Adéu a Pere Pahissa

  • Comparteix:

victor.alexandre

Víctor Alexandre


Publicat: el 19/feb/21
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Confesso que no vaig tenir la sort de coincidir gaire amb en Pere Pahissa, i sempre que ho vaig fer va ser per alguna avinentesa de caràcter professional. Vull dir que no puc enraonar d’ell com d’una d’aquelles persones amb qui tens, si no una amistat, com a mínim una relació sovintejada. No és el cas i no puc fer-ne una dissertació d’aquest nivell. Tanmateix, coneixia perfectament la seva trajectòria a Ràdio Sant Cugat i, com saben molt millor que jo aquells que van tenir-hi una amistat o que van ser-ne companys de treball, Pere Pahissa era una persona molt afable i càlida, de riure fàcil, que transmetia bonhomia i era un plaer relacionar-s’hi, ja fos per raons de feina o de lleure.

Val a dir que no calia conèixer gaire Pere Pahissa per saber qui era i el que representava a Sant Cugat. D'una banda, com he dit, hi havia la seva trajectòria a la ràdio local, que va ser molt llarga, amb la realització de diversos programes, i, de l'altra, el seu vessant pictòric, la creació dels personatges santcugatencs del Medir i del Cugat, al costat de Joan Fàbregas, un altre gran actor, i també el personatge del monjo estudiós de l'obra "Pedra i Sang", de Josep Maria Jaumà, que ell va interpretar durant una colla d'anys. Vull remarcar, en aquest sentit, que sempre em va encantar la seva veu, tant en la faceta de locutor com en la d'actor, i havia comentat sovint a altres persones com m'agradava sentir-lo dalt d'un escenari. S'agraeix molt escoltar un actor amb veu sonora, ben timbrada, ben projectada, que vocalitza perfectament i que fa que no et perdis ni una sola paraula del que diu. Sembla que tots els actors ho fan això, oi? Doncs no. Tant de bo! Però no. Pere Pahissa, sí. I esplèndidament bé, a més. Per això, com espectador, era un plaer veure'l i escoltar com deia les seves línies de text.

Pere Pahissa, malauradament, ens ha deixat. Va morir el 25 de gener passat a conseqüència d'un ictus afegit a un problema pulmonar que no va poder superar. Tenia 76 anys. Potser la gent jove pensi que 76 anys són molts anys. S'equivoquen. La vida, sortosament, s'ha allargat i en Pere no sols podia haver viscut molts més anys, sinó que encara podia haver fet un munt de coses. Pensem que el seu amic Joan Fàbregas va morir el 2017 a 91 anys. L'energia positiva que escampa una persona al llarg de la vida, és a dir, la seva dimensió humana, es fa visible quan mor, i la dimensió de Pere Pahissa hem pogut veure-la a través de les mostres de condol que la seva família ha rebut. Han estat moltíssimes, i totes han parlat del molt afecte que la gent li tenia. Descansa en pau, Pere.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista

  • Comparteix:


TAMBÉ ET POT INTERESSAR

Los equipamientos sociosanitarios que no llegan

Estrella Salanova

Ernest Lluch, una vida per la pau i la justícia social

Elena Vila

25N: fins que la por i la vergonya canviïn de bàndol

Esther Madrona

L'IBI puja o no puja?

Carles Brugarolas

Flanejar per a viure

Ramon Costafreda

Allò que el cavall ens va ensenyar

Dimitri Defranc

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.

Publicitat

© 2024 | Entitat Pública Empresarial Local (EPEL) Cugat.cat