Inicia sessió 
Registra't
Dolors Font / Foto: Cedida
ESCOLTA-HO
Doncs mira, imagina't, quan jo vaig començar a treballar aquí, les plantes u, dos i tres estaven tancades, no existien, estàvem tots reunits a la quarta planta. Ens coneixíem tots, baixàvem a dinar amb dos torns, metges, infermeria i els portalliteres, perquè no hi havia auxiliars en aquella època. Tampoc existia el pàrquing de personal, aparcàvem tots, treballadors i visites, al pàrquing que ara és només per a les visites. I les consultes externes eren un petit reducte a la planta baixa.
Per tant, ens hem d'imaginar un hospital molt més petit que el que tenim ara, oi?
Ja ho crec! És a dir, que ens coneixíem absolutament tots. Tots ens dèiem pel nostre nom i baixàvem a dinar plegats. Els diumenges a les sis de la tarda tothom portava un pastís i nosaltres d'això en dèiem 'el relax', perquè fins i tot fumàvem a dins de l'hospital. En aquella estona berenàvem, compartíem una estona plegats i celebràvem que era diumenge i que l'endemà teníem festa.
Com vas arribar a l'Hospital Universitari General de Catalunya?
Vaig acabar infermeria l'any 1983, en una època en què no hi havia feina. Després d'estar en diversos hospitals em va sortir un contracte a l'Hospital d'Igualada. Allà vaig conèixer dues companyes que havien enviat el currículum a l'Hospital General. Estaven esperant que les cridessin i jo, mentrestant, també vaig enviar el currículum i em van trucar. A més, a mi m'interessava moltíssim perquè buscaven gent per a l'UCI. En aquell moment jo treballava a l'UCI de l'Hospital d'Igualada i havia de pujar i baixar cada dia, fins i tot hi havia hagut dies que m'havia quedat a dormir en una pensió.
Sempre havies volgut ser infermera?
No, jo crec que no. Quan era jove jo no sabia què fer. Home, sempre m'havien cridat les coses de ciències perquè el meu avi era metge i sempre a casa s'havia viscut aquest esperit, però jo estava, entre Farmàcia o Química. Puc dir que soc infermera gràcies al fet que la meva mare es va plantar i em va dir, ''bé, maca, què fem?'' Vaig aprovar la selectivitat sense saber encara què fer i llavors em vaig presentar a la prova de l'escola d'infermeria pensant que, si no m'agradava sempre ho podria deixar. I mira, ja no ho he deixat.
La sanitat, tant la medicina com la infermeria, requereix actualització i estudi constant. Com es porta això?
Al principi no m'importava, al contrari, tu vols més i més formació. Després la cosa es començava a complicar, sobretot quan ja tenies fills i una família perquè la formació l'havies de fer en el teu temps lliure i era un sacrifici, parlo de la meva generació. Al final hi havia coses que et semblaven injustes. També he estat molt implicada en la docència, i tant si la vols rebre com si la vols impartir, l'has de fer fora de les hores de treball, i això ho fa tot molt difícil.
Imagino que les noves tecnologies han facilitat tasques del teu dia a dia des que vas començar a la professió. Ens pots posar algun exemple?
Pensa que nosaltres, abans de la informatització, el metge ens escrivia les ordres mèdiques farmacològiques a la història del pacient. Després, nosaltres ho transcrivíem en uns vals, tot a mà, que baixàvem a la farmàcia del centre. Dues hores després se'ns retornava la medicació de cada pacient dins unes bossetes de plàstic. Ja et pots imaginar la quantitat d'errors que podríem arribar a fer! Ho fèiem amb cura, és clar, però sempre podia passar alguna cosa. Per tant, el primer que ens va facilitar l'entrada de la digitalització és la tasca diària amb la prescripció mèdica farmacològica, millorant la seguretat del pacient i la qualitat de la nostra feina.
I la teva professió, la d'infermera, com ha canviat en aquests anys? Si és que creus que ha canviat en algun aspecte, és clar
Mira, pensa que quan jo vaig acabar infermeria, tot just es començava a cobrar el plus de nocturnitat. No hi havia plus ni de dissabtes, ni de diumenges, ni de festius. Era igual treballar un Nadal que treballar un dimarts qualsevol. Això ja d'entrada. No teníem comitès d'empresa. Seguíem el que se'ns dictaminava per endavant. Va arribar la tecnificació i els canvis tecnològics i això ens va fer por per si deshumanitzava la nostra tasca, la tasca sanitària. Per això, al cap d'uns anys van aparèixer els primers moviments d'humanització dels serveis sanitaris i avui dia, la veritat, és que tenen molta importància. No deshumanitzar la nostra feina és un repte, i més ara que ha aparegut la intel·ligència artificial. Així que, i tant que ha canviat la nostra feina, no hi ha color!
Com veus les noves generacions d'infermeres i infermers?
Les veig preparades i motivades, per descomptat! Però una mica imprudents. La prudència és una qualitat de la nostra feina que es va adquirint amb els anys. Jo, ara mateix, tinc molta més por d'equivocar-me que quan vaig acabar la carrera. Les noves generacions també les veig menys sacrificades, i ho dic amb una mica d'enveja, perquè saben que tenen deures, però també coneixen millor els seus drets. Són més gelosos del seu temps lliure.
I quin consell els donaries? Un consell per ser uns bons professionals de la infermeria
La raó de ser d'una infermera és cuidar, malgrat que vingui tota la revolució digital, intel·ligència artificial, màquines, etcètera. Que no oblidin mai que estan aquí per cuidar. El que vol la gent, els nostres pacients, és que se'ls cuidi, no que se'ls salvi. En algun moment potser els hem hagut de salvar, però els pacients volen que els cuidin. Cuidar-los amb qualitat, amb seguretat, amb formació i amb professionalitat, però cuidar-los.
Si estigués a les teves mans canviar alguna cosa en el sector de la sanitat, o de la infermeria en concret, què canviaries? Tens alguna reivindicació?
Voldria que es reivindiqués el nostre rol autònom. Que se'ns reconegui per part de les institucions, que se'ns respecti per part de tots els nostres companys sanitaris i que se'ns recompensi per part de les nostres direccions amb unes retribucions com cal, amb un respecte per la nostra tasca o amb una ajuda, no ho sé.
T'estàs a punt de jubilar. Com encares aquesta nova etapa vital?
Doncs mira, l'altre dia vaig obrir el meu calendari laboral i quan vaig veure que s'acabava l'11 d'abril em va entrar una taquicàrdia. Tota la vida treballant i veure com de cop i volta t'has de jubilar... És que no estem parlant de les vacances, és que ja no tornes mai més. Crec que t'has de preparar psicològicament i tenir plans de futur. Per exemple, vull tornar a la universitat perquè vaig fer fins a quart de Geografia i Història, però ho vaig deixar perquè em vaig quedar embarassada. També vull estudiar meteorologia i astronomia, i no és una broma, és de debò! A més a més vull fer un voluntariat o docència a persones que vulguin seguir cuidadores a domicili. Ah, i és clar, també anar al gimnàs i viatjar. Però sobretot fer coses mentre estigui bé.
Dolors Font
La humanització de l'activitat sanitària és un repte. Perquè, a més, ara, amb les noves tecnologies, que tornen a ser més noves, amb la intel·ligència artificial, correm el perill de tornar a caure en aquesta deshumanització.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.