Inicia sessió 
Registra't
En aquella ocasió, la persona que va parlar de l'experiència de Manresa, municipi molt semblant a Sant Cugat en termes quantitatius, va posar sobre la taula la necessitat d'incorporar la mirada territorial, de barri, per acostar els pressupostos participatius a la ciutadania.
Val a dir que ha estat aquesta manca de mirada territorial un dels arguments que més s'han posat sobre la taula respecte del model pel qual han optat els responsables municipals de l'Ajuntament de Sant Cugat. Desvincular projectes del seu encaix en el territori, del barri, és tancar la possibilitat de participar una part de la població. Així es va expressar en la presentació que es va fer al Consell de Ciutat, així es va expressar en aquella taula rodona, així es va expressar en alguns consells de barri... Els resultats del procés de votació ho han acabat de certificar: cap dels projectes nascuts a la Floresta han tirat endavant, llevat d'un de petit que els tècnics municipals van afegir a un projecte del centre, cap però dels que van estar defensats i treballats per nombroses veïnes i veïns ha reeixit.
La raó matemàtica feia veure a qui tingués ganes de veure-ho que era impossible que un projecte amb voluntat de ser executat en un barri concret tirés endavant. Era una profecia. La resposta dels responsables municipals era la seva aposta per projectes que ells anomenaven de ciutat... La pregunta és: Els barris no són ciutat? Quan uns veïns proposen un projecte amb una mirada territorial no estan projectant la seva ciutat?
La raó matemàtica invalida un model que s'ha manifestat de facto discriminatori per als projectes circumscrits a un barri. I estic parlant de la Floresta, un barri on els seus veïns i veïnes estan demostrant dia rere dia que volen participar en allò que els afecta, però perfectament es pot projectar a altres barris del municipi, perquè de gent amb voluntat de participar n'hi ha arreu del municipi.
El 26 d'abril, en aquella taula rodona sobre experiències municipals i pressupostos participatius una de les intervencions era la d'un investigador de l'IGOV que en el seu torn va apuntar com era d'important saber quin era l'objectiu de la participació. Alguns ajuntaments no se n'amaguen, Manresa, amb govern de CDC, defensa en el seu web que els pressupostos participatius són una manera d'aprofundir en la democràcia participativa. Molt lluny del model de Sant Cugat.
Els responsables municipals del nostre ajuntament, quan eren interpel·lats sobre allò que grinyolava en el model de pressupostos participatius pel qual havien optat, responien de manera magnànima que no passava res, que això era un primer assaig, que caldria modificar allò que no acabés de funcionar. Esperant que aquestes paraules no fossin una fugida d'estudi els toca, doncs, reflexionar sobre què ha passat per a què hagi gent que se senti expulsada d'aquest procés malgrat la seva voluntat de participar, i toca repensar el model, per a què els pressupostos participatius, acabin responent realment a la voluntat d'aprofundir en una democràcia participativa.
RAMON PIQUÉ és regidor de la CUP-PC i president del Consell de Barri de la Floresta
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.