quan s'acabin aquestes presentacions ja farem el balanç, que de moment és positiu. Estic molt contenta.
Al llibre expliques tant les bones com les males experiències de la malaltia i el tractament del Jordi. Què t'agradaria dir als pares que tenen fills amb malalties mentals? Jo, la veritat, soc mala consellera, no puc aconsellar res perquè jo vaig fracassar en el que volia, però el que els hi diria és que encara que les coses no surtin com tu vols, després tot té sentit. Que el tractin amb molt d'amor i amb molt d'afecte i que ho facin tan bé com puguin. No sé donar cap més consell.
La societat continua estigmatitzant les persones amb malalties mentals? Crec que sí i al llibre ho explico. He trobat moltes diferències en la manera de tractar una malaltia mental en un menor i en la manera de tractar-la en una persona adulta. Als adults els tracten molt amb pastilles, molt a vaqueta, com si ja no hi hagués res a fer amb aquella persona. Falta cura amb el pacient i, després, en segons quins hospitals, veus que estan uns damunt dels altres, que no hi ha espais... No sé, crec que el tracte amb les persones amb malalties mentals és molt deficient.
L'escriptura, com comentaves abans, ha estat terapèutica. Tens intenció de continuar escrivint? De fet, continuo escrivint, no sé si són poesies, o escrits molt curts a Instagram. I tinc com una necessitat molt gran d'expressar sentiments i, de moment, ho faig a les xarxes socials. Així que suposo que sí, que continuaré escrivint.
Què li diria la Teresa d'avui a la Teresa del futur? Li diria que tingués confiança, confiança en la vida. Li diria que tot està bé, que tot té un sentit i que faci el que cregui que ha de fer, sense aturar-se. Que ara vivim, i que ja vindrà el moment que no puguem fer res. Però de moment estem en aquest ball, doncs ballem-lo. Això li diria.
DECLARACIONS
Teresa Cervelló
les malalties mentals i les addiccions estan molt relacionades. Vull parlar de tot això amb normalitat, que crec que pot fer bé i perquè el dolor, quan es comparteix i s'explica no fa tant de mal, ajuda a curar.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.