AENA o la mare que va parir la màquina d'escriure


  • Comparteix:

José García en una imatge d'arxiu

José García en una imatge d'arxiu

pepe.garcia

Pepe Garcia


Publicat: el 8/des/10
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Com si estiguessin induïts per una mena de gràcia divina que els capacita per estar per sobre del bé i del mal, de la mateixa manera que aquell isòtop putatiu es va nomenar a si mateix 'sota palio, generalíssim per la gràcia de deu'.

Aquesta banda, reducte de funcionaris post-franquistres, que, burlant-se d'un Estat de dret, utilitza a tot un país com la seva finca particular, en la que només ells, la casta sublime dels controladors aeris, són lliures de crisis o penúries econòmiques. I no sols per guanyar més de 250 mil euros anuals (hores extres i altres vaga-te-les a part, com la resta de condicions sociolaborals inimaginables per a la resta de la classe obrera, que millor no explicar).

Ells i només ells s'erigeixen en el dret de putejar a tot un país, inventant-se una mena de pandèmia col·lectiva, la d'estar tots malalts o, més correcte seria dir, indisposats, en l'argot funcionarial estatal, que fa que tot un govern trontolli a ritme de derrocament, tot i que això està penat per llei en la nostra constitució.

I tot això sota el paraigua dels encara vius sindicats grossos, el sindicalisme corporativista d'un determinat col·lectiu i grup radical, el sindicalisme antisistema que tant de mal fa a la nostra societat, que quan no aconsegueixen mitjançant la negociació els seus fins impensables, com el fet de voler jubilar-se als 54 anys amb el salari total, fan xantatge als ciutadans per a continuar vivint en el seu limb privat de la jet-set de privilegis consentits i heretats; d'aquells d'abans de la democràcia, els anomenats drets a perpetuïtat de la llei dels funcionaris civils de l'estat de l'any 1964.

Però aquí, país cul del món, per més que els nostres polítics hagin demostrat les seves inoperàncies per a governar, ningú es marxa, ningú dimiteix. Els nostres fenòmens governen després de més de 10 anys intentat negociar un conveni laboral amb els controladors. Al final la sortida a estat posar-los a fer el servei militar. I entre tant, les cues de la fam, del milió i mig d'aturats i del pessimisme sense sortida envaeixen les nostres vides.

Per a decretar l'estat d'alarma no feia falta esperar al xantatge a una nació, no feia falta ser clarivident per saber el que passaria amb aquest innombrables, el seu ritual conductivista ha estat sempre el mateix, o se'ls deixa fer el que els vingui en gana o ens enfonsin en les més ruïnosa de les atrocitats, si es que ja no ho estem.

I tot perquè aquest protegit i els seus directius viuen amb un màxim lema: els interessos d'un país s'han d'adaptar als interessos individuals i col·lectius, d'aquest tipus amb etiqueta de delinqüents aeris, que veuen les nostres vides passar entres les seves pixades i pixades.

José García Delgado és responsable de Comissions Obreres a l'Ajuntament de Sant Cugat.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.