L' agonia d'una rosa marcida


  • Comparteix:

pepe.garcia

Pepe Garcia


Publicat: el 8/jun/10
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

'Ja no queden més primaveras promeses, ni esperes de mentides. Llangueix la rosa marcida tot esperant la rosada d' un nou demà'

Un avi, algú que ja havia viscut en la sendera de la vida, m'ho va dir. Havia vist diverses vegades la seva pàtria destruïda econòmica i moralment per una ideologia política. I ben aviat hi havia una altra vegada. Però no m' ho vaig creure, perquè nosaltres érem la generación d' una saba nova, l'esperança dels qui no la van poder tenir, la il·lusió dels qui havien nascut sense sentir els primers raigs de sol que donessin llum a uns cors que eren a l'ombra; no vivíem diferències de condició política, religiosa o social; desitjàvem un lloc on no hi hagués obstacles en les cultures ni cadenes en els pensaments dels pobles.

I tots els nostres anhels d' un matí millor, els vam dipositar dins una urna, d'on ens van dir que naixerien els fills de la mare democràcia. I sorgiren uns cors blancs, però també uns homes que fingien ser déus, creadors d'il·lusions, de miratges. que portaven una flor rosa a la mà esquerra, plens de la rosada d'uns matins que mai no havien nascut, somniats per pobles sencers. I van estendre el seu imperi, emprant les llavors de milions de llàgrimes eixutes per manca d' esperança. Van prometre el camí cap al cel, mentre que a les urnes els pobles només havien dipositat desigs de llibertat, igualtat, respecte i tot allò de reprimit i no viscut durant tants anys.

I així, del prostíbul de la immundícia van brollar 'bufons' amb la màscara de l' engany i la falsedat per a destruir el sistema, el qual es nega a ser destruït, malgrat ser perseguit per alguns dels més cruels depredadors: l' oblit.

Perquè quan els qui governen en nom de tots obliden el poble, es converteixen en el que ells varen combatre un dia: en dictadors opressius, d'un sol ideal, d'una sola raó de ser, la força que taca les postres voreres amb la sang, la ràbia i el dolor.

L' esperit maligne de l'odi creix i s'apodera dels carrers, rebentant els pensaments de les ments en el seu seny, de tots aquells oblidats i que un dia varen creure en la igualtat i la justícia, en uns ideals, en uns drets proclamats per uns pocs i compartits per tots.

Va passar el temps i els 'bufons' es varen acostumar a viure entre la corrupción de la merda i el podrit, però va arribar el dia que ja no els va servir tenir a la boca el carnet polític de la ideologia que ells havien ajudar a morir.

Els 'bufons' dictadors de l' enveja i el poder absolutista ara cercaven un ajut en aquest mateix sistema i els mateixos cors dels pobles que durant tant de temps varen voler ofegar a l'aiguamoll de la desraó i l'encegament de la injustícia.

PEPE GARCÍA és el secretari general de CCOO a l'Ajuntament.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.