I, mentrestant, la crisi: el 2013 s'albiren retallades brutals, però l'Estat segueix gastant 47 milions d'euros al dia en armes. El govern demana una miqueta més de sacrifici -cada cop queda menys de penitència i els brots verds ja treuen el cap, diuen- mentre el que durant dues dècades ha estat el seu tresorer tenia 22 milions d'euros a Suïssa i, segons les males llengües, es dedicava a repartir sobres entre els alts càrrecs del partit per completar el sou. Espanya per davant de tot, però els calés ben lluny, per no perdre ni un euro en impostos. I amnistia fiscal, és clar: legalització i normalització del saqueig.
Tinc la impressió que si no trobem una sortida a tot plegat és perquè no ens fem les preguntes correctes. I si ens equivoquem a l'hora de formular les qüestions, la resposta mai serà bona: La qüestió no és com pot ser que Bárcenas -tot suposadament, per suposat- evadís 22 milions, sinó com pot ser legal que algú tingui 22 milions quan tantes persones no poden fer ni els àpats diaris o posar la calefacció? La qüestió no és si el PP, després d'una demostració més que la mobilització i la perseverança poden canviar les coses, admet a tràmit o no una ILP sobre la dació en pagament, sinó com pot ser que un dret bàsic com tenir sostre s'hagi convertit en una mercaderia i ho haguem acceptat amb total tranquil·litat. La qüestió no és si s'instal·len inhibidors perquè no es pugui seguir la intervenció de Draghi al Congrés, sinó perquè aquest senyor és president del BCE en comptes de ser a la presó per haver ajudat, durant els anys en què era directiu de Goldman Sachs, a falsejar els comptes grecs i ocultar el seu deute servint-se d'instruments financers opacs.
No tenim al davant, doncs, tan sols una crisi econòmica o una crisi del govern o el partit que l'ostenta. Tenim una crisi profunda del sistema polític, que arriba a tots els nivells. Com deia Jon Idigoras en una brillant intervenció al Congrés a principis dels 90, 'aquesta és una crisi de l'Estat perquè aquest i les seves institucions fonamentals, des de la corona fins la guàrdia civil, passant pel Parlament, estan implicats d'una o altra manera en la corrupció, la injustícia i la falta de respecte als drets col·lectius i individuals que caracteritza aquesta mal anomenada democràcia. Son les estructures de l'estat les que estan contaminades, i la classe política fa de la corrupció una pauta de comportament orientada al poder i l'enriquiment personal'.
La qüestió és: hem d'esforçar-nos a reconstruir aquest sistema podrit -un sistema polític i econòmic que s'ha evidenciat clarament incapaç fins i tot de mantenir la població a la qual explota i depaupera- amb petits pedaços amb llistes obertes, lleis de transparència, cimeres anticorrupció, etc, o creem quelcom de nou?
IGNASI BEA és regidor de la CUP
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.