Inicia sessió 
Registra't
La llengua és un camp de lluita pels drets nacionals, però també, sobretot, pels drets socials i per un model de país on la llengua és un element cohesionador i de suport a un model de convivència intercultural.
En aquest context, una llengua es manté viva si la parlem. I l'última enquesta d'usos lingüístics ens mostra una realitat ben preocupant en aquest sentit: el català ja només és la llengua habitual d'un terç de la població (una caiguda de quatre punts respecte al 2018, i de 30 respecte al 2003).
Dediquem aquesta dada als escampadors de porqueria que neguen sistemàticament la situació d'emergència del català i, fins i tot, li atorguen de manera intencionada el superpoder de marginar a risc de fer desaparèixer una llengua com la castellana, que té darrere 21 estats on és llengua oficial i 591 milions de parlants. Gran herència d'un passat (present?) imperialista.
Amb aquesta remor de falsedat de fons, ens volen imposar judicialment un ús del 25% de les hores lectives en castellà a les escoles, destrossant el sistema d'immersió lingüística que, tot i no ser perfecte (sobretot perquè no s'aplica del tot a la pràctica) ha estat model de cohesió demostrat.
Si això no ens deixa clar que la llengua és un element de poder polític, ja no sé què més necessitem per mobilitzar-nos col·lectivament en defensa de la llengua i per parlar-la, sempre i amb tothom en el nostre territori.
A escala individual, si no ens entenen, no siguem 'maleducats' canviant d'idioma: ajudem de manera amable les persones que viuen aquí i que no coneixen la llengua a comprendre-la. Davant de 'lo importante es que nos entendamos', responem que no ens podem entendre des d'una posició desigual de poder, que nega el nostre dret a fer servir la nostra llengua.
Més enllà d'aquest element individual de fer-ne ús, però, són bàsiques mesures estructurals i col·lectives per garantir el dret a la llengua catalana en l'àmbit educatiu i fer front a l'emergència lingüística en què ens trobem. Ajudem al professorat que es troba amb aquesta sentència imposada, mesures i afrontem el nivell i l'aprenentatge del català dels infants i joves; garantim una acollida lingüística per als alumnes nouvinguts i organitzem-nos en defensa de la llengua catalana.
Dimarts 22 d'abril, a les 18.45 h, a Cal Temerari, parlarem de tot plegat amb Laia Estrada, diputada de la CUP al Parlament de Catalunya, i amb Gerard Furest, filòleg i activista per la llengua.
LIDÓN MARTRAT és militant de la CUP Sant Cugat
COMENTARIS
🥱🛌😴💤
Victor Hidalgo. Enviat el 11/abril
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.