Durant aquells mesos vam entrenar tots plegats preparant el que seria el primer Campionat d'Espanya Interpolicial de Karate.
Sorro tenia la habilitat d'adaptar-se a tot, no hi havia problema gran o difícil que ell no pogués solucionar. Tot i que era un 'kiu', un principiant en arts marcials, va tenir el coratge de sortir a combatre contra companys d'altres províncies que ell anomenava 'armaris amb músculs'. La veritat és que per a qui no estigui familiaritzat amb el tema de la competició de karate, realment és molt difícil aguantar només uns segons de combat en un tatami davant karateques amb més graus i anys d'entrenament.
Però en Sorro ho va fer, va lluitar el millor que va poder i junts ens vam classificar per les finals, amb la conseqüent sorpresa dels grans i poderosos ajuntaments que participaven en la competició.
- D'on sou vosaltres?- ens preguntaven.
- De Sant Cugat- li dèiem.
- Òndia, els de Sant Cugat! A veure si deixeu algun trofeu per a la resta!
Temps després en Sorro en va confessar que ho va passar malament durant els combats que va tenir, però gracies a la seva valentia i amistat vam poder obtenir un segon i tercer lloc individuals i un quart per equips.
Després en 'Sorro' va continuar col·laborant amb l’equip durant tots els anys que vam estar actius, al qual es van anant afegint companys al grup inicial.
Ell era el sanitari o massatgista, el que sortia corrent quan teníem algun ferit en els combats, el que solucionava qualsevol imprevist, fos el que fos. Només feia falta dir: 'Sorro, tenim un problema', i ell a l'instant ho havia resolt. Amb en Sorro d'assistent vam arribar a guanyar totes les competicions en què vam participar, durant els cinc anys que va durar l'equip.
Una vegada finalitzada aquella etapa, la vida va guiar a cadascú de nosaltres per camins diferents. Tot i això en Sorro sempre va estar al nostre costat quan ho vam necessitar per a qualsevol cosa.
Era una persona polivalent, tant podia treballar al Departament de Medi Ambient, assistint als ciutadans com només ell sabia fer-ho, o bé plantat en qualsevol cruïlla regulant el transit.
A en Sorro mai li vaig veure una mala acció contra ningú. Era un company, un amic amb el qual ens petaven de riure amb les seves bromes o les seves històries i aventures. Persones com Francisco Sorroche em fan viure la vida més alegre i intentar ser feliç cada dia.
Gràcies, Sorro, per tot el que vam viure i van poder compartir.
PEPE GARCIA és membre de CCOO
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.