Macondo i el Pla Director de la Floresta


  • Comparteix:

ramon.pique

Ramon Piqué


Publicat: el 3/abr/15
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Hi ha pobles que són coneguts arreu del món tot i no haver existit a la realitat. Com hi ha animals que tothom coneix sense que mai ningú no els hagi vist.

D'animals en tenim un quants exemples, i alguns de molts propers, com és el cas del Drac. De pobles ens quedem amb Macondo, aquell llogaret on habiten tots els personatges de Gabriel Garcia Márquez en la seva obra 'Cien años de soledad'. En aquell indret se succeeixen les vicissituds que afecten la població des de la seva fundació, entre aquestes aventures crida l'atenció una estranya malaltia que fa que els seus pobladors vagin perdent la memòria. Conscients que cada dia que passava oblidaven el significat de les paraules decideixen posar un rètol a tot allò que els envoltava. Així sabien què era un arbre, què una cadira, etc. Una de les preocupacions, però més grans n'era el fet d'oblidar coses més metafísiques, per això decideixen posar a l'entrada del poble una pancarta que deia: 'Déu existeix'.

La Floresta és us llogaret fundat fa poc més d'un segle. No es tracta ara de fer el relat de la història dels seus pobladors, sinó de posar l'accent en la memòria, per evitar que els esforços que molt veïns i veïnes han fet al llarg d'aquest anys per fer del barri un lloc millor no hagi estat en va. Si oblidem estem condemnats a començar de nou cada vegada. I si no som conscients del que oblidem no hi haurà rètols que ens puguin ajudar a mantenir la memòria viva.

Tot aquest preàmbul està fet per reivindicar la feina que aquelles dones i homes de la Floresta van fer per consensuar el que pretenia ser el full de ruta del barri en matèria d'urbanisme, de mediambient i de mobilitat. Es tracta del Pla Director del Floresta, aprovat el dia 2 de gener de 2002. Un esforç truncat per la pràctica política d'uns governs municipals que sovint han basat la seva autoritat en majories absolutes i no pas en el la dialèctica amb l'entorn humà. Estem parlant de no fa més de 12 anys, cosa que obliga a pensar que molts d'aquells acords, moltes d'aquelles propostes recollides en aquell Pla Director són encara vàlides, i no anem sobrats de dinàmiques participatives per ignorar esforços com aquest.

En aquesta mateixa línia de rescatar treballs fets amb voluntat d'aportar elements positius a la Floresta caldria situar el treball realitzat per tècnics de l'Àrea Metropolitana de Barcelona intitulat 'Criteris d'urbanització per a la millora de l'espai públic en l'àmbit de la Floresta' per encàrrec del mateix Ajuntament. Aquest treball posava els accents en molts dels aspectes reivindicats darrerament per veïnes i veïns del barri a nivell urbanístic. La paradoxa rau en el fet que va ser presentat en un Consell de Barri pels mateixos autors, els quals van ser convidats a abandonar aquella trobada abans del debat amb els veïns. El debat, per tant, va ser esquifit, cosa que demostrava el poc interès per part de l'Ajuntament a tenir en compte aquell document.

Ara toca treballar per a què aquestes iniciatives no se les emporti la desmemòria.

RAMON PIQUÉ és membre de la CUP la Floresta



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.