
L'actriu santcugatenca Sònia Guimerà, a un dels estudis de ràdio de Cugat Mèdia / Foto: Cugat Mèdia
ESCOLTA-HO
Crec que actriu ho he estat sempre, el que passa és que això és un camí de descoberta també perquè és un ofici. Em vaig formar en teatre musical i després vaig descobrir tot el món de la interpretació a càmera arran d'un documental ficcionat on vaig fer el paper de la dona d'en Joan Alavedra. En aquell moment, crec que em vaig enamorar de la càmera i vaig començar també tot un camí de formació per descobrir tota aquesta tècnica que et demana la càmera, que és diferent, lògicament, del teatre, perquè a la càmera ha de ser tot més petit, més de veritat i no sobreactuat. Curiosament, la vida m'ha tornat a conduir al teatre, perquè el teatre és la base de tot. Ara també faig de directora. En aquest moment, estic dirigint grups de teatre de gent gran.
Com recordes aquest recorregut i el que costa arribar a dedicar-se plenament?
Porto com uns 25 anys en l'ofici i, clar, hi ha hagut moments que ho he compaginat amb altres feines, lògicament, com molts actors i actrius d'aquest país. Som gent polivalent i fem ficció per televisió i per cinema, però també gravem pòdcasts, donem classes, com en el meu cas, dirigim... En aquest país la indústria és el que és, no és molt gran respecte a altres països, i has de ser una persona polifacètica.

Sònia Guimerà en una actuació de les Lectures a la Fresca, un projecte teatral santcugatenc / Foto: Cedida
No sé si t'has plantejat mai fer el salt fora del país, per exemple, marxar a Madrid?
Quan era jove em van oferir anar a fer un projecte de teatre musical a Madrid, just quan vaig acabar els estudis. El que passa és que jo sempre he volgut treballar amb la meva llengua, en català. Tot i que parlo castellà, anglès, francès... El fet d'anar a Madrid sí que m'ho he plantejat, perquè és cert que allà hi ha més ficció, sobretot de sèries, però tant de bo que aquí continuï creixent la indústria i s'aposti per la ficció catalana. És el que m'agradaria, la veritat.
L'auge de les plataformes, us ha donat una mica més de perspectiva?
Sí. Un actor o una actriu en aquest moment té més oportunitats de feina, això és cert. Però, jo penso que TV3 ha de continuar apostant per la nostra ficció, per mostrar fora també la nostra forma de ser, la nostra cultura, la nostra llengua, i així mateix el cinema català, que és una tasca que està fent molt bé l'Acadèmia de Cinema Català. Igual que hi ha una primera divisió d'actors-actrius, i que amb tot el respecte hi ha grans figures i els respecto molt, també hi ha tot un planter de gent que som actors i actrius professionals que també podem donar molta versatilitat als diferents personatges en la ficció. Aleshores, potser sí que hi hauria d'haver una miqueta més de rotació pel que fa a secundaris, a les sèries de TV3 i també a les pel·lícules. Confio que això afavorirà la creativitat del nostre país i el talent del nostre país, que n'hi ha molt.
T'hem vist en projectes cinematogràfics. El més recent, de fet, és el que estàs fent actualment amb alumnes de l'ESCAC... com és això?
Això és una pràctica dels alumnes de l'ESCAC, amb els quals també treballem. Ha estat una experiència molt maca també poder rodar a la meva ciutat i per nosaltres això és feina també perquè realment els actors i les actrius som com esportistes, sempre hem d'estar entrenant, treballant, i per a ells és una pràctica com a estudiants de segon de l'ESCAC pel seu dossier. És un plaer treballar amb l'ESCAC perquè d'aquí han sortit grans directors i grans projectes. Poden ser els directors i directores del futur.
Una de les qüestions també que ara està molt en boca de la gent és el tipus de papers que se'ls hi donen a les dones. De fet, l'Emma Vilarasau, també santcugatenca, n'ha parlat molt recentment. Què n'opines?
