Memòria de tres dècades a l'Ajuntament (3)


  • Comparteix:

pepe.garcia

Pepe Garcia


Publicat: el 26/feb/13
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Existien més personatges surrealistes, com el cap de la Policia Local, un sergent tosc, malparlat i masclista, de gerrera casposa que sempre criticava les dones dient que no servien per a fer de policies i que va acabar els seus dies fins la jubilació com policia responsable en un cementiri de cotxe abandonats de l'Ajuntament de Barcelona.

Un home que va plantar cara al govern local va ser un interventor municipal que va guanyar la plaça en unes oposicions: Eduard Tarrats i Fontanelles. Tenia una discapacitat sensorial molt gran, un riure sorneguer i una ment privilegiada i fabulosa. Però com que no el volien, el van desterrar durant el mandat. Així que es va veure obligat a posar una denúncia que va guanyar després. La justícia va condemnar el 1988 l'alcalde a pagar una multa de 70.000 pesetes i a la inhabilitació professional per exercir un càrrec públic durant sis anys. Recordo a aquell home baixet i prim d'ulleres, grosses vestit sempre amb el seu impermeable o gavardina grisa. Quan en algunes ocasions es creuava amb l'alcalde es treia el seu barret i li feia una reverencia llarga, lenta, cínica i irònica. Eduard Tarrats, després de l'Ajuntament, va estar uns anys treballant a l'Entitat Metropolitana del Transport. Va morir a l'abril de 1999.

Entre les accions de l'equip de govern en aquella època, els anys 85 i 86, van estar l'externalització de les dones de la neteja de l'Ajuntament, que tants anys portaven com a treballadores públiques i que mai li van perdonar aquest acte absurd i incoherent contra elles, i la laborització de tot el personal funcionari interí, no respectant les lleis i normatives que regien la funció pública, sense oblidar que els treballadors es van manifestar per primera vegada en democràcia contra un equip de govern a Sant Cugat. Els delegats de CCOO i UGT van dir prou amb contundència en defensa i protecció dels treballadors que només volien fer la seva feina: treballar en pro dels ciutadans en unes condicions laborals dignes. Llavors, la política municipal en general al país era altruista, però analfabeta.

Recordo que els companys de feina em comentaven la bona persona que era l'anterior alcalde Àngel Casas, un home afectuós i sensible que vaig conèixer quan jo encara era al col·legi. Ell s'encarregava de vegades de portar-nos en el seu cotxe a jugar els partits de tennis taula quan tocava fer-ho a altres poblacions. A l'Angel Casas, primer alcalde en democràcia, després de tants anys encara, el recordem amb afecte.

Pel que fa a mi, va ser el meu primer contracte de treball temporal fet des de la Generalitat. Després de mesos a l'atur, proves, llistes d'espera i més tard altres proves de selecció, havia queday una vacant a la nit. Crec recordar que entre els requisits demanaven poder confiar en la persona a qui deixaven la vigilància fent guàrdies nocturnes a l'Ajuntament. El meu contracte de treball al consistori li va suposar rebre una subvenció de l'estat de mes d'un milió de les antigues pessetes, que segurament va ajudar a omplir una mica la caixa municipal. El temps passava ràpid i anava a presenciar el primer canvi polític de govern en unes eleccions municipals.

Jo venia de fer vint anys, ganes de tot i cap carta de recomanació. Venia aquella última tarda que els vaig veure per última vegada als governants amb cares apàtiques i tristes de treure un refresc d'una màquina de Coca-cola molt antiga que els mateixos treballadors s'encarregaven d'omplir quant estava buida i que els diners que deixava de més s'utilitzava per pagar les ampolles d'aigua mineral dels polítics.

No va dir-me adéu ningú, excepte a l'alcalde l'Oriol Nicolau, que va dir-me que si necessités alguna cosa que el truqués. Mesos després d'haver marxar, una tarda va passar per davant de la porta de l'Ajuntament, em va veure i va entrar a saludar-me i va preguntar-me una altra vegada si necessitava alguna cosa. Alguns anys després me'l vaig trobar per casualitat i vam estar parlant una estona recordant aquell temps.

Hem d'aprendre de les critiques des d'un punt de vista positiu, ja que això demostra força i grandesa. Habitualment, quan ens troben davant d'una opinió que no ens agrada feta per alguna persona ens hi oposem i ens enfadem. Però aquesta reacció revela la nostra imperfecció. Mentre que si considerem les crítiques com una ocasió de corregir-nos poden ser-nos útils. Quan s'accepta aquest punt de vista, els enemics es transformen en amics i viceversa. Apliquem-nos aquesta màxima: coneix primer la teva veritat.

Continuarà...

PEPE GARCIA és membre de CCOO



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.