Inicia sessió 
Registra't
Moment del ple extraordinari d'aquest dimecres / Foto: Localpres
Els arguments per plantar cara judicial han estat els mateixos que ja s'havien escoltat en anteriors plens: la reforma popular posa en risc els serveis de proximitat i l'autonomia local, i comporta una recentralització encoberta. Tot això, destaquen els partits que s'hi oposen, malgrat que els consistoris són les administracions públiques de l'Estat espanyol que menys dèficit generen i les que estan menys endeutades.
Què diuen els partits que presenten el recurs?
La portaveu de CiU, Cristina Paraira, ha lamentat que els municipis amb els comptes sanejats es vegin perjudicats per la reforma.
Cristina Paraira
La llei castiga els municipis que han fet bé els deures i tenen capacitat per oferir més serveis a la ciutadania.
El portaveu del PSC, Ferran Villaseñor, ha subratllat el risc que implica cedir els serveis dels municipis a les diputacions.
Ferran Villaseñor
A quin cap cap que passem els serveis municipals a les diputacions?
El portaveu d'ICV-EUiA, Joan Calderon, ha assegurat que la llei del govern espanyol és un retorn al passat.
Joan Calderon
La reforma té una càrrega recentralitzadora i predemocràtica.
El regidor de la CUP, Ignasi Bea, ha advertit que la finalitat de la reforma és privatitzar serveis.
Ignasi Bea
Degraden la qualitat de la democràcia i preparen processos de privatització. Estem augmentant la desigualtat.
El PP hi veu constitucionalitat i racionalització
El PP ha defensat la constitucionalitat de la llei, ja que diverses sentències del Tribunal Constitucional i dictàmens del Consell d'Estat avalen, segons els populars, que l'Estat té capacitat per determinar aspectes del món local de l'àmbit institucional i el competencial. El portaveu popular, Jordi Carreras, també ha elogiat la reforma perquè millora l'administració.
Jordi Carreras
Hi ha disfuncions i problemes. La llei vol una administració més moderna i eficaç.
La portaveu de CiU i tinenta d'alcalde, Cristina Paraira, ha presidit el ple en substitució de l'alcaldessa, Mercè Conesa, que no hi ha assistit per malaltia.
Què suposa la LRSAL?
Amb l'argument de simplificar l'administració i fer-la sostenible, els ajuntaments només podran prestar els serveis marcats per la llei i aquelles competències delegades que estiguin acompanyades de partida pressupostària i no suposin una duplicitat. Per exemple, retira competències sobre escoles bressol, centres de música i serveis socials, entre molts d'altres.
El projecte també preveu uns terminis per a la reorganització de les competències. En matèria de salut, les competències relatives a la participació en la gestió de l'atenció primària corresponen a les comunitats autònomes i s'estableix un termini de cinc anys per materialitzar-ho. En el cas de la prestació de serveis socials, també ho atorga a les comunitats autònomes i marca un termini que acaba a finals del 2015. Pel que fa a la inspecció sanitària, el termini serà de sis mesos i l'assumiran els governs autonòmics.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.