- No?
- No, home, els que tensionen el mercat són els estrangers, no blancs, que viuen dins de les cases espanyoles, moros, panchitos... i, en general, els okupes. No els estrangers que venen a invertir.
- Okupes?
De vegades, una paraula encén una llanterna: "Jo no hi havia entrat mai, al Cine Princesa, ni a cap casa okupada, encara. Però aquell vespre hi vaig ser. Hi vam ser. Un nosaltres sense nom es va sentir i es va fer sentir (...). La ciutat no s'havia acabat de creure l'èxit olímpic. Barcelona era una ciutat que començava a patir l'especulació i la precarietat, encara impronunciables." Garcés, M. (1996). Ciutat Princesa.
La paraula okupa es deriva del verb ocupar, la lletra "k" rares vegades s'usa, reflecteix una voluntat de transgressió de les normes ortogràfiques, els activistes okupes la usaven en els anys 90 per a significar la seva radicalitat, la seva diferència i, es veu avui, la seva lucidesa davant de la cultura dominant inconscient del que es venia. La "k" és un èxit comunicatiu aclaparador de la cultura activista, és tan aclaparador que ara s'ha convertit ella mateixa en cultura dominant, per tant, l'extrema dreta han decidit fer-la seva contra aquesta cultura dominant de dictadors il·legítims.
- Nosaltres serem els transgressors K! -es proposen-. Amb el nostre exèrcit desoKupa (res sense autoritat armada). Soldats que s'agermanen amb els nois d'Hernán Cortés a Mèxic, desoKupant pobles i cultures mil·lenàries.
Teníem un barko pirata navegant per la globalització del XXI i aquests soldats l'han abordat. Sabem que és gent amb diners, pot ser que sigui aquella gent estrangera que ve a comprar cases buides seguint aquell principi de Reagan/Tatcher: "There Is no Alternative". Es tradueix així: és el que hi ha, moltíssims diners i, sí tal, l'exèrcit.
Per què tant d'esforç per quedar-se amb una lletra?
Per a això: "Quin era el mitjà de propaganda més potent del hitlerisme? Eren els discursos individuals de Hitler i de Goebbels, les seves declaracions sobre aquest o aquell tema, la seva agitació contra el judaisme, contra el bolxevisme?"
No, l'efecte més potent no l'aconseguien ni els discursos, ni els articles. El nazisme s'introduïa més aviat en la carn i en la sang de les masses a través de paraules aïllades, d'expressions, de formes sintàctiques que imposava repetint-les milions de vegades i que eren adoptades de manera mecànica i inconscient.
I això: "El Volksempfänger («el receptor del poble»), la ràdio repartida a preus irrisoris, encarregada per Goebbels per transformar als alemanys del Reich en poble radiooient." Klemperer V. (1947). Lingua Tertii Imperii
Ara, la K en X , la ràdio d'Elon, va com va. L'enquesta de 40 dB de febrer, també ens mostra que la majoria dels enquestats pensen que una de cada dues persones han patit una okupació i la realitat és que només el 0,057% dels habitatges estan okupats, per descomptat aquest no és el problema real, aquest és un problema d'invasió informativa. Això redobla el mèrit del sindicat de llogateres.
RAMÓN COSTAFREDA és activista de Sant Cugat En Comú Podem
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.