Inicia sessió 
Registra't
Xavier Giró, a les instal·lacions de Cugat Mèdia / Foto: Cugat Mèdia
ESCOLTA-HO
(Aquesta entrevista es va publicar l'11 de febrer de 2022)
Fa quatre mesos que et vas jubilar. Com gestiones el temps lliure?
És complicat perquè ja no tinc la rutina de classe: preparació, correcció i tornem-hi. M'he d'organitzar i gestionar projectes nous que tinc i alguns que vaig arrossegant, com seminaris amb periodistes mexicans o alguna formació sobre mitjans i antiracisme. I tinc algunes idees per escriure alguna cosa que hem après i compartit a les classes, però que no he escrit perquè en aquell moment no feia falta i ara, potser, toca.
En aquests 30 anys de docència, què t'agrada pensar que has aportat als alumnes?
M'agradaria pensar que els he ajudat a pensar periodísticament i independentment com a persones, també col·lectivament. El periodisme no és una cosa de receptes o fórmules, sinó que és una activitat molt flexible que s'ha d'entendre molt humanament.
Un ha de pensar en les repercussions del que explica, del que cobreix. Repercussions en tot: en la gent afectada pel que cobrim i en el conjunt de la gent que ens escolta, llegeix o veu. Tal com expliquem les coses, vulguem o no, estem dient si està bé o malament. Això és la base perquè la gent actuï després (bé, alguns actuaran malament en funció del que diguem i d'altres més bé). És part de la nostra responsabilitat.
Perquè la gent entengui bé el que fem, nedem a contracorrent; cada dia ens fan les coses més breus, no només a Twitter! "Una foto i un 'textillu' per Instagram", "per als butlletins, unes notícies de pocs segons". Llavors no podem donar context i no s'entenen bé les coses. Aleshores algun malentén la informació o es reforça els seus prejudicis. Tot això ens posa en una situació difícil i, si els que van passar per les meves classes són conscients d'això, almenys poden mirar de neutralitzar-ho.
També m'agrada explicar que les coses que fan els periodistes les ha d'entendre tothom. No podem fer periodisme per a una elit. La gent del carrer, que no està familiaritzada amb un tema, l'ha d'entendre bé. No només què ha passat, també que ha passat.
Aquesta me la sé: que ho ha d'entendre la tieta de Cincinnati, no?
Exacte! (Riu) Diem la tieta de Cincinnati, però hauríem pogut dir la tieta de Bufalà, que és el barri on vaig néixer, a Badalona.
Ara veig que les preguntes que m'he preparat per comentar amb tu són una mica un recull dels grans mals d'aquesta professió. Un és la brevetat a què ens empenyen. I un altre és la batalla per l'atenció, amb els 'clickbait'. És complicat, conviure amb això
Adonar-nos que és complicat és el primer pas. Hi ha qui no hi pensa, en això, simplement ho fa: això funciona, la gent fa clic, puja l'audiència i ja està. Doncs no: adona-te'n que fent-ho això no ho fem gaire bé.
El següent pas és actuar, i això requereix un temps de preparació. Sovint ens arriben titular que estan contaminats, i llavors els hem de girar. Et puc posar un exemple: fa molts anys va haver-hi una notícia al '20 minutos' que deia 'Localitzats 20 pisos pastera replets d'immigrants'. Això t'ho ha dit la policia municipal a Badalona, però que t'ho diguin ells no vol dir que tu hagis de fer aquest titular. Aquest titular hi ha qui el llegirà bé, però d'altres el llegiran fatal; pis pastera ja és una mala paraula. És un titular que recarrega. Un ha d'estar preparat per dir: "Això és el que diu la poli i, encara que sigui veritat, per què he de fer aquest titular? Per què no ho giro com un mitjó i titulo 'L'augment dels lloguers ha empès els immigrants a viure plegats'? Carrega les tintes contra un altre assumpte, com és el dels lloguers disparats!
El que vull dir és que tot això requereix preparar-se i ser conscient. El més fàcil és que ens arribin notícies mal enfocades.
Aquests són debats que sovint tenim en aquesta casa, però costa sortir-se'n. Al final, pensem en aquella idea del 'quart poder' i et preguntes si l'estàs exercint o fent d'altaveu de tercers. Quina percepció tens del paper dels mitjans en aquest sentit?
