El conferenciant ha posat sobre la taula el "dispositiu neoliberal" que ha generat, globalment, "l'acceleració exponencial del poder privat" a partir dels anys 70. El paper dels estats llavors era (i encara ho és avui en dia) acompanyar el creixement i la generació de riquesa privada pel concepte de "la riquesa privada acaba arribant a tothom". Per Aparicio, el poder corporatiu, que diversos moviments i mobilitzacions intenten combatre, sobretot en l'última dècada, que en el context capitalista és "il·limitable"; resisteix qualsevol limitació que se li imposa. I ho fa per la lògica competitiva de trobar solucions per a la generació de més riquesa. Segons el ponent, cal superar el binomi públic-privat presentat com una manera "virtuosa" de funcionar, en què la part privada és l'encarregada de generar riquesa i la pública de controlar i garantir els drets bàsics i "no deixar ningú enrere", ja que "cal qüestionar-se el sistema d'arrel". Tot i això, la idea "revolucionària" de reformular-ho tot des de zero, que per Aparicio té un origen burgès, és poc pràctica i cal concentrar-se en "batalles específiques".
Les grans empreses no prenen riscos per aquesta "impunitat" construïda socialment (per exemple en el rescat públic de la banca), tant per la no rendició de comptes davant de vulneracions (moltes vegades se sap qui és la víctima, però no el responsable) com per, sovint, no identificar que hi ha una vulneració (un "injust jurídic"). Segons el ponent, hi ha molts "danys socials" (per exemple en desnonaments, execucions hipotecàries, el cas Castor, el Prestige) que no tenen resposta jurídica per manca de normativa. I el mateix passa amb la responsabilitat de les grans empreses que obtenen un benefici econòmic de vulneracions de drets que fan altres empreses de la seva anomenada "cadena de valor" o "cadena de subministrament". Hi ha una empresa "matriu" i després d'altres empreses que, per exemple, distribueixen a la matriu. El que defensa Aparicio és que l'empresa matriu sigui la responsable "directa" que tota la seva cadena de subministrament garanteixi els drets humans.
I per a augmentar aquesta "vigilància" que lluitar contra el poder corporatiu hi ha diversos àmbits: des del debat a les Nacions Unides per crear un marc jurídic internacional que faci responsables no només els estats, sinó també individus i empreses. Un tribunal supraestatal, amb jurisdicció universal, que identifiqui el responsable primari. Aparicio té "poques esperances" en els resultats d'aquest procés, tot i que valora que, després "de molts anys d'impunitat" es posi en el focus a les grans corporacions.
I també hi ha altres processos en marxa, tant en l'àmbit estatal, amb determinades lleis, com amb les clàusules de contractació d'Ajuntaments com la creació d'un centre públic català, en el qual s'hi està treballant, que garanteixi que totes les empreses que operen a Catalunya compleixin "escrupolosament" amb el respecte dels drets humans, tant en territori català com en la seva acció exterior. Tot plegat per exigir a les empreses una "deguda diligència" sobre la traçabilitat i la transparència de l'origen dels productes amb els quals comercialitza.
Marco Aparicio
Que avui en dia sigui molt difícil parlar de drets humans si no poses en el focus la responsabilitat directa de les empreses és un avenç necessari. Fins ara quedaven sota el paraigua de l’acció o la inacció dels estats. Ara, amb aquest tipus de debats, es posen les empreses al centre.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.