Inicia sessió 
Registra't
Com prova aquesta nova responsabilitat?
Bé, ja porto uns quants mesos i estic acabant de fer la immersió en una entitat que ja coneixia. N'era membre i n'era vicepresident, però quan assumeixes la presidència vas descobrint moltes coses que no coneixies prou bé. Realment la Creu Roja és una entitat immensa, universal, però també local. Nosaltres participem en molts projectes de tipus local, però també participem en els projectes fora. Per tant, hi ha molta feina a fer. Se'n fa molta, se'n pot fer molta més, i jo la vaig descobrint.
Agafa el relleu al senyor Lluís Carreras, que ha estat 12 anys al capdavant de la delegació local. Sabem que personalment li va trucar perquè pogués assumir aquesta nova responsabilitat. Li ha deixat algun encàrrec?
Que continuï una feina que s'ha anat fent durant molts anys, perquè el Lluís va fer una feina magnífica que va heretar de l'Enric Martínez, i aquest del Toni Aguilera, i anem tirant enrere. El llistó està molt alt i, no és que em posessin els deures, sinó que me'ls he posat jo mateix, que és mantenir-ho.
Són 100 anys a la ciutat, que es diu aviat. Quins són els principals reptes d'aquesta etapa
Hi ha un repte específic, amb un significat més simbòlic o emotiu, que és la celebració dels 100 anys. Ens plantegem fer una cloenda solemne, el divendres 24 de maig, al Teatre-Auditori. Serà un concert de l'Orquestra Simfònica Sant Cugat i la Coral La Lira. Dues entitats molt emblemàtiques del poble s'uniran per fer aquest concert que volem que sigui un final lluït del centenari. Enguany, també hem celebrat el 60è aniversari de Creu Roja a Valldoreix, que es va integrar a Sant Cugat com a entitat, però que ha tingut una vida pròpia. Aquests són dos fets simbòlics.
A banda d'això, Creu Roja el que fa és atendre la gent que ens necessita. És una entitat que està bolcada a l'atenció a les persones. Té una presència molt forta a la societat amb el servei de Socors i Emergències. Tothom està acostumat a veure a la Festa Major, sigui a un correfoc, als castellers o a un partit de futbol, una ambulància o una furgoneta de Creu Roja amb unes persones amb una armilla vermella, que vull ressaltar que són persones voluntàries. Això ens dona una imatge molt potent. Tan potent que, fins i tot a vegades, tapa moltes altres coses que fem.
Ens adrecem als col·lectius vulnerables de la societat, gent que ens necessita, persones grans, infants, joves en situació de vulnerabilitat, dones en situació de vulnerabilitat o perill, persones amb alguna discapacitat... Creu Roja està al seu costat. I a àmbit local, d'una forma molt silenciosa, però eficient.
Quin seria el volum de població que tenen en els diferents programes que tenen aquí a Sant Cugat?
El 2023 hem atès 3.416 persones entre Sant Cugat, Valldoreix i Rubí. Jo diria que el 50% és a Sant Cugat i Valldoreix, i l'altre 50% és a Rubí.
Tem la Creu Roja que amb la situació que estem vivint d'increment de costos de vida, inflació, de precarització de sectors, hagi de fer un sobreesforç en atenció?
Pot ser i estem a punt per fer-ho. Hi ha coses que deixem de fer, però alhora ens enfortim per fer-ne d'altres.
Sant Cugat va posar en marxa el punt de trobada el 2006 on es poden trobar les famílies que tenen fills en comú, però que no es poden veure entre ells. Ara deixem aquest servei, perquè la Generalitat ja ho assumeix, però simultàniament ja estem preparant-nos per poder atendre altres situacions de vulnerabilitat que es van donant a la nostra ciutat i al nostre país en general.
Creu que la mateixa existència de l'entitat a un municipi com Sant Cugat demostra que l'administració no ha fet els deures?
No necessàriament, perquè l'administració té els seus ritmes i a vegades el voluntariat, i entitats com la Creu Roja, van per davant. Per posar un exemple, el primer metge que hi va haver a Valldoreix, era de Creu Roja. Creu Roja va agafar una casa de Valldