Superar la leucèmia als 70 anys: de tres mesos de vida a tota una vida al davant

La santcugatenca Clara Gomà és viva gràcies a la donació de medul·la de la seva germana Mercè i la tenacitat del seu metge


  • Comparteix:

"Vaig pensar, tira endavant, que jo vull viure". Clara Gomà, veïna de Sant Cugat, va rebre un revés vital quan li van diagnosticar leucèmia. A l'Hospital Clínic la van advertir que podrien quedar-li tres mesos de vida si no li feien un trasplantament de medul·la urgent. La seva germana Mercè no va dubtar ni un segon: es va fer les proves i van resultar ser 100% compatibles. Han passat 16 mesos des de la donació de medul·la que li va salvar la vida a la Clara, tot i que la seva germana prefereix no "donar-li importància". L'altre heroi de la història és el metge de la Mútua Terrassa, el doctor Martí Tutusaus, que tot i que la Clara tenia gairebé 70 anys, va lluitar perquè li fessin el trasplantament. Avui disfruta de la segona oportunitat que li ha donat la vida i les dues germanes ens expliquen l'experiència a Cugat Mèdia amb les emocions a flor de pell.

D'un dia per l'altre, la Clara va començar a marejar-se quan anava pel carrer i, sense pensar-s'ho, es va visitar amb la seva doctora de Mútua Terrassa perquè li fessin unes anàlisis. Si les primeres proves van ser al matí, a la tarda la van enviar al Clínic per fer-li una primera transfusió. Ella ja s'esperava una diagnosi similar a la que va rebre: Síndrome mielodisplàstica, un tipus de leucèmia.

La Clara va estar dos anys amb tractament de quimioteràpia quan va rebre la mala notícia: "T'has de fer un trasplantament, ja". "Em va caure el món a terra", explica aquesta veïna de Sant Cugat. A l'Hospital Clínic eren "reticents" a tirar endavant amb aquest trasplantament per l'edat de la pacient (69 anys), perquè creien que no podria aguantar-ne els efectes secundaris. El doctor Tutusaus, però, va defensar el bon estat físic de la Clara i, després de fer-li proves, va convèncer el Clínic que estava preparada per afrontar un trasplantament de medul·la.

Va ser aleshores quan Clara Gomà va trucar la seva germana. "No vaig haver de pensar-m'ho ni de decidir-ho", recorda la Mercè. Amb els resultats de les proves a la Mercè els van dir que les seves medul·les eren compatibles al 100%, un fet que, explica la Clara, "només passa en casos de bessons", i les dues germanes es porten 10 anys. Per a la Mercè, el seu naixement té ara un sentit. "Vaig venir per això", pensa.

Amb la primera trucada, la Mercè va intentar en tot moment "transmetre-li positivitat". Va ser en penjar, que va necessitar "preocupar-se per ella mateixa" i va decidir trucar a un psicòleg perquè "l'ajudés a ajudar" la seva germana. Dues sessions després, la Mercè ja estava mentalment preparada per acompanyar la Clara en aquesta lluita. Durant el llarg procés també van venir altres "pors", assegura la Mercè, per exemple, si la medul·la que ella li donaria seria "prou bona i suficient" pel que necessitava la Clara. I sí, ho va ser.

Quan la Clara va començar el procés pel trasplantament se sentia molt més "positiva" que ara. "És ara que tinc més por", afirma. Ara que "ja ha passat tot" i les revisions són més espaiades en el temps, se sent "més desvalguda", malgrat que físicament es troba bé, tot i haver perdut molts quilos arran de l'operació. Aquesta santcugatenca reconeix que és una "privilegiada" i se sent amb la necessitat de "donar les gràcies", unes gràcies que li ha pogut donar poc en persona a la seva germana, ja que viu a Vilanova i la Geltrú, i en tot el confinament s'han pogut veure molt poques vegades. Només quan van estar vacunades les dues i es van aixecar les restriccions de mobilitat, es van tornar a reunir, i Cugat Mèdia hi va ser per explicar-ho.

La Mercè no considera haver "fet res especial" i tampoc vol "donar-li més valor del que té". Així i tot, la germana de la Clara és un exemple de la importància de la família en els moments difícils. Des d'un principi, confiava plenament en la força de la seva germana per vèncer la malaltia, tot i que ella també va tenir els seus moments de debilitat i por a perdre-la. "Ho tornaria a fer", conclou.

Aquella donació li va salvar la vida a la Clara. Li donaven tres mesos de vida i, més d'un any després, la Clara ha vençut del tot la leucèmia i afronta el futur amb la il·lusió de les segones oportunitats. "La família ho és tot", assegura amb la germana al costat.




Tall incrustat: Clara Gomà

Quan vaig començar el procés vaig estar positiva. Vaig pensar, tira endavant que jo vull viure. És ara que tinc més por, ara que ja ha passat tot em sento més desvalguda.

Tall incrustat: Mercè Gomà

No li vull donar importància al que jo he fet. Considero que és una cosa natural, no puc pensar que ningú negui, a un germà, una cosa així.



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.