Sabem el què hi ha: La poderosa aliança d'Israel amb els EUA ara en mans d'un psicòpata immoral; la hipòcrita posició de la Unió Europea que no és capaç de tenir una veu pròpia en favor dels Drets Humans; les disfuncions de les Nacions Unides amb un consell de seguretat bloquejat per les grans potències sense escrúpols; la complicitat d'uns mitjans de comunicació que segueixen parlant de "guerra" i no de genocidi i que ens donen noms i cognoms dels ostatges israelians, mentre els presos palestins, molts menors d'edat, no tenen ànima ni rostre. I tot beneït per una societat israeliana moral i èticament malalta que porta molts anys sent planificadament i minuciosament adoctrinada per a considerar als palestins éssers infrahumans, i digerir així millor els horrors que comet des de fa anys el seu govern.
Ara bé, avui m'agradaria posar l'accent en un factor fonamental que s'afegeix a tots aquests i que és benzina per als crims de guerra i la vulneració constant dels DDHH de l'estat sionista d’Israel: el finançament i les armes que obté el seu exèrcit gràcies a la complicitat dels nostres governs occidentals, inflant el negoci de les empreses d'armament amb el suport de la Banca que les financen, tot contribuint al genocidi i extermini del poble palestí. Sembla que la societat israeliana no és la única malalta moralment. És el capitalisme amics i amigues.
La legislació internacional ha manllevat un terme del món empresarial perquè els seus alts directius entenguin bé de què parlem: la diligència deguda. En el món financer es refereix a l'anàlisi de riscos financers amb l'objectiu de identificar, prevenir i mitigar, comunicar i reparar els riscos. Aquest concepte s'ha traspassat a l'àmbit dels drets humans per tal de garantir el compliment dels drets humans per part de les empreses, especialment amb activitat transnacional. Així, la legislació internacional en matèria de drets humans i empresa i les Nacions Unides, obliga a les empreses a abstenir-se de contribuir a vulnerar els drets humans mitjançant la seva activitat i fer front a les conseqüències negatives en els casos en que tinguin alguna participació i posar en marxa mesures per prevenir-les, mitigar-les i revertir-les.
En aquest sentit, la relatora especial de Nacions Unides pels Drets Humans al territori Palestí ocupat està investigant el paper d'empreses privades, incloses
institucions financeres com bancs, fons de pensions [i] asseguradores [..] i vol posar el focus en la diligència deguda.
Dit això, és de sobres conegut que L'Estat espanyol, i la seva indústria militar, compra i ven des de fa anys tot tipus d'armament a Israel malgrat el llarg conflicte amb els palestins. Segons l'informe "Negocios probados en combate", d'Alejandro Pozo, investigador del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, Espanya compra armes i serveis d'espionatge israelià per un valor de 30 milions d'euros anuals, i, alhora, li ven material militar "sempre amb l'autorització necessària del Govern" per un cost d'uns 7 milions d'euros anuals durant els últims 20 anys. Israel és, doncs, un dels socis comercials militars més importants per a la indústria militar espanyola.
El cas és més greu, si tenim en compte que, segons el mateix autor, per a Israel és molt més important exportar armament que importar-ne, ja que té una de les indústries militars més potents del món i, per tant, vendre li va bé perquè l'ocupació de territoris palestins li surt caríssima. És més greu, doncs, comprar-li armes que vendre-li'n.
L'informe del Centre Delàs, 'La Banca Armada i la seva corresponsabilitat al genocidi a Gaza', ha identificat fins a 12 entitats financeres espanyoles, entre les quals Santander, BBVA i CaixaBank, però també d'altres bancs estatals com Ibercaja, Banco Caminos o Banca March, que han finançat set de les 15 empreses analitzades que proveeixen d'armes i municions Israel: Boeing, Day & Zimmerman, General Dynamics, Oshkosh Corp, Leonardo, Rheinmetall i MTU Friedrichshafen. D'aquestes entitats financeres, Santander i BBVA són els principals bancs que han finançat els fabricants de les armes que utilitza l'exèrcit d'Israel per cometre el genocidi a Gaza, amb més de 2.442 i 1.500 milions de dòlars, respectivament.
Prenguem nota com a ciutadania compromesa de quines són aquestes empreses, no els deixem administrar els nostres diners, tal i com demana la Campanya Boicot, Desinversions i Sancions i exigim a les nostres administracions que siguin transparents en aquest sentit i que hi deixin de treballar. És la manera més eficaç que tenim de treballar pels drets humans, la pau i la justícia per al poble palestí.
L'Ajuntament de Sant Cugat també pot prendre nota, mostrar de manera transparent amb quines entitats financeres treballa, i deixar de treballar-hi si es comprova que pren part en aquest negoci de les armes. També pot posar instruments de contractació pública sobre la taula per evitar treballar amb qualsevol empresa que estigui contribuint a la vulneració dels drets humans a Palestina o a qualsevol altre lloc del món.
LIDÓN MARTRAT és militant de la CUP Sant Cugat
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.