Inicia sessió 
Registra't
Altres reaccions contràries a l'actitud del líder de Podemos varen ser les de Jordi Borràs i Francesc Ribera. El primer, a més de penjar una foto a Twitter en què sortia Alejandro Lerroux atribuint-li similituds amb Iglesias, es queixava que 'el que posa la seva cara a les paperetes del partit avui arriba a la perifèria a dir-nos que amb ell Espanya no es trenca'. El segon, directament, afirmava que 'negar la independència als Països Catalans és defensar i consolidar les conquestes de Felip V a Almansa i Franco a l'Ebre'. Lluc Salellas, per la seva banda, reflexionava a Twitter que 'em preocupen tres idees del discurs de Pablo Iglesias. 1: l'ús de la metàfora del mur 2: la 'punyalada' a David Fernàndez i 3: 0 moviments socials'. I jo n'afegiria una quarta: no mencionar ni una sola vegada el 9N en tot el míting.
Tampoc no ajuden a generar confiança vers el projecte espanyol fets com els que recordava Manuel Delgado per les xarxes socials. Que el falangista i fundador d'Alianza por la Unidad Nacional, Sáenz de Ynestrillas, se senti identificat amb el discurs de Podemos i hi vegi reproduïdes idees de José Antonio Primo de Rivera (com ara amb el lema del partit, 'Ni de derechas ni de izquierdas') resulta inquietant. Que Jiménez Villarejo, que no és que sigui contrari a la independència sinó que és contrari al dret a decidir també hi sigui, no motiva. Que el portaveu de Podemos a Nou Barris sigui Vicente Serrano, fundador de Foro Babel i Ciutadans, tampoc no engresca.
Amb tot, fa la sensació que Podemos no deu ser ben bé el que ens volen fer creure. Com deia un tuit de Jordi Graupera: 'Podemos sembla que va passant, de mica en mica, d'espantar la casta a ser-ne l'esperança'. I és que, esperem, aquest probablement pugui ser el darrer intent de l''statu quo' de mantenir la unitat de l'estat i, de pas, assegurar-se que moltes altres coses segueixin tal com estan, ara que sembla que les aigües van més mogudes del compte. A la casta de la qual tant parlen a Podemos no li importa si governa PP, PSOE o els de Pablo Iglesias: li importa que les coses es mantinguin com estan.
Una idea per reforçar aquesta tesi seria veure el comportament dels mitjans de comunicació. Si Podemos és on és avui dia, quan encara no fa un any del seu naixement, a ningú se li escapa que és pel trampolí mediàtic. Un cop fet l'acte a Barcelona, només cal veure les portades d'alguns diaris. 'El País', mitjà destacat per la seva ideologia nítidament independentista i rupturista, titulava 'Pablo Iglesias se ofrece como alternativa a la independencia'. 'El Mundo' i 'La Vanguardia', tres quarts del mateix: 'Iglesias llena en Barcelona y pide 'Que Cataluña no se vaya'', aquesta última amb una crònica del míting a l'interior a doble pàgina a càrrec d'Enric Juliana que el mateix Iglesias va agrair (i compartir) a Twitter: 'Como siempre, lúcido Enric Juliana'.
Així doncs, el partit preferit de José Manuel Lara i dels seus Grupo Planeta i Grupo Atresmedia (amb La Sexta i La Razón); el partit que a Catalunya guanya els vots que perden ICV-EUiA, PSC i C's; el partit que en un sol trimestre -i abans de tocar poder- ja s'ha deixat pel camí la meitat de promeses; el partit de qui abraça Garzón i el Rei Felip VI... No pot ser el meu partit. Seguim!
JOAN CABASÉS és estudiant de Periodisme, membre de l'Esplai Sarau i militant d'Arran Sant Cugat
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.