Al país de les meravelles neodretanes


  • Comparteix:

pepe.garcia

Pepe Garcia


Publicat: el 19/mar/12
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Al principi, fou el verb i la paraula, els bancs que van perdre els diners dels seus clients en una mena de males inversions, intentant guanyar diners fraudulentament. I en aquesta els governs van haver de rescatar-los amb els diners dels ciutadans, i com que els governs van endeutar-se per intentar salvar l'economia van emetre títols de deute públic que després van comprar els mateixos bancs i els especuladors, a canvi que els governs fessin reformes dràstiques a la ciutadania dels seus països. Llavors, per què els governs no ajuden també les empreses que han de tancar deixant a l'atur a milions de ciutadans?

Les reformes, entre d'altres, consisteixen a rebaixar salaris i drets socials i laborals amb l'excusa que els nostres productes puguin ser més competitius a l'estranger, però això té una contradicció: si baixes els salaris dels treballadors, el consum interior del país disminueix, ja que deixa d'existir la capacitat per poder comprar com abans, sense oblidar que els bancs ara han deixat de donar crèdits als ciutadans i a les petites i mitjanes empreses que agrupen el voltant de 80% dels llocs del treball, amb la conseqüència d'haver de tancar les portes i crear més atur.

Reformes no per incentivar la contractació, sinó per abaratir l'acomiadament i fer la desvirtuació de la negociació col·lectiva. Realment és necessari que el govern es fiqui en els acords que fan entre treballadors i empresaris?

Reformes que trenquen els pilars de l'Estat del benestar, la sanitat, l'educació i les polítiques socials que tant ens ha costar d'aconseguir. Però que això no es confongui amb què ho volem tot gratuït, la gratuïtat és per als que no tenen res.

Reformes, sí, però contra els mandrosos, 'golfos' i delinqüents que s'aprofiten del sistema que paguen entre tots per viure 'la vida loca'. Contra les pràctiques abusives dels interessos bancaris que deixen sense recursos a les nostres empreses. Contra els bancs que cada dia expulsen de les seves cases a milers de persones obligant-los a viure al carrer. Contra els polítics xoriços i delinqüents sense escrúpols. Contra els governs que massacren amb impostos els emprenedors abans d'obrir un negoci que crearà llocs de treballs. Reformes, sí, però contra els Ajuntaments que diuen que l'esport és per aquells que ho puguin pagar, perquè no es necessita per viure i inventes taxes absurdes, teories maquiavèl·liques de polítiques inoperants i kafkianes perquè els ciutadans no puguin utilitzar les instal·lacions esportives que paguen entre tots.

Però, desgraciadament, de no res, una altra vegada amb les polítiques de neodretes ens tornen a convertir en desarrelats i esclaus a la nostra pròpia terra, gràcies als que van parir aquesta nova crisi per tenir més poder de control en l'economia mundial i lògicament de la gent, de la classe treballadora.

Alguns els anomenen especuladors terroristes, però realment son els de sempre, els de totes les penúries que de tant en tant han de suportar les persones, els que inventen o creen guerres, els que massacren els més dèbils i no els importa que milions d'éssers humans passin fam morint cada dia, secretant durant mesos tones de menjar fins que pugin els preus dels aliments bàsics.

No, no són especuladors terroristes, això és massa simple, ja que no tenen la dignitat com persones per anomenar-los amb adjectius, simplement són trossos de carn mesquina i putrefacta, el mateix que va succeir en altres èpoques de la història de la nostra humanitat amb personatges nascuts de la merda i la barbàrie. Els gulags soviètics, els camps d'exterminis nazis, l'apartheid sud-africà, l'actual repressió cubana i síria o l'antic garrot vil franquista. Tant se val, tot es va parir des de le ments més atrofiades que els homes hagin vist mai. Colonitzadors, exterminadors, conquistadors... Ña força bàrbara dels més poderosos contra el seny de la resta, armes contra imaginació, tortures de esquerres o dretes contra versos de llibertat.

No crec que aquesta nova època que ens toca viure canviï molt de la d'altres, en tot cas ara ens massacren amb reials decrets de pèrdues en l'Estat del benestar, especulacions econòmiques i del fet que tot pot anar a pitjor, però què pot ser pitjor que simplement ni el dret de respirar?

'Ni nos domaron, ni nos doblaron ni nos van a domesticar'. Això deia un home que va patir en la seva pròpia carn les delícies del franquisme, amb pressó i tortures per lluitar i aconseguir mols dels drets sociolaborals que ara ens treien de cop, igual que van fer milers de persones quant lluitaven des de la repressió facista el segle passat, igual que lluitem ara i continuaren lluitant per no perdre la dignitat que com ciutadans i treballadors tenim: el dret de viure com essers humans.

En fi, això només és un pensament, el qual no el comparteix un amic meu, però ell és neoliberal... I no sé si compta!

PEPE GARCIA és membre de CCOO



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.