Inicia sessió 
Registra't
Teresa Legarreta / Foto: Cugat Mèdia
ESCOLTA-HO
La definició d'artista em sembla una mica pretensiosa. Sí que és veritat que vaig començar a fer ceràmica fa uns 30 anys. Després vaig començar a fer escultura i em vaig adonar que m'agradava molt. En vaig aprendre a la Casa Mònaco, que hi havia classes d'escultura a la tarda. Ja fa 20 anys que en faig i ho gaudeixo molt. El fang dona molta riquesa i relaxament. Quan creo una peça he de fer-la des de la memòria de les coses que recordo de quan hi veia, perquè és clar, ara mateix ja no puc consultar un llibre o anar a un museu i observar les figures.
Quan tenies 23 anys vas patir un esdeveniment que et va canviar la vida, et vas quedar sense visió. Quin abans i quin després hi va haver?
L'abans i el després va ser molt gran. Feia un any que estava casada i esperàvem una criatura, que va ser un nen, i la meva ceguesa va ser a conseqüència del part. Vaig estar gairebé dos mesos en coma i quan me'n vaig sortir, era tanta la il·lusió de tornar a estar amb la meva parella i el meu fill que vaig haver d'aprendre a fer-ho tot de nou. Em vaig adonar que una persona que perd la visió ha de començar a tenir molta memòria, per exemple, per recordar on ha deixat les coses. Quan no hi veus, utilitzes molt la memòria. Els amics que tenia abans de perdre la vista em van donar suport i vam continuar fent les mateixes coses encara que no hi veiés, així que en aquest sentit no em vaig sentir sola. He de reconèixer que els meus amics i la meva parella, sobretot la meva parella, mai m'han tractat com una cega.
Quan descobreixes l'escultura?
L'escultura la vaig conèixer gràcies al meu professor Pere Borrat, que des del primer dia que em va conèixer no em va posar límits. Com que tots els meus companys de classe hi veien menys jo, ell em donava un cop de mà i em guiava per millorar les meves escultures. Quan acabo una escultura i algú em diu que és molt maca o quan una exposició té èxit sempre dic 'ho dieu de veritat? No ho digueu per pena!'
Què té el fang que no tinguin altres materials amb els quals també podries fer escultura?
El fang té vida. Quan el toques té elasticitat, té fredor. El poses i comences a crear una peça... i no ho sé, és molt viu. La veritat, però, és que fer una peça no és flors i violes, perdo tot un curs per fer una sola peça.
Com és el procés de creació per fer una escultura, des que la comences fins que la tens enllestida?
Per començar, has de tenir una fusta amb una ànima de ferro perquè el fang s'aguanti. Llavors, clavo allà les pastilles i queda l'esquelet de l'escultura, perquè m'entenguis. A partir d'aquí, amb les eines comences a donar forma a les dues o tres pastilles de fang que has clavat segons el que tens pensat. A vegades tenies una primera idea i a mesura que vas fent t'adones que t'agrada d'una altra manera.
Què t'inspira a l'hora de fer aquestes escultures, per què fas cossos de dones?
És que és el que conec més. Em conec a mi mateixa i tinc quatre germanes. És que la dona és molt maca de fer per les seves formes. Quan faig homes, encara que no t'ho creguis, em surten femenins, sempre els acabo fent amb més corbes.
Tens referents artístics a l'hora de crear o inspirar-te? Hi ha algun artista que t'agradi per la seva manera de fer o les formes que plasma?
La veritat és que no, perquè tot el que faig són formes que recordo, per això potser faig més dones. I si no, m'ho invento m'entens?
T'agradaria fer, per exemple, una exposició d'escultura abstracta?
Mira, vaig intentar fer dues peces abstractes i no van tenir gaire èxit. I que consti que m'encanten les peces abstractes, m'encantaven quan encara hi veia. Però necessitaria tocar la peça per poder sentir l'abstracte. Qui fa una peça abstracta és perquè la sent i la transforma en allò que està sentint, no? I jo, doncs faig el que puc. Si jo sabés fer una bona peça abstracta, m'encantaria, sí.
I quan no ets al taller, on t'hem d'imaginar?
Quan no soc al taller, doncs mira, vaig a conferències d'art a la Universitat, vaig a classe d'escultura, vaig al cinema, acompanyo el Jordi a jugar al bridge i jo m'emporto un llibre i llegeixo... També ens agrada molt viatjar, hem estat en 97 països!
Hi ha alguna de les teves obres de la qual et sentis especialment orgullosa?
Doncs vaig fer un cap que tothom m'ha dit que s'assembla una mica a l'estil de Jaume Plensa. M'estimo molt les meves escultures i jo no les voldria vendre, però és clar, llavors em diuen que si me les quedo jo aquestes obres es moriran a casa i ningú les coneixerà. Pel Dia de la Dona vaig exposar tres escultures al Sacum, i ara en tornaré a exposar tres més. Al final n'he venut dos, una a la meva germana i una altra a una advocada de Tàrrega. Una escultura costa més de vendre que un quadre, perquè a l'escultura li has de trobar un lloc adequat per posar-la. Però vendre o no, no em preocupa.
Teresa Legarreta
El fang, tu el toques i té una elasticitat, una fredor. Tu el poses i vas creant aquella peça. No ho sé, és molt viu. Jo, la veritat, és que fer una peça no són flors i violes. Perdo tot un curs per fer una sola peça.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.