Em segueixo sorprenent


  • Comparteix:

pepe.garcia

Pepe Garcia


Publicat: el 4/abr/11
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Una professió com poques, en la qual les persones sense escrúpols, que s'aprofiten de la burocràcia dels partits polítics, poden prosperar i aconseguir ràpidament el poder màxim, per poder arribar al control i reconeixement social. Per fi, ja estem ficats en batalles electorals, ja estem una altra vegada com cada quatre anys amb els tambors i la 'patxanga' de voler ser elegits en les urnes.

Una manera, per al molts dels anomenats 'aficionats polítics', de suportar i fugir de la crisi consolidant uns salaris més que sucosos, dietes, festes i extres de viatges a part.

No importa que ahir estiguin en una formació política i ara marxin a un altra perquè ja no tenen cabuda en les llistes actuals. I em segueixo sorprenent, sempre,davant el tranquil silenci i submissió de com sofreix la ciutadania els ínclits patiments del sistema, com si no hi hagués cap alternativa possible, com si qualsevol altra cosa fos impensable, inassolible, com reclamar el compliment no ja de les lleis, sinó d'un comportament, d'una ètica i moral en un estat de dret.

Com una mena de circ que passa per les nostre vides és un costum ja habitual, des de fa temps, i ara que ja no hi ha diners per fer inauguracions amb toga i vermut als pobles de l'Espanya ´'cañi' i torera i de la nostra hipotecada patidora Catalunya, no hi ha foto de campanya electoral on no hi surti en primera línia una persona en crosses o cadires de rodes, perquè allò de la solidaritat o la sensibilitat guanya alguns que altres vots, perquè ja no parlem de l'antiga brutalitat de l'ignorància amb aquestes persones, sinó d'igualtat. No diem un col·lectiu amb problemes, sinó de gent amb necessitats especials. Una altra cosa és el que ve darrere de les eleccions, després de les batalletes i de les promeses que sonen més bé a pobres ments amb imaginació de caixes buides.

Sempre he cregut que els més oblidats de la nostra societat són un ferment més valuós per les rebel·lions que les idees més avançades dels polítics, com una mena de fletxa contra les encorbatades i eminents classes acomodades en les inamovibles butaques burocràtiques del sistema.

Em sento més revolucionari que mai, quan sento les commiseracions dialèctiques dels que, emmascarats de demòcrates, busquen el seu zenit particular, i em nego a no parlar dels que realment pateixen totes les injustícies i ferides del sistema, segurament perquè prefereixo mil vegades més abans a Goethe i Pla que a Marx o Lenin.

PEPE GARCÍA és membre de Comissions Obreres (CCOO)



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.