Estic molt contenta que una gran actriu com l'Emma Vilarasau estigui parlant d'aquest tema perquè ella és un referent per a totes nosaltres. Jo mateixa he fet 50 anys i penso que sí que és necessari que hi hagi més visibilitat de les dones a partir dels 50, 60, 70... perquè necessitem que la gent jove tingui referents, també, perquè ser gran en l'actualitat és una altra cosa. S'ha allargat molt l'esperança de vida i la gent gran està molt bé, està molt activa, fan moltes coses. Per exemple, jo els grups de teatre que estic dirigint, de gent gran a Barcelona, tant al Centre Cívic de Fort Pienc com a l'Esquerra de l'Eixample, és sorprenent com amb 70, 80, fins i tot amb 90, tenen memòria, molta memòria, perquè, a més, és gent que ha fet teatre tota la vida. Realment crec que tenim una tasca, les actrius, les directores i les guionistes, de mostrar històries de gent d'aquestes edats que continuem vivint i que tenim moltes ganes de fer coses.
Ara ho explicaves, més enllà de la interpretació, també ets directora de teatre i actualment estàs treballant, com deies ara, amb dos grups de gent gran a Barcelona. Explica'ns també com sorgeix aquest projecte de treballar amb gent gran i com és fer-ho.
Doncs mira, això, justament ara que fa cinc anys del tema de la pandèmia, és com una casualitat. La meva àvia va ser de les que va morir a la primera onada, perquè ella tenia 90 anys, anava cap als 91, estava en una residència. Això ens va marcar a tots i totes i ens va fer prendre consciència de moltes coses. Jo en aquell moment vaig pensar que m'agradaria fer més coses per aquest col·lectiu, per la gent gran, i va sorgir l'oportunitat. Em van oferir dirigir un grup, que és aquest grup de gent gran de teatre del Fort Pienc. Vaig descobrir una gent amb molta vocació pel teatre, per la cultura, també, i per la llengua, i va ser apassionant, perquè totes les eines que jo he pogut aprendre com a actriu, tot el que m'he format, els hi puc transmetre. També és molt interessant el procés creatiu, perquè també és una creació col·lectiva. A vegades partim d'un text, però a vegades també partim de monòlegs que escriuen ells, i em dona la visió des de l'altra banda. Tot això també em fa créixer com a actriu, perquè sempre penso que els hi ensenyo coses però ells i elles a mi m'estan ensenyant molt també.
Sempre es diu que Sant Cuat és terra d'artistes a molts nivells. Com la valores tu aquesta afirmació i no sé si estàs d'acord?
Realment penso que hi ha molt potencial a Sant Cugat pel que fa a grups de teatre, pel que fa a galeries d'art, també els mitjans de comunicació. El que penso és que potser ja fa molts anys que estem esperant que no es portin només obres comercials i de gran públic al Teatre-Auditori. Crec que la sala del Teatre La Unió, finalment, s'hauria d'obrir i donar oportunitat a les companyies del poble i a molts actors i actrius que vivim aquí i que també tenim ganes de treballar a la nostra ciutat.
On veurem la Sònia Guimerà en els pròxims mesos? No sé si ens pots avançar alguna cosa.
Tinc un parell de projectes de cinema que s'estan movent, el que passa és que ja saps que aquestes coses no es poden avançar fins que no està el sac i ben lligat, però jo espero que sí, que això anirà a bon port i que acabaré rodant uns projectes bonics, potser també de temàtica de terror, però també històrica. I bé, la veritat és que estic en un bon moment. No sé si són els 50, però m'està venint molta feina. És el que sempre he volgut i estic molt agraïda de poder viure d'això i treballar d'això.
Sònia Guimerà
Igual que hi ha una primera divisió d'actors-actrius, i que amb tot el respecte hi ha grans figures i els respecto molt, també hi ha tot un planter de gent que som actors i actrius professionals que també podem donar molta versatilitat als diferents personatges en la ficció. Aleshores, potser sí que hi hauria d'haver una miqueta més de rotació pel que fa a secundaris, a les sèries de TV3 i també a les pel·lícules.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.