La gravetat de la llei, segons els alcaldes, s'accentua en l'actual context de crisi, quan els consistoris són l'administració que més defensen els drets socials i el benestar de la ciutadania. Segons els alcaldes, la reforma és una involució i una mostra de la manca de confiança del PP en la política de proximitat. L'alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, que ha estat l'encarregada de llegir el text aprovat aquest dijous, ha defensat el paper de l'administració local.
Mercè Conesa
Volem reivindicar el nostre paper per continuar enfortint els drets socials i la millora del benestar de la ciutadania.
Els alcaldes no només han criticat la llei, sinó que han reclamat el reconeixement de les competències que ja exerceixen i més recursos econòmics per tirar-les endavant. També hi ha hagut crítiques al govern espanyol per atacar les entitats locals, quan són les administracions públiques de l'Estat espanyol que menys dèficit generen i les que estan menys endeutades, segons el president del Consell de Governs Locals de Catalunya i de l'Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch.
Miquel Buch
Qui té un gran dèficit és l'Estat, que gasta més del que té. I ara aquest Estat vol vigilar els ajuntaments. Això és posar el llop a vigilar les gallines.
Com se sumaran els consistoris al recurs?
Ara, els ajuntaments hauran de celebrar, abans del 10 de març, un ple ordinari o extraordinari per donar suport al recurs d'inconstitucionalitat. Perquè sigui admès a tràmit, la iniciativa ha d'aplegar un mínim d'una setena part dels consistoris, un total de 1.200, que representin almenys una sisena part de ciutadans de l'Estat espanyol, el que equival a més de set milions de persones. Serà l'entitat municipal amb més població la que presentarà el recurs, prèvia delegació de la resta de consistoris.
El text està consensuat amb altres forces de l'Estat espanyol com el PSOE, IU, Coalició Canària, Chunta Aragonesista, Compromís, Nueva Canarias i UPyD.
Què suposa l'LRSAL?
Amb l'argument de simplificar l'administració i fer-la sostenible, els ajuntaments només podran prestar els serveis marcats per la llei i aquelles competències delegades que estiguin acompanyades de partida pressupostària i no suposin una duplicitat. Per exemple, retira competències sobre escoles bressol, centres de música i serveis socials, entre molts d'altres.
El projecte també preveu uns terminis per a la reorganització de les competències. En matèria de salut, les competències relatives a la participació en la gestió de l'atenció primària corresponen a les comunitats autònomes i s'estableix un termini de cinc anys per materialitzar-ho. En el cas de la prestació de serveis socials, també ho atorga a les comunitats autònomes i marca un termini que acaba a finals del 2015. Pel que fa a la inspecció sanitària, el termini serà de sis mesos i ho assumiran els governs autonòmics.
La majoria absoluta del Partit Popular i els vots a favor del Partit Nacionalista Basc (PNB) i la Unión del Pueblo Navarro (UPN) van donar el suport a la reforma local.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.