Inicia sessió 
Registra't
L’any 1953, en Fivaller a l’edat de 23 anys, juntament amb d’altres catalans de l’Argentina, funda el Grup Joventut com a alternativa al viratge desmobilitazador que el Casal Català de Buenos Aires havia empès amb posterioritat a la guerra. En el seu manifest fundacional es fa esment, de manera inequívoca, que 'la nació catalana té el dret inalienable a ésser considerada com a tal dintre el concert de les nacions europees', tot criticant 'la paròdia d’autonomia que gaudí durant el temps de l’última República Espanyola'. Aquell text també recollia que no reconeixien 'autoritat legal a la representació de cap dels partits polítics constituïts ni a cap organisme governatiu dels que avui existeixen a l’exili'. Consegüentment a aquest paraules, el Grup Joventut va mostrar el seu desacord amb el nomenament de Josep Tarradellas com a president de la Generalitat a l’exili l’any 1954, tot apuntant que les 'institucions republicanes havien caducat, que eren un niu de discòrdies i d’interessos poc patriòtics i calia fer foc nou amb les forces de l’interior'.
L’acció del grup se centrà en el vessant de la divulgació de la cultura catalana tot mantenint l’esperit de compromís dels catalans que havien formar el Comitè Llibertat en els anys anteriors a la guerra. En Fivaller Seras va ser el delegat del Front Nacional de Catalunya i va tenir per contacte a Europa el pintor i militant independentista Manuel Viusà. L’any 1959 membres del Grup Joventut s’enfronten a Tarradellas en una reunió privada a Buenos Aires, trobada en la qual aquell pretenia guanyar-se el suport del grup de joves. Aquell mateix any el grup enviava una carta de felicitació a Fidel Castro pel triomf sobre la dictadura de Fulgencio Batista.
En Fivaller Seras, juntament amb d’altres catalans de l’Argentina funden l’any 1966 l’Obra Cultural Catalana, sempre al marge de la dinàmica del Casal Català de Buenos Aires ja que entenien l’acció dels catalans a l’exterior sobretor com una acció de compromís amb la independència dels Països Catalans. Aquells joves independentistes van esdevenir vells combatents fidels a una causa que sempre van considerar seva. Aquells vells combatents són part de la història de l’independentisme català i en la la memòria del nostre país cal trobar un racó per noms com en Jordi Arbonès, en Fivaller Seras i la Núria Seras com a exemples de generositat i de fidelitat a una causa.
Tanmateix, parlar d’aquestes persones no és parlar del passat, ans al contrari, alguns d’ells, malgrat l’edat, continuen avui dia amb el testimoni de lluita que van adquirir aquells joves independentistes del Grup Joventut i del Comitè Llibertat a través de l’Obra Cultural Catalana a Buenos Aires.
L'agost d'aquest any 2016 hem tingut l'oportunitat de retrobar a Buenos Aires en Jaume Garriga, la Blanca Lorenzo, el Jordi Nadal, la Iris Vila i en Ferran Prats. Hem pogut abraçar-los i sentir l'emoció de saber que encara són amb nosaltres. La Blanca Lorenzo, sabent que vivia a Sant Cugat m'ha demanat de trobar un antic company de l'Obra Cultural Catalana que fa anys ha perdut el contacte, es tracta d'en Josep Maria Ribera, em diu que el cerqui en una vivenda de la Rambla del Celler. Ho he fet... M'ha emocionat trobar-lo i conèixer-lo.
Pocs dies després de la mort d'en Fivaller Seras, l'any 2009, apareixia una biografia, intitulada 'Catalans a Buenos Aires' editat per Pagès editors, que ell no va arribar a veure publicada. Les seves darreres paraules són una lliçó de compromís per a totes i tots nosaltres: 'La meva il·lusió, naturalment, és assolir una independència nacional. Ho veig, però difícil, per moltes raons, prou conegudes i en què no val la pena estendre’m ara. De tota manera no puc perdre l’esperança, perquè la llavor sempre germina, en una banda o una altra, sempre ressorgeix, encara que sigui en moviments petits, grups resistensts que un dia o altre fructifiquen, de vegades amb una empenta imprevisible'.
En Fivaller Seras no va viure el referèndum celebrat a Arenys de Munt sobre la independència, tampoc no va viure les grans manifestacions a favor de la sobirania del nostre poble dels darrers anys. Esdeveniments com aquests, però, són fruit de les llavors que al llarg de la seva vida van sembrar moltes persones generoses, com les dones i els homes de l'Obra Cultural Catalana.
A elles i a ells, un sentit homenatge!
RAMON PIQUÉ és regidor de la CUP-PC i president del consell de barri de la Floresta
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.