Inicia sessió 
Registra't
Aquella anomenada causa justa republicana anava contra Hitler, Mussolini, contra els capellans, els terratinents, la casta del poder militar i els privilegiats. El seu enemic, el moviment nacional conduït pel general Francisco Franco, anava contra el marxisme, els sindicats, els famolencs de terra, els sense Déu.
Pels dos bàndols enfrontats, aquesta contesa i llançament va ser com la gran guerra santa, el Gran Cisma de la nostra era, el pas al feixisme, als camps de concentració, a la segona guerra mundial. En ella es van assajar els bombardeigs en picat Stuka, els còctels molotov, la guerra total contra la població civil. En ella les ciutats indefenses van ser incendiades per primera vegada des de l'aire.
Va ser una guerra de rebel·lia que va portar cap a l'Espanya republicana als joves ideòlegs més apassionats de molts països, joves desarrelats d'un temps de compromís i deure polític, i com deia el poeta W. H. Auden, 'van oferir les seves vides en regal'.
Aquella guerra ha estat recordada en literatura, en art i en moltes memòries. Però el que realment va ocórrer a Espanya s'ha oblidat. Encara que per als que la van viure, en nom de tota aquella generació et diran que 'els nostres cors van quedar allà'.
Com el de Carme, o Carmeta, com li agrada i es fa anomenar, una dona que ha lluitat, ha sofert, estimat i viscut com es feia llavors, sense saber si tindria un demà. Amagada en un d'aquells carrers de pujades i baixades, en una casa rodejada entre verds boscatge, juntament amb els seus records, nostàlgies i enyorances, Carmeta m'explica el seu relat, quan es va fer miliciana i anava pels carrers de la Barcelona republicana, enfundada en una granota blava, amb el seu màuser al muscle i algunes granades de mà penjades al cinturó. M'explica la batalla per la defensa de la ciutat, quan les bombes dels avions franquistes, italians i alemanys arrasaven amb tot allò que tingués vida; em diu que fins i tot hi havia aviadors japonesos, que ella anomenava els dels ulls esquinçats. I la terra tremolava, moria en sang d'indefensos, de nens, de dones, d'ancians que gemegaven en plors, en crits de dolor apagats implorant que parés allò.
'Teníem la por dins el nostre cos contínuament, nit i dia, fins i tot en els nostres somnis, no hi havia descans. Però aquella mateixa por ens donava la força suficient per defensar-nos amb ràbia, duent-nos molts mesos de lluita veient morir en les trinxeres, en els carrers, en els camps als nostres companys, amics i camarades per rendir-nos sense haver-ho donat tot'.
'I encara que sembli increïble, fins i tot en les portes de l'horror i la barbàrie pot néixer l'amor. Sí, allà em vaig enamorar per primera vegada, tenia quasi vint anys, aquella edat de joventut en la qual et veus capaç de canviar el món tu sola'.
'L'amor em va arribar com un cruixit que em traspassava les entranyes, i llavors, quan lluitava per defensar una altra manera de vida i societat més justa i humana, patia per no saber què seria de nosaltres, del meu enamorat, alt i ros, que em desfeia amb la seva mirada, quan em deia la seva 'petita catalana'. 'Ai, la meva petita catalana, com t'estimo!', em deia. I jo m'abraçava a ell en un intent de fugir d'allà, l'estimava tant que em feia mal, encara que sabíem que aquell era un amor sense futur, sense promeses, sense demans. Només podíem tenir el que ens donava el present, un país destruït, banyat en sang i llàgrimes, en cadàvers de centenars de joves morts o afusellats en camins i cunetes, un país d'anhels, d'igualtats i poesies, d'utopies cada vegada més llunyanes i marcides'.
'Maleïda guerra que em va deixar òrfena d'amor, buida, trencada d'il·lusions i amargues esperances. Morta en vida als vint anys. Quan acabés allò marxaríem lluny, al seu país, o on fos per tal d'estar junts, però una bala mata el nostre futur, ell va morir en l'acte i jo, jo de mica en mica durant aquests anys que porto morint cada dia en vida. Després arriba l'horror del desterrament, l'haver de fugir de la teva terra amb un nadó en braços. Sí, aquells pocs mesos d'immens amor em van deixar a més dels inesborrables records: un ésser viu, part de nosaltres dos, que era l'única cosa per la qual seguir caminant després de la derrota, de les venjances, les tortures, dels exterminis en els camps de concentració francesos, on només érem per als nostres carcellers rates a les que s'havia de tenir tancades fins que els hi arribés la mort. Però fins i tot quan creus estar al límit del mateix abisme, del final, i, fins i tot en aquell moment, hi ha un petit besllum i esperança.'
'Patim la guerra civil i després la segona guerra mundial, i quan ens van deixar tornar a la nostra terra, a la Catalunya que havíem abandonat feia temps, duent-nos en els nostres cors la pena i el dolor, en tornar vam haver de patir les vexacions dels invictes, les venjances dels que deien tenir la raó i la veritat, a l'Espanya blanca, a l'Espanya negra'.
'Va ésser massa horrible per saber el que realment va passar allà, no hi ha llibres ni pel·lícules que puguin explicar la veritat, la veritat morirà amb tots i cadascun de nosaltres, els que vam estar allà'.
'Per això vosaltres els joves heu de fer tot el possible per tenir cura de la nostra democràcia, els drets inalienables de totes les persones: llibertat, igualtat, justícia, perquè mai torni la depredació de l'odi, sang, ràbia i dolor. Perquè quan arriba, l'esperit maligne de l'odi creix i s'apodera dels carrers rebentats els pensaments, els ideals de pau i bona voluntat en la sense raó i la ceguesa de la barbàrie'.
Carmeta em segueix explicant la seva vida durant unes quantes hores més, m'ensenya fotos del passat, records enterrats en la memòria, i un tros de cartró vell i corcat, el seu carnet de miliciana, per la defensa de la llibertat, del seu poble, la seva estimada Catalunya.
PEPE GARCÍA és membre de Comissions Obreres (CCOO)
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.