Inicia sessió 
Registra't
El meteoròleg resident a Sant Cugat Enric Agud davant dels estudis de Cugat Mèdia / Foto: Cedida
ESCOLTA-HO
Primer em vaig interessar per l'astronomia. Mirava una sèrie de televisió que es deia 'Cosmos' i que presentava Carl Sagan. En un capítol explicava com Eratòstenes va descobrir que la superfície de la Terra era corba i en va calcular el perímetre, això va fer néixer el meu interès per la ciència.
L'interès per la meteorologia també va néixer quan era petit amb les tempestes d'estiu que sovint coincidien amb la festa major del poble on estiuejava, amb les sequeres i amb la nevada de la vigília de Reis del 1985. Aquestes petites coses van despertar el meu interès sumat a l'inici de les emissions de TV3 el 1983 i la primera meteo, que va ser el gener de l'any següent. Així i tot, també tenia altres interessos.
De fet, ets físic. Quan va escollir la carrera, ja ho va fer pensant en l'opció de dedicar-te a la meteorologia?
Si he de ser sincer, vaig estudiar física com un repte, era una carrera difícil i me la volia treure. Tenia facilitat per a les xifres i era bon estudiant.
Vam fer un viatge al CERN, a Suïssa, i em vaig adonar que allò no anava amb mi i que volia fer un canvi. Vaig escollir una assignatura d'astronomia i meteorologia que m'agradava i em va sortir l'oportunitat de dedicar-m'hi.
Què té el temps i la previsió meteorològica que agrada tant a casa nostra? De fet, és un dels espais amb més audiència de TV3.
Possiblement, la gran diversitat de climes i de paisatge que tenim fa que en un mateix dia a Catalunya puguem tenir temps molt diversos. A la gent li agraden els fenòmens extrems: quan ha de nevar, les tempestes amb llamps... Això fa que desperti molt interès.
Aquest interès per la meteorologia no és exclusiu de Catalunya, hi és a la immensa majoria de països. A Anglaterra, per exemple, els meteoròlegs són autèntics influenciadors, tenen molts seguidors a les xarxes socials.
Vius amb pressió fer la previsió meteorològica en cites tan concretes com poden ser la Cavalcada de Reis, Sant Jordi o la revetlla de Sant Joan, per exemple?
No hi ha pressió. Cada dia intentem fer una bona previsió i, per tant, ho visc com un dia més. Quan les diverses fonts que consultes no marquen la mateixa previsió et fa dubtar més, però això ens pot passar qualsevol dia.
Justament ara que parles de les fonts de consulta, com ha afectat l'avenç de la tecnologia i dels models numèrics en la previsió?
Ara és molt més precís, ha canviat moltíssim, les previsions del temps són cada cop més fiables. En aquests moments una predicció a tres dies vista és més acurada que un pronòstic per l'endemà del 1980. La revolució va arribar amb l'arribada d'Internet, tot i que hi ha hagut diversos moments històrics en clau meteorològics, com per exemple quan es van posar en òrbita els primers satèl·lits meteorològics. L'observació des de l'espai es va convertir en una de les eines fonamental per a la meteorologia. També hi han tingut un paper clau les millores tecnològiques que han fet evolucionar els models predictius, el coneixement de l'atmosfera...
Són fiables les prediccions que ens arriben a través de les aplicacions del mòbil?
És millor contrastar-ho amb les prediccions que es fan des dels serveis meteorològics oficials o amb els meteoròlegs de referència. Jo no consulto cap app del temps.
Mai?
Mai, de veritat! Miro els meus mapes. En tot cas li aconsello a la gent que no es quedi mai amb el que diu una app, sinó que, com a mínim, en miri diverses. Darrere una aplicació hi ha una màquina, no hi ha un meteoròleg. Generen la informació a partir dels models, que són els que fem servir els meteoròlegs, però no hi ha la part humana ni de l'experiència.
Ens trobem immersos en plena crisi climàtica, la Terra ens avisa des de fa anys que estem arribant a un punt que pot ser irreversible. Serem capaços de prendre les mesures necessàries per garantir les condicions de vida actuals a la Terra?
Soc una mica pessimista. Podem fer accions per mitigar l'escalfament del planeta, però no són prou ràpides i no arribarem a temps. Possiblement, ho podrem alleugerir una mica; això no obstant, que el futur serà més càlid és un fet. Tindrà un impacte negatiu tant en la salut de la gent com en els ecosistemes.
El balanç climàtic del 2021 assenyala que l'any passat va ser un dels set anys més calorosos registrats en el conjunt del planeta (segons els registres internacionals de l'Organització Meteorològica Mundial). A Catalunya, el Servei Meteorològic constata que les temperatures registrades al llarg del 2021 van destacar entre les més altes anotades als observatoris centenaris del territori. Aquesta és la tendència que viurem en les pròximes dècades?
