Inicia sessió 
Registra't
Malgrat que les obres de Júlia de Paz tenen un clar segell feminista, ella diu que no considera que faci cinema feminista, ja que no és el que busca: "Jo tinc molt de respecte al feminisme, i crec que encara em queden moltes coses a aprendre. Per tant, no em venc com a directora feminista perquè encara faig molts errors". Tanmateix, aclareix que en el moment en què crea, ho fa "des d'una necessitat per manca de referents i per denúncia". "I vulguis o no, la meva necessitat i la meva denúncia ve d'un caire feminista", remarca. Amb tot plegat, reconeix que si el públic veu com a feminista la seva obra, per a ella "ja és un regal".
A banda, creu que és molt important que l'Acadèmia del Cinema Català premiï treballs que donen visibilitat a la realitat que són les violències masclistes: "Perquè és una manera de posar-ho sobre la taula i d'atorgar un espai a temes als quals políticament no se'ls atorga". "Aleshores, que ahir les protagonistes de 'El sostre groc' poguessin recollir el premi i poguessin tenir veu és un pas enorme", destaca. Així i tot, pensa que això no significa "que estiguem aconseguint totes les eines i tots els avenços que necessitem". De fet, a l'hora de recollir el Gaudí, la directora va dedicar el premi a les set encausades pel tall de vies dels FGC durant la vaga del 8-M del 2018. "Totes són col·legues meves, comparteixo amb elles el meu dia a dia", ha explicat. "I també he viscut amb elles el patiment i la injustícia que s'estigui arribant a aquest punt per voler reclamar el 8-M, que és un dret que tenim. Mentre que en altres casos, no s'està arribant ni a la meitat", acaba reivindicant.
De Paz també ha esmentat que ara mateix està escrivint un llargmetratge que serà la continuació del curt 'Harta', amb ambientació a Sant Cugat. Quan li demanem que ens en doni més detalls, observa que el format del curt "no et dona tant d'espai com per poder tractar totes les capes que voldries". "I ara amb el llarg estem intentant no centrar-nos tant en la relació entre la filla i el pare, l'agressor, sinó en la relació amb la mare i amb l'àvia. També en l'herència de la violència i la construcció de la feminitat", exposa. D'aquesta manera, assegura que amb el llargmetratge tindrà més espai "per poder treballar més a fons el que ens interessa".
Júlia de Paz
Totes són col·legues meves, comparteixo amb elles el meu dia a dia. I també he viscut amb elles el patiment: he viscut la injustícia que s'estigui arribant a aquest punt per voler reclamar el 8-M, que és un dret que tenim. Mentre que en altres casos que no esmentaré no s'està arribant ni a la meitat.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.