Inicia sessió 
Registra't
Maribel Guillamón / Foto: Cugat Mèdia
ESCOLTA-HO
Per a nosaltres el 25-N és una explosió de notícies, tots els mitjans volen parlar del tema, però fora d'aquesta data continuem atenent dones que dia a dia, la seva realitat, és un 25-N.
Però per a tu, personalment?
Jo, personalment, estic en la fase de víctima, supervivent i cap a 'vivent'.
És a dir, encara estàs en la fase de superar tot això. Perquè tu has estat víctima de violència masclista. Ens expliques la teva història?
La meva història és com la de moltes dones. Vaig estar 17 anys amb un maltractador que, evidentment, jo a l'inici no ho sabia. Era un home encantador, d'aquells que et truquen moltes vegades al dia i que volien saber amb qui estaves i on estaves. Els primers senyals d'alarma no les vaig veure en absolut, però de mica en mica va ser com una teranyina en la qual et veus immersa, vas perdent força, vas perdent capacitats i et vas desdibuixant per dibuixar un altre que no ets tu.
Primer va venir la violència psicològica, però uns anys després va passar a la física. Ho tinc tot gravadíssim a la memòria. Algú de vosaltres es preguntarà que per què una dona suporta aquestes situacions... Doncs perquè aquell individu farà tot el possible perquè tu et quedis, perquè et farà promeses, et dirà que t'estima molt, que no et volia fer mal... I d'aquesta manera et torna a atrapar una altra vegada. Però arriba un dia que fas un 'clic' i allà és on, per la meva pròpia experiència i la de moltes altres dones, agafes forces per sortir d'allà.
El teu entorn veia o et comentava alguna cosa?
El meu entorn el considerava una persona encantadora, sempre els hi posava un somriure. El terrible arribava quan tancava la porta i entrava a casa. Llavors em vaig convertir en experta a determinar com eren les seves passes, com anaven, si eren més ràpides, si eren més fluixes. Em vaig convertir en experta en llenguatge no verbal, en veure la seva mirada, perquè d'allà depenien moltes coses.
I com te'n vas sortir?
Vaig descobrir uns fets delictius que estava fent i aquell va ser el meu 'clic'. Vaig buscar un advocat i ell em va recomanar anar a la Casa Mònaco, on estan els serveis socials de Sant Cugat. Llavors vaig arribar allà i vaig explicar la meva història. Em va començar a atendre la psicòloga que hi havia aleshores i allà vaig estar força temps fent teràpia. Recomano totalment a les víctimes de violència i també als seus fills i filles que facin teràpia. Després d'un temps fent teràpia individual vaig passar a fer teràpia amb un grup de dones que havien patit violència. La primera vegada que vaig escoltar aquesta paraula vaig pensar 'vols dir?' Era com una galleda d'aigua freda.
Era el primer grup que es feia de violència de gènere. Érem tres dones i encara continuem en contacte, malgrat que alguna hagi marxat lluny, perquè els lligams són molt intensos quan t'obres en canal i comences a treure vulnerabilitats. En el relat de les altres dones escoltava moltes coses que també havia sentit... De mica en mica vaig començar a treballar aspectes molt durs, però vitals per sortir-se'n.
És a partir d'aquesta experiència que decideixes crear l'associació No Estàs Sola, que ara fa 15 anys?
Sí, precisament el 25 de novembre fem 15 anys. 15 anys de camí en els quals hem volgut fer escolta activa a altres dones que estiguessin passant per situacions similars i fer de pont de derivació als serveis municipals. Les dones, quan surten d'algun tipus de violència o hi estan immerses, no saben a qui acudir. Per a nosaltres també és important desfer-nos de mites com, per exemple, que aquest tipus de violència només afecta a països pobres, que només afecta les immigrants, o a dones sense recursos o sense estudis.
Conèixer les històries d'altres supervivents m'imagino que dificulta tancar la ferida pròpia, però, d'altra banda, també us fa més fortes perquè existeix aquesta col·laboració, aquest suport entre totes.
