Inicia sessió 
Registra't
ESCOLTA-HO
Fou quelcom tant grandiloqüent com un pacífic sentiment de 'tot anirà bé'. Allà, sobre l'escenari, un jove de vint-i-tres anys ens oferia un espectacle fruit d'hores de treball i ho feia en aquest món que -alguns tossudament no deixen de recordar-nos amb les seva praxis- està condemnat a la mediocritat. Aquell dia al palau la mediocritat no tenia entrada.
Allà assegut un servidor no podia evitar una gairebé insultant confiança en les possibilitats humanes que es deixà anar vergonyosament amb el llarg aplaudiment amb el qual el públic homenatjà Claret, el solista del dia. Parlant amb el protagonista d'aquella escena hom s'adona que rere tota aquella passió hi ha forçosament un treball diari, incansable, i una confiança en l'esforç i la valentia d'enfrontar-se als propis reptes.
La música fou un plaer aquella vesprada però encara més plaent fou un sentiment de victòria envers aquells que s'amaguen rere el conformisme i la igualtat en la mediocritat. Sortint del Palau em venien aquelles ja oblidades paraules: 'un altre món sempre és possible'. Per tot això Sant Cugat pot estar orgullós de tenir joves com en Daniel Claret.
JORDI FEIXAS és historiador i cursa estudis superiors en Pensament Contemporani (publicat el 30/10/10)
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.