Inicia sessió 
Registra't
De lluny, envoltat de flames i fum, el verd floresta del bosc sec i àrid cremava, violat per la seva bèstia més enemiga i implacable, aquella que per viure ha de matar, destruir, aniquilar tot el que troba en el seu camí engolidor.
La calor de l'immens incendi es fonia amb la de l'estiu sufocant, entre el sorolls rogallosos dels motor d'avions i helicòpters, entre sirenes embogides de bombers, ambulàncies o cotxes de policia. Els crits dels qui demanaven ajuda eren atesos pels qui, alhora, intentaven apagar les flames monstruoses i aterridores del foc, que com un déu venjatiu, poderós i superb, arrasava en pocs minuts les petites cases, que tant d'esforç havien costat als seus habitants. Sumits, ara, en plors apagats per la impotència i ràbia contra ningú.
Buscaven esperances, resaven perquè l'infern a poc a poc fos vençut per l'aigua i tots aquells que lluitaven en la creuada d'un estiu trencat i amarg, que deixaria dolor i por encesa, com les restes d'unes brases.
L'estiu va continuar amb la seva marxa mandrosa. I molts de nosaltres vam tornar als nostres llocs de descans i estiueig, potser a la muntanya o, com jo, al mar, amb els penya-segats i les costes, on al capvespre baixava a la platja per veure arribar les barques dels pescadors, mentre de lluny entre la remor silenciosa de les ones, lentament i suau, el sol començava el seu son lànguid deixant a la memòria el tètric i tenebrós capvespre d'un estiu, aquell llarg estiu del 94.
PEPE GARCIA és membre de CCOO
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.