Hi ha mitjans i mitjans; no es pot generalitzar. Fins i tot, dins dels mitjans, hi ha programes i programes. Els més breus ho tenen més difícil; els més llargs, més reposats, poden fer aquesta contextualització.
Com que la cosa va d'audiències i 'clickbaits', la pressió va cap aquí, amb les dificultats de girar el mitjó si no tenim temps. Si s'ha de fer immediatament, si hem de ser els primers i s'ha d'enganxar l'audiència, doncs si és més escandalós, millor. Hi ha una pressió cap aquí però en parlem des de fa temps i hi ha resistències, amb programes i articles que ho fan bé.
Hem d'estar sempre alerta, però nedem a contracorrent.
Amb tot això que dius, fer la feina ben feta ens obliga els periodistes a posicionar-nos. No creure's la primera versió ja és posicionar-se. I això em recorda a una de les primeres castanyes que ens vas fotre a classe: que l'objectivitat és un conte de fades.
És un conte de fades. Sempre que expliquem una cosa utilitzem unes paraules o unes altres, que comporten una valoració, si això està bé o malament. Per tant, transmetem ideologia i valors. I és bo, adonar-se d'això. Fins i tot quan les paraules són aparentment neutres, transmetem un no-posicionament amb què dius: "Si això és injust, per què he de ser neutral?"
Hem de pensar en com allò que diem amb paraules neutres serà interpretat, com serà posat en la mentalitat de la gent corrent. I allà serà on es carregui de valor. Però si ho expliquem valorant-ho de manera justificada (a vegades no cal que ho diguem nosaltres, podem buscar una font que ens digui per què això és injust). Això que acompanya el que expliquem de manera neutral, li arriba a l'audiència amb una valoració. És millor que sigui així que amb una aparença de neutral.
Ara, tot això no vol dir que puguem dir el que ens doni la gana. El que diem ho hem de poder justificar i demostrar. Hauríem de ser més cultes tot i reconèixer que tot el discurs, tot el que diem, comporta una valoració. És així! No fer-ho és enganyar-nos! "Jo tinc la veritat perquè només dono dades". No, home, no! Si dones una dada, com per exemple, 'Aquí hi ha quatre morts', no només dius que hi ha quatre morts, sinó que això està malament i no hauria d'haver passat. Un altre exemple: 'Aquí hi ha quatre caixes'. Aquí estàs dient que és important que aquí hi hagi quatre caixes, si no, no ho haguessis dit. Això ja és una valoració.
Cada paraula que triem és una tria política.
Sí, però el que passa és que de vegades aquesta tria no l'hem fet nosaltres. El com ens arriba, com a periodistes, ja ve 'emparaulat'. El més fàcil, si no tenim temps, és que amb les mateixes frases que ens arriba ho transmetem perquè ja ens donen la feina feta. Has de tenir un filtre: "Ei, m'ho han dit així, però pensem-ho".
Arriba algú i diu que ha corregit la seva posició. I això vol dir que ara la seva posició és la bona. I potser no és bona! Simplement l'ha canviat i potser ara és pitjor! Però ells han dit que "han corregit". Ah, ja veurem si heu corregit o l'heu fet malbé del tot!
Per això necessitem temps, formació i un criteri. És millor que el públic sàpiga que tenim criteri i com l'apliquem.
I amb aquesta tendència per la velocitat i per no entrar en detalls em pregunto de qui és culpa. Dels mitjans? Dels periodistes? Del públic?
Això és culpa de la forma en què està organitzada la nostra societat econòmicament. Tenim ingressos en funció de l'audiència i és més fàcil tenir una audiència còmoda, a qui li diem coses que la fan respondre d'una manera plàcida, que li confirma les seves creences. Si els comences a qüestionar et diran que no et volen escoltar més. I és lògic que després de la jornada de treball, si estan cansats, no vulguin que els donis la tabarra en lloc d'una cosa fàcil.
Si no depenguessis de l'audiència pels ingressos podries acceptar perdre audiència per explicar alguna cosa que necessitin saber, que han de saber. Aniríem millor, però no és així.
En aquest sistema econòmic hem industrialitzat la producció d'informació. En una ràdio has de renovar el butlletí horari cada hora, i cada hora no passa una cosa nova. Ni cada dia, de vegades, passa una cosa nova! Però has d'omplir i ho omples de coses com repeticions o que no tenen substància. Valdria més fer menys coses, però ben fetes. I omplir-ho, però amb poca gent.
La lògica de l'audiència i de la industrialització t'obliga a imprimir un diari cada dia, a fer informatius cada hora. Tot això empeny en el mal sentit. És molt difícil posar-hi fre, però ser-ne conscients és el primer pas.
Tu ets expert en cobertura de conflictes. Per parlar d'un tema actual: com estàs veient la cobertura dels mitjans generals de la crisi d'Ucraïna?
Quan hi ha un conflicte (en general), els grans mitjans tenen una gran responsabilitat en com la gent veurà aquest conflicte. Però el com els polítics pensen que la gent veurà el conflicte pot condicionar les seves actuacions. Si els mitjans fan una informació alarmista i han d'omplir cada dia amb coses noves, pot crear un estat d'ànims que empeny cap a l'escalada del conflicte. És una lògica totalment contrària a la gestió d'un conflicte abans que esclati que violència. La negociació i el diàleg requereixen temps, paciència, escoltar-se bé; no fer titulars i, de vegades, simplement callar. Que el temps corri, que la gent s'ho repensi, que no es vegi empesa per la sensació d'haver d'actuar.
En el cas d'Ucraïna tinc la impressió que hi ha un cert alarmisme. Els mitjans fan escalar més, fa la sensació que hi ha més crisi de la que potser hi ha. Ho dic amb tot la humilitat i prudència. Això passa en molts conflictes: la necessitat de produir notícies fa dir coses que no toquen.
I en clau més local. Quan hi ha qualsevol aldarull o protesta: com ens agrada, un contenidor cremat!
Hi ha una seducció antropològica pel foc i per l'excepcionalitat. Si hi ha una manifestació de molts milers de persones és una mica excepcional, però és una cosa visualment avorrida, i que hi hagi coses cremades no ho és tant. I que hi hagi coses cremades representa un perill, a vegades no molt, però dona un ambient de més tensió, que fa que la gent estigui més preocupada, i això fa que ho mirin. Entre la barreja de l'atracció antropològica pel foc i l'alarmisme que queda cobert amb la foto del contenidor cremat o d'una barricada, si només veiem la tensió tenim més clics, però estarem distorsionant el conflicte.
Has estat 30 anys fent classe a l'Autònoma. Durant aquest temps hi ha hagut una professió molt bèstia de la professió: al principi amb els mitjans tradicionals i ara tenim nous formats, les xarxes socials... Quins pensaments tens al respecte? Ens hem adaptat, a aquests canvis, els periodistes?
Sí, però en el mal sentit de la paula (riu). Ens hem adaptat ràpidament a la superficialitat de Twitter o Instagram. Les xarxes, Internet, van ser molt important en l'aixecament Zapatista, l'any 1994. Els zapatistes es van aixecar violentament (poc, més simbòlicament contra l'estat de Mèxic. El fet que allò es difongués a la xarxa va servir per aturar una possible massacre de l'aixecament. I semblava que Internet havia de ser la solució de tot i ràpidament es va veure que no, que això depenia de qui controlava els canals.
El que vull dir amb això és que depèn de l'ús que se'n faci, pot servir. Hi ha qui fa bon ús de Twitter i hi ha que en fa mal ús. L'ús no depèn tant de la tecnologia, sinó del grau de mobilització social, del grau de consciència social. Una societat conscienciada i mobilitzada, si es troba tuits que diuen bestieses, aquests cauen sols, com la pluja sobre un impermeable: rellisquen perquè la gent està desperta i preparada. Si no és així, això cala més. L'extrema dreta creix perquè en una situació de crisi no hi ha una mobilització contra aquesta, contra la vulneració de drets. Si a aquesta gent li cau una sèrie de simplificacions ("la culpa és dels immigrants", "la culpa és de les feministes") i estiguessin conscienciats dirien: "Quines ximpleries diuen aquests, ara".
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.