Inicia sessió 
Registra't
De la mateixa manera que rarament pensarem que el nostre fill o filla ja ha estudiat prou en la seva vida, mai hauríem de pensar que ja ha jugat prou. Estudiar, estudiem durant molts més anys dels que juguem i, realment, què recordem millor: allò que vaig aprendre jugant o allò que em van fer llegir d'un llibre?
Per desgràcia, és habitual que un nen tingui només dues estones per jugar amb els amics; l'esbarjo a l'escola i l'esport extraescolar.
Sovint a l'esbarjo els monitors, per estalviar-se mals de cap, estableixen normes restrictives als alumnes; 'només podeu jugar en aquesta zona', 'no podeu jugar a pilota' o 'no correu que podeu caure', poden servir d'exemple. Són mormes que evidentment inhibeixen la creativitat i que poques vegades són qüestionades pels pares i mares que no acostumen a donar-li la mateixa importància al pati que a l'aula.
L'altra estona de jugar amb els amics és l'esport extraescolar. Allà es fomenta la creativitat? Ens ajuden a somiar? De la mateixa forma que a l'escola es mira que tot estigui regit per un ordre prou estricte, a l'esport ens trobem amb quelcom similar. Només cal anar a veure un partit d'esport base un dissabte al matí, veure'm com els monitors constantment diuen al jugador el que ha de fer per aconseguir fer una bona jugada. Sobtosament, aquests entrenadors -que són molt actius- acostumen a ser els que agraden més als familiars, ja que mostren estar molt a sobre dels jugadors/res. És precisament el fet d'estar tan a sobre el que anul·la, de nou, la creativitat. Si constantment li diem el que ha de fer per tenir èxit, no podrà imaginar com aconseguir-lo, no serà creatiu per superar els obstacles.
Doncs, trobo a faltar, a més de monitors que fomentin la creativitat de la mainada, una tercera estona on els nens i nenes puguin jugar. On juguin sense normes imposades des de fora, un temps on poder crear ells les normes, on poder arriscar, experimentar i sobretot, somiar.
Sentir que poden aconseguir coses inesperades, increïbles...
I perquè ajudar a somiar?
Mentre somio sóc positiu i alegre; imagino coses que només sent molt bo puc aconseguir, de manera que pujo la meva autoestima en creure que sóc bo o puc arribar a ser-ho. El somni representa una visió del que seré i una motivació per voler ser-ho, de forma que incentiva l'esforç a l'hora de fer-ho. Tenir aquesta visió ajuda a dibuixar un camí, a identificar quan he sortit d'aquest camí i, per tant, a reconduir-me de nou en la bona drecera.
Pel camí sempre trobem obstacles, la magnitud dels quals dependrà de la capacitat de l'individu per imaginar com superar-los. Els somiadors, els creatius, trobaran solucions i faran de l'obstacle una petita pedra en el camí.
Mentre m'esforço pel meu somni aconseguiré petits èxits.
I... perquè no? Potser algun dia els meus somnis es fan realitat.
JULIÁN MARÍN és coordinador i entrenador al Sant Cugat Esport, FC
@julian_jmb
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.