Inicia sessió 
Registra't
El dia a dia dels seminaristes
L'ambient que es respira al seminari no es diferencia gaire del d'una residència universitària. Llevat, això sí, de les obligacions religioses. ''A les set del matí tenim la primera pregària del dia i, després, esmorzem'', explica mossèn Joan Hernández, rector del seminari. Enguany és el segon any que exerceix aquest càrrec i la seva tasca és, entre d'altres, la d'organitzar el dia a dia de la comunitat, les activitats, fer de tutor als seminaristes i acompanyar-los al llarg d'aquests set anys que durarà la seva estada a la comunitat de Valldoreix.Després d'esmorzar la jornada continua, però a fora del carrer dels Santjoanistes. Els seminaristes passen el matí, fins a l'hora de dinar, a l'Ateneu Universitari Sant Pacià de Barcelona, on cursen els estudis de Teologia, que tenen una durada de cinc anys. Una vegada acabades les classes tornen a Valldoreix, tenen una estona de pregària i dinen. La tarda acostuma a ser la franja en què els futurs mossens aprofiten per estudiar, descansar o fer esport. El futbol, per exemple, se'ls dona d'allò més bé perquè en una cantonada del menjador hi ha una prestatgeria amb unes quantes copes guanyades en algunes lliguetes.
Aquesta rutina es repeteix de dilluns a divendres, però el cap de setmana és moment d'anar a la parròquia assignada per fer-hi el servei pastoral, com per exemple, estar present a les catequesis o als grups de joves. Diumenge és un dia que molts aprofiten per anar a veure la família.
Deixar-ho tot pel Senyor
En comú comparteixen la crida que, d'una manera o altra, van sentir i que els va empènyer a triar aquest camí vital. ''Sempre he estat vinculat al món de les confraries i les germandats i allà vaig sentir com el Senyor em demanava que fes el pas'', explica Robert Escusa, natural de Sabadell i amb estudis de Producció Audiovisual. Semblant és el cas de Fernando Vázquez, qui va néixer en el si d'una família religiosa. Amb els anys, i mentre cursava el primer any de Dret, va sentir com el seu ''desig d'estar amb Déu'' es feia cada vegada ''més gran''.Mn. Joan Hernández
Ells tenen una crida que els hi fa Déu, que després, per poder seguir la seva vocació venen aquí a poder fer els estudis i a poder servir a l'església, aquí a Terrassa.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.