Eficiència energètica als edificis públics: Evolució cap a la transició ecològica global

Margarita Vila Gómez

Publicat: el 25/oct/23
Opinió| Columnes

Actualment, tenim un model de desenvolupament econòmic basat en la demanda energètica, principalment de fonts no renovables. La cerca global del benestar està suposant un augment de la petjada ecològica: Ús indegut de recursos i generació massiva de residus. Aquesta dependència va quedar en evidència al 2008, quan la desacceleració econòmica va significar una reducció del consum de recursos i energia global i, per tant, una disminució en l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. Aquests fets desencadenen que de manera creixent hi hagi més sensibilització pel canvi climàtic i ha portat a tots els governs del món a intentar explorar diferents estratègies per a la mitigació, adaptació i resiliència dels seus impactes. El repte actual és doncs buscar un desenvolupament sostenible on se satisfacin les necessitats de les generacions actuals, sense comprometre recursos i possibilitats futures.

Una de les estratègies que s'adopten per poder seguir construint economies i promoure l'aclamada transició ecològica és la millora de l'eficiència energètica arquitectònica i l'ús d'energies renovables. Les dues estratègies constitueixen els pilars de la política d'energia sostenible i és essencial que es desenvolupin simultàniament per aconseguir estabilitzar les emissions de diòxid de carboni.

En aquest sentit, el sector públic ha de predicar amb l'exemple. Cal que s'impulsin les inversions, manteniment i gestió energètica dels seus edificis, instal·lacions i equipaments ja que existeix un important potencial d'estalvi.

Primerament, caldria valorar les prestacions energètiques i, per tant, estudiar mesures per optimitzar l'eficiència dels edificis. Seria idoni considerar-les des de la fase de disseny per poder elegir la forma, orientació i materials més adequats però també es poden millorar fent una rehabilitació arquitectònica. Aquesta reforma ha de prioritzar un bon aïllament tèrmic i limitació de ponts tèrmics (per evitar refredaments locals i condensacions), estimar la permeabilitat de l'aire (l'aire tendeix a infiltrar-se pels tancaments i provocar corrents incòmodes), procurar vidres amb altra transmissió i baixa emissivitat (ús de pont tèrmic) i fomentar la ventilació i il·luminació natural.

En segon terme, cal racionalitzar l'ús energètic analitzant diferents mesures de gestió i utilització de l'energia. També caldrà valorar les possibilitats de l'ús d'energies renovables per l'autoconsum elèctric (solar fotovoltaica i tèrmica). I finalment no pot faltar la formació i sensibilització dels usuaris dels edificis públics (funcionaris i personal laboral).

Com a conclusió, una economia energètica sostenible requereix un gran compromís entre la eficiència i les energies renovables. Cal destacar que al portar a terme aquestes transformacions en l'àmbit públic s'obtindran molts beneficis, com estalvi energètic i econòmic, millora de la qualitat ambiental (per la reducció de les emissions), millora del confort dels treballadors (per millorar condicions d'il·luminació, ventilació...), reactivació econòmica (al generar activitat per les empreses constructores, fusteries d'alumini, etc.). I finalment l'administració tindrà un efecte exemplaritat per la població.

MARGARITA VILA GÓMEZ és ambientòloga i militant del PSC