Teatre, molt de teatre

  • Comparteix:

victor.alexandre

Víctor Alexandre


Publicat: el 12/feb/16
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Potser hi haurà qui pensi que vint-i-cinc anys no són una xifra prou rodona, com a aniversari d'una entitat. Cinquanta, és clar, fan més patxoca. I encara més setanta-cinc, o cent... Però per arribar tan lluny, primer cal picar molta pedra, especialment quan no hi ha afany de lucre, només afany d'enriquir culturalment la gent. Aquest és el cas del Grup de Teatre Espiral, de Valldoreix, una entitat lliurada des de fa vint-i-cinc anys a tan noble objectiu. Tot un quart de segle que ara es pot veure condensat, fins a final de març, en una magnífica col·lecció fotogràfica a la Casa de la Vila valldoreixenca i també en format teatral el 14 de febrer, ja que aquest dia, per mitjà d'esquetxos, Espiral representarà a la Nau de Cultura un recull de les obres més emblemàtiques que ha fet.

Espiral va néixer l’any 1990 dirigit per dues dones, Trini Escrihuela i la ja desapareguda Pilar Almendros, amb la voluntat de posar en escena obres de petit format, cosa que ha fet molt bé al llarg de tots aquests anys. Ara, Rafa Usero n’és el president i Trini Escrihuela en continua essent la directora. Arribats aquí, però, voldria que el lector s’adonés de l’esforç immens que suposa que un petit grup de persones, sense cap compensació econòmica, dediqui hores i hores de memorització i assaig al muntatge d’unes obres que, per regla general, només es representaran tres o quatre vegades. Això sol ja mereix una abraçada. Una abraçada i molt de respecte, perquè el teatre amateur omple molts dels espais que el teatre professional deixa buits.

Fer teatre, avui dia, és molt car, i hi ha obres clàssiques (o modernes) que, pel cost que suposa contractar els intèrprets que encarnin el munt de personatges que hi apareixen, són inassumibles. Només el teatre amateur pot representar-les, només el teatre amateur pot reviure-les per a nosaltres. I això, de vint-i-cinc anys ençà, és el que fa Espiral a Valldoreix, gràcies a un petit grup de bojos romàntics perdudament enamorats d’aquest art meravellós, ancestral i humil anomenat teatre.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat

  • Comparteix:


TAMBÉ ET POT INTERESSAR

Los equipamientos sociosanitarios que no llegan

Estrella Salanova

Ernest Lluch, una vida per la pau i la justícia social

Elena Vila

25N: fins que la por i la vergonya canviïn de bàndol

Esther Madrona

L'IBI puja o no puja?

Carles Brugarolas

Flanejar per a viure

Ramon Costafreda

Allò que el cavall ens va ensenyar

Dimitri Defranc

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.

Publicitat

© 2024 | Entitat Pública Empresarial Local (EPEL) Cugat.cat