Ambdós esdeveniments es van creuar en el temps i ambdós malgrat l'aparent distància, tenien coses en comú. A través de la xerrada d'en Lleonart vam veure que la Floresta ha estat feta pam a pam per les veïnes i els veïns, que cada esglaó que s'ha pujat l'han alçat a pes els habitants d'aquest barri. A través del documental de la Mont Carvajal, i sobretot a través dels comentaris de la nombrosa gent que el va anar a veure, es veia una certa afirmació de voler ser com abans, d'un abans que segurament no és el mateix per a tothom, però que connecta sens dubte amb aquella manera de relacionar-se amb l'entorn.
Vaig fruir de les dues activitats. Van ser un exercici extraordinari de memòria col·lectiva, un exercici necessari ja que la memòria, per a què serveixi d'eina de construcció de futur, cal que sigui també col·lectiva. Reflexionant, però, sobre aquests dos esdeveniments, era recorrent en el meu pensaments l'evidència que hi ha realitats que conviuen en un mateix territori sense pràcticament conèixer-se. Realitats que es miren de reüll, però que són part de la polièdrica representació de la Floresta, realitats que tenen en comú un alt sentiment i orgull de poble.
RAMON PIQUÉ és regidor de la CUP
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.