Encara recordo com si fos avui aconseguir colar la pilota per sota del banc, fer un gol, i córrer a abraçar l'amic que m'havia passat la pilota; un de nosaltres cantava 'goool'. Era el company que havia narrat tota la jugada com si fos el comentarista de la televisió; la resta de l'equip imitàvem el rugir dels milers de persones que omplien l'estadi i celebraven el nostre gol. Tots plegats somiàvem que algun dia només caldria fer el gol, seríem estrelles del nostre esport. Ara ja no sóc un nen, tot i que encara m'encanta ser un somiatruites. Ara em dedico a la formació de nens i nenes de la nostra ciutat. Com a professional de l'educació d'aquests joves, trobo molt important fomentar que somiïn o, si més no, evitar inhibir els seus somnis.

Julian Marin | Publicat: el 25/oct/13 | Opinió d'esports

'Aquest viatge m'ha canviat la vida, ara veig les coses d'una altra manera'.

Julian Marin | Publicat: el 9/ago/13 | Opinió d'esports