Julio de Paz: 'Tenia fama de ser el fuster més car de Sant Cugat. Em deien 'Manetes de plata''

La seva aparició a les xarxes socials amb la seva cadira al Camp Nou es va fer viral


  • Comparteix:

Julio de Paz, a Ràdio Sant Cugat / Foto: Cugat Mèdia

Julio de Paz, a Ràdio Sant Cugat / Foto: Cugat Mèdia

Les xarxes socials han convertit el santcugatenc Julio de Paz en el nou avi del Barça. De professió fuster, ara jubilat, la seva passió sempre s'ha pintat de blaugrana. Ha estat president de la Penya Blaugrana de Sant Cugat i fa més de cinquanta anys que és soci del Barça.

ESCOLTA-HO

T'imaginaves que ara, als 90 anys, et convertiries en un avi famós per un vídeo que la teva neta va publicar a les xarxes socials?
A veure, el vídeo va fer la meva neta, però per què? Perquè el meu net em va regalar la cadira del Barça on fa 44 anys que estava assegut.

Te'n recordes del número de la cadira, la fila i tot això?
I tant, la boca 152, fila 21 i seient número 5. He dit 44 anys perquè fa 51 anys que soc soci del Barça, i abans teníem bancs de fusta. Set anys amb bancs de fusta. I llavors, quan el Núñez va fer la tercera graderia, ens van posar cadires o butaques.

Quina sorpresa que et van fer, oi?
Vaig tenir una alegria perquè es van presentar amb un regal en una caixa gran. Quan em veig la cadira em fa una il·lusió grandiosa. I el primer que vaig fer va ser agafar un drap que tenia perquè estava tota plena de pols. Jo el primer que vaig fer és netejar-la i li vaig fer un petó i tot.

I on la tens ara?
Ara la tinc a casa, a sota l'escala, la veig cada dia i és perfecte.

Però la pots fer servir o la tens només de decoració?
Mira, quan juga el Barça l'utilitzo i la poso davant de la televisió.

Com si estiguessis al camp del Barça.
Exacte. I amb la bufanda.

I que això ho hagi vist tanta gent. Tu te'n fas creus?
Sí, sí, la meva neta va fer el reportatge, el que sigui, el va posar a Instagram. Llavors el Barça va trucar perquè la meva neta es va posar en contacte abans d'això, perquè vaig rebre una carta del Barça que feia cinquanta anys de soci, al febrer i m'avisarien per donar-me la insígnia d'or. I, per cert, encara no m'ho han fet. Per això la meva neta diu... Saps què? Trucaré al Camp del Barça. La qüestió és que tenen el telèfon de la meva neta i quan vam veure tot això, llavors li van trucar i li van dir si els hi donava permís per posar-ho a l'Instagram. I de moment ja passa dels vuit milions de persones.

Déu-n'hi-do.
Clar, d'Espanya en deuen ser uns quants, però és a fora o a l'estranger. És que ja soc internacional.

L'avi més internacional del Barça
Al Telecinco també he sortit.

Clar, és que ara t'has dedicat a rondar pels mitjans de comunicació. On has anat?
A la 2 de Televisió Espanyola d'aquí Sant Cugat, a TV3. Jo ja estic atabalat. Surto pel carrer i no em paren de felicitar.

A tu t'agrada això!
Sí, home, sí.

Amb quina edat vas venir a Sant Cugat?
Jo vaig venir l'any 1939, al setembre, amb 6 anyets. Llavors, amb 13 anys soc el soci número 1 de la Unió. I amb 13 anys vaig començar a fer teatre una colla.

Em sembla també que has estat vinculat a altres entitats culturals, no?
Sí, a l'handbol, era el delegat. També vaig ser fundador del Club Natació de Sant Cugat. Llavors també vaig estar amb el Lluís Galvany, ell era el president del futbol Sant Cugat i jo el vicepresident. Vam pujar de categoria a primera regional. Amb el Josep Maria Galvany i el Paulino vam anar a Montcada de València amb un cotxe a buscar petards i traques per celebrar-ho al camp de futbol.

No es pot negar que com hem dit al principi els colors blau i grana són els teus.
Els porto dins de la meva sang, si em fas sang em surt vermella i blava. Perquè les venes són blaves i a dintre hi ha el vermell.

I de la història de la Penya Blaugrana de Sant Cugat, per què tu has estat president?
Sí, del 80 al 89. Nou anys i quatre mesos vaig estar.

Ara tu continues vinculat al Barça i a la penya també.
Sí, és clar.

El Barça t'encanta, és la teva vida, però tu t'hi has hagut de guanyar la vida fent de fuster. Com és?
Mira, amb 13 anys i mig vaig començar amb l'Olivé en el carrer de la Unió cantonada amb el Torrent de la Bomba. El meu pare em deia: mira, Julio, el futur del món és l'electricitat. Jo li deia: "jo no vull tocar l'electricitat perquè pica". I és veritat, el futur del món ha sigut l'electricitat. Ara els cotxes ja van elèctrics. Tenia la fama que era el més car de Sant Cugat per això em deien 'Manetes de plata'. I és mentida, perquè jo la feina la feia ben feta i això té un preu. I ara fa 25 anys que vaig plegar. Quan jo tenia el taller obert, érem 35 fusters a Sant Cugat i ara són quatre.

I la ciutat, Sant Cugat?
La ciutat, si un fa 10 anys que no ha vingut ja no la coneix.

Julio, t'agradaria poder anar al Camp Nou quan estigui enllestit?
M'agradaria. Diuen que a l'octubre o el novembre en poden anar 60.000. Penso agafar una entrada i anar-hi.

Ara, un cop jubilat, què t'agrada fer?
Mira, jo fa 25 anys que em vaig jubilar, ara faig molt sudoku, també caminar. Jo caminava una hora i mitja cada dia, fins i tot el dia de Nadal caminava, però ara fa un any i mig que no puc anar a caminar.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.

Publicitat