Sí, la xarxa és importantíssima per sortir d'això. És molt difícil que una dona surti de la violència sense cap ajuda, molt difícil. Primer, perquè no se n'adonarà i estarà immersa en aquesta roda de la violència contínua. És vital compartir. De fet, tot aquest sofriment passat seria estèril si no arribés a algú que la pugui ajudar. Per mi seria completament estèril. I clar que fa mal, quan una dona ve i t'explica la seva experiència et reconnecta directament amb la teva història. La ferida supura, però alhora et fa forta.
El trist de tot això és que encara avui el nombre de víctimes de violència masclista continua augmentant. Què cal fer?
Són 1.285 dones assassinades des del 2003, que és quan es comencen a quantificar les assassinades per violència en el terreny íntim, parlem de parella o exparella. 40 des de principi d'any. Pel que fa a la violència vicària, 63 menors han mort a mans del seu pare o la parella de la seva mare des de 2013. 10 han mort aquest any. Aquest 2024 ha sigut el pitjor pel que fa a la violència vicària, que és la violència contra la dona més extrema, perquè és destruir-la en vida. Sovint, pensem que el màxim de la violència és el feminicidi, però en la base de tot això hi ha anys i anys de vexacions, d'humiliacions, de violacions que deixen un impacte en la salut de la dona i dels seus fills i filles.
Creus que hi ha una fórmula per sortir de tot això? No per sortir com a víctima, sinó com a societat.
Com a societat tenim molts deures. És a dir, les dones, amb el moviment feminista, evidentment, estem posant sobre la taula tot el que són violències. Falten molts homes que se sumin, perquè això és un problema dels homes que repercuteixen sobre les dones. Aquest problema també va amb ells, per exemple, no haurien de protegir un amic maltractador. Com més consciència hi hagi, millor. Nosaltres, de fet, demanem una formació específica a tots els professionals que atenen dones, perquè és l'única manera que es pugui entendre aquest problema.
Era la teva vocació ser infermera?
Sí, totalment. Jo volia ser missionera, de fet. Tenia una vocació molt intensa d'ajudar. Quan anava a l'escola, al pati, que era un col·legi de nenes, estava pendent de les meves companyes, per si necessitaven ajuda. La meva vocació era ajudar els altres i ho continua sent, en gran part.
Et queda temps per dedicar-te a tu?
Ara no massa, perquè cuido la meva mare. Però aquesta és una assignatura pendent que acostumem a deixar passar. Les dones hem de ser conscients que hem de tenir espais personals, que no han de ser els mateixos que els de la parella. I si ets cuidador o cuidadora, com ho soc joc jo de la meva mare, també és important tenir petites estones.
Dius que t'agrada l'art, com a espectadora o com a creadora?
Bé, sempre he pintat perquè m'agrada molt. He pintat fent servir molts tipus de tècniques, però també m'encanta la ceràmica. Tot el que sigui fer servir les mans em fa desconnectar, m'obliga a concentrar-me i m'oblido dels problemes. Recomano a tothom que busqui una activitat que li agradi.
Algun somni per complir?
Mira, la meva filla és el meu tresor i el motiu pel qual he tirat cap endavant. Llavors, a mi, veure-la feliç, veure-la contenta és el que m'omple. Només demano continuar veient aquest procés vital de la seva vida.
I un desig?
Que s'acabés tot el sofriment en el món, tota la desgràcia, ja sé que és molt utòpic, però a mi m'encantaria. Ho passo força malament, quan veig les notícies i veig aquestes desgràcies, la dana ara, quan veig les assassinades, quan veig tot aquest tipus de violència, les agressions sexuals, quan veig tot això, fa mal.
Maribel Guillamón
Les dones, quan surten d'algun tipus de violència o hi estan immerses no saben a qui acudir. Jo no sabia a on anar, jo no sabia que existia la Casa Mònaco, i com jo, moltes dones que m'he trobat al llarg del camí i no saben a qui dirigir-se.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.