Jordi Cornudella: 'Sense Gabriel Ferrater la nostra cultura seria més pobra'

Per commemorar el centenari del naixement de Gabriel Ferrater a Reus i el cinquantenari de la seva mort a Sant Cugat, s'ha celebrat aquest 2022 l'Any Ferrater. El comissari dels actes dedicats al poeta i editor, Jordi Cornudella, ha fet, segons les seves paraules, 'de canalitzador, paraigües i altaveu' de les activitats programades. Cornudella és autor també de l'edició crítica de 'Les dones i els dies', l'obra que aplega tota la poesia publicada de Gabriel Ferrater. De tot plegat Cugat Mèdia n'ha parlat amb ell en aquesta entrevista.

Escolta-ho

Quina valoració fas de l'Any Ferrater?
Jo n'estic molt content per diverses raons, però la principal és que s'han fet moltes coses, i, en la majoria de casos, per iniciativa de la gent de Sant Cugat, de Reus i de Vallfogona. Per tant, em sembla que l'objectiu de la celebració, que era la difusió i la promoció del coneixement de l'obra i de la figura de Gabriel Ferrater, s'ha aconseguit.

Per què creus que era tan necessària la celebració de l'Any Ferrater?
No és que fos necessària; si no l'haguéssim celebrat, el món no hauria pas canviat. Però, ja que estem en la dinàmica de commemorar els centenaris dels escriptors, em sembla indiscutible que Gabriel Ferrater és un dels que s'ho mereixia. La poesia de Ferrater té més de 50 anys i segueix al capdamunt de les obres que continuen marcant la poesia dels temps successius. És una obra que ha mantingut molta vigència. Però, al mateix temps, la seva figura havia estat molt envoltada de mitificacions i d'un cert respecte excessiu. Era un dels poetes que tothom considerava indiscutibles, però que, al mateix temps, els cantants no s'atrevien a musicar, ni els actors a recitar. I la commemoració de l'Any Ferrater ha arribat en un moment en què aquesta dinàmica s'ha trencat, i ara sí que és un poeta que, des de tots els sectors, la gent se'l fa molt seu, i em sembla que això és molt saludable.

També s'ha donat a conèixer més la seva faceta personal.
Aquest any hem tingut la sort que ha sortit, per fi, una biografia molt bona, molt sòlida i molt informada de Gabriel Ferrater, 'Vèncer la por', de Jordi Amat.

Tu, personalment, has après alguna cosa nova de Gabriel Ferrater?
Doncs, sí, unes quantes. Aquest any han sortit a la llum informacions que no m'esperava i hem fet uns quants guanys col·lectius. Hi ha hagut una iniciativa de l'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat, 'Apadrina un poema', que acabarà permetent, d'aquí a un cert temps, que tinguem tots els poemes de Gabriel Ferrater comentats per algú. També ha aparegut, fa poques setmanes, un monogràfic de la revista mallorquina 'Veus baixes', dedicat a Ferrater. Són més de 500 pàgines amb molts comentaris de poemes i molta documentació que no havíem vist fins ara. Molta informació nova. I, finalment, també vull destacar el monogràfic de la revista del Centre de Lectura de Reus, on també hi ha uns quants articles enormement interessants.

Totes aquelles persones que no en sabien res, encara, de Ferrater, què t'agradaria que n'haguessin après després d'aquest any?
Jo crec que no es tracta de donar doctrina i de dir "aquest senyor és això". Es tracta de comunicar la idea que aquest senyor va fer coses que són importants no solament pel pes que van tenir en el seu dia, sinó perquè encara són interessants avui. Es tracta de despertar la curiositat de la gent.

I si això ha servit perquè persones que no n'havien sentit a parlar mai, hagin volgut anar a llegir un poema seu, assistir a una conferència o mirar un vídeo, ja és molt. Una de les coses que se'n treu de tot plegat és que, en l'imaginari col·lectiu, Gabriel Ferrater consolida la posició que em sembla que mereix en un lloc molt destacat de la nostra cultura. Tots plegats hem de tenir la convicció que si aquest senyor no hi hagués estat, la nostra cultura seria diferent i seria més pobra.

Què creus que quedarà a Sant Cugat de Ferrater després d'aquests 12 mesos?
Sant Cugat no necessitava gaire reivindicar-lo, perquè l'ha tingut molt present des de fa molts anys; des que hi va venir a viure l'any 65, diria. Era un treballador molt seriós, però també li agradava sortir, anar als bars i parlar amb gent, així que de seguida va fer una mena de petita societat santcugatenca que el tenia molt present. Aquesta gent, entre els quals Ramon Barnils, Paco Soler i Carmen Rojo, és la que va mantenir viva la memòria de Ferrater a Sant Cugat després de la seva mort, amb el Premi de Poesia Gabriel Ferrater, per exemple.

Què destacaries de tot el que s'ha fet?
De les coses en les quals he participat jo directament, n'hi ha dues que tenen a veure amb Sant Cugat que m'han resultat molt satisfactòries. Una és aquella exposició que es va fer amb quatre cubs grossos que reflectien quatre aspectes de Ferrater. De cadascun d'aquests quatre cubs, una cara sencera era un retrat de la cara de Gabriel Ferrater, de manera que la seva imatge va tornar a ser molt viva i molt present, físicament, en els carrers de Sant Cugat, que és el poble que ell va escollir per passar els últims anys.

I l'altra?
L'altra cosa és el cicle 'Enraonar' que hem organitzat amb l'Ajuntament. Han estat vuit sessions amb gent diversa parlant de diferents aspectes de l'obra de Ferrater i com que s'han enregistrat, quedaran guardades. Això permet que es pugui revisitar i assegura una certa permanència de coses que són, per principi, efímeres, com les conferències.

T'agradaria afegir alguna cosa?
Darrere del cicle 'Enraonar' hi ha un mèrit personal que a mi em sembla que és d'estricta justícia reconèixer, que és el de la Carolina Hernàndez, la tècnica de Cultura de l'Ajuntament que se n'ha encarregat. Ja fa molts anys que és una devota ferrateriana i, a més, és una persona d'una enorme competència en la seva feina. Sense ella, l'Any Ferrater hauria estat molt menys exitós del que ha estat.