Sona bé


  • Comparteix:

jordi.feixas

Jordi Feixas


Publicat: el 6/nov/10
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Sant Cugat ja té el projecte de la sala de concerts en marxa i, a primera vista, les coses s'han fet bé. Les coses s'han fet bé perquè el govern de la ciutat no ha caigut en un error que a Catalunya es dóna malauradament força sovint, l'error que es produeix quan l'estancament ideològic emboira l'objectiu de la bona gestió i la recerca de l'excel·lència.

ESCOLTA-HO

En el cas que ens ocupa aquest error hauria donat pas a una sala de concerts gestionada i subvencionada únicament per l'administració local. Això és el que reclamava el col·lectiu de músics locals, Dissidència Sònica, que no veu amb bons ulls el projecte per la no gratuïtat de la sala i el fet -segons diuen- que l'empresa mirarà pel seu benefici i no pels grups locals. Però el món, si aquest volem que sigui el de la igualtat d'oportunitats però no la igualtat de resultats per sí mateixa -cosa que és injusta-, no funciona així. La gent es mereix oportunitats, però a partir d'aquí entrem en el terreny de l'exigència i la qualitat.

L'Ajuntament ha buscat l'equilibri entre allò públic i privat i el resultat és una sala de concerts gestionada per una empresa amb experiència en el sector que, per conveni, es compromet a vincular-se a l'escenari musical santcugatenc i donar veu als grups locals. Paral·lelament, l'empresa buscarà ser un referent dins el Vallès i connectarà el poble amb els bons referents musicals d'arreu.

El que tenim doncs és oportunitats pels grups locals i l'exigència que marca el fet d'haver de satisfer un públic. Una gestió pública de la sala no hauria estat al nivell d'una empresa consolidada en el sector musical. La gratuïtat de la sala hauria derivat en la presència de grups segons criteris que no són els de la qualitat musical i satisfacció del públic. Amb l'equilibri establert pel projecte, doncs, es dóna un espai d'assaig i oportunitat d'actuació als grups, però els exigeix treballar per l'excel·lència que demana l'audiència. De tenir presència assegurada passés el que passés lligada a la gratuïtat, la sala es convertiria en un punt de reunió musical no pel públic general santcugatenc, sinó per uns pocs.

Equilibri i compromís musical amb la ciutat. Fins a dia d'avui aquest projecte sona bé.

JORDI FEIXAS I ROIGÉ és historiador i cursa estudis superiors en Pensament Contemporani



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.