Si mirem les dades de les últimes dues dècades, veurem que la temperatura va en augment. Durant els últims 20 anys ha crescut molt l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. Només s'han reduït en dues ocasions: pel confinament més estricte de la Covid i el 2009 a causa de la gran crisi econòmica. Han sigut dos accidents puntuals en els últims 20 anys.
Els gasos que emetem ara tenen una vida molt llarga l'atmosfera, hi estaran durant més de 50, 60, 70 anys. Part dels gasos que es van emetre fa un segle, encara són a l'atmosfera. Els efectes dels gasos que s'emeten ara, els notarem en el futur.
Com bé dius, aquest any hem tingut temperatures molt altes. Aquesta és la tendència, en les pròximes dècades la temperatura pot pujar més, però per saber-ho s'han d'analitzar molts possibles escenaris. Depèn del que agafem, la temperatura a Sant Cugat al llarg d'aquest segle pot pujar entre 1,5 i 4 graus.
Déu-n'hi-do!
És una burrada, quatre graus és una bestiesa. Moltes vegades poso l'exemple de la nostra temperatura corporal, que acostuma a estar al voltant dels 36 graus. Quan tenim mig grau més de temperatura, ens comencem a trobar una mica malament. Amb 38, ja ens trobem malament i amb 39, fins i tot pots delirar.
Si la temperatura de la Terra augmenta, implicarà que viure en algunes zones de la península Ibèrica sigui desagradable. Si a Madrid la temperatura puja dos o tres graus, tindrà uns estius insuportables.
Una altra de les preocupacions és la manca de pluja. Segons dades de l'Observatori Fabra, al llarg del 2021, les precipitacions amb prou feines van sumar la meitat dels valors habituals de l'últim segle. El nostre clima serà cada cop més sec?
S'estima que la precipitació pot caure entre un 15 i un 20% al llarg d'aquest segle. Ara estem en un període de sequera, que són recurrents a Catalunya. No és estrany que tinguem sequera. La que estem vivint ara no és la pitjor dels últims 20 anys, la més greu va ser la del 2008, que va ser la més severa en 90 anys a Catalunya. En aquell moment la reserva d'aigua es va desplomar fins al 20%, ara estem al 54%.
Els mapes indiquen quan podríem tenir episodis de pluja?
Els models estacionals indiquen que entre l'abril i, sobretot al maig, la situació d'anticicló podria acabar i podríem encetar un període més humit del normal. Si a l'abril i al maig plou amb ganes i neva a la muntanya, serà una bona notícia.
La situació de sequera també ens porta a pensar en el risc d'incendi, ja que cada cop tenim un clima més càlid i més sec. Marc Castellnou, inspector dels Bombers Generalitat de Catalunya i responsable dels GRAF, exposava que un incendi de sisena generació podria cremar Collserola en vuit hores. Ara com ara, els models indiquen com serà aquest estiu o encara ens queda massa lluny?
L'estiu tradicionalment és una època seca excepte al Pirineu oriental, al Ripollès. Per l'estiu encara falta molt, dependrà molt de com sigui la primavera. Sobretot és important que hi hagi humitat perquè els boscos es recuperin i no estiguin estressats. Si és així haurem fet un pas endavant per evitar incendis. Els mesos d'abril, maig i juny seran vitals. Ja sabem que a l'estiu fa calor i plou poc.
El canvi climàtic ens està portant incendis de sisena generació. Són focs forestals que per la seva velocitat i intensitat estan tècnicament fora de la capacitat d'extinció del cos de bombers. A Catalunya el 1998 ja en vam tenir un d'inusual al Solsonès, és el més ràpid que s'ha vist fins ara al país. En només 12 hores van cremar 19.000 hectàrees. Les solucions passen per les polítiques de gestió del paisatge.
No m'agradaria que acabéssim aquesta conversa amb un to pessimista, així que com deia el Capità Enciam, els petits canvis són poderosos. Quines eines i accions tenim al nostre abast per reduir el nostre impacte a la Terra?
En el nostre dia a dia podem fer moltes coses. A vegades ho deixem en mans dels polítics, però a títol personal podem fer moltes coses. Una és reciclar bé, una altra és reduir el consum de carn. Podem menjar carn, però no cal menjar-ne cada dia.
Un altre factor important és comprar aliments de proximitat i de temporada i utilitzar bosses de roba reutilitzables. El control de la temperatura de l'aire condicionat i la calefacció és clau per no malbaratar energia. En aquest sentit, quan anem a dormir també podem desconnectar els dispositius electrònics. Hi ha moltes coses que podem fer en el nostre dia a dia.
Podeu seguir l'Enric Agud a lnstagram i Twitter (@enricagud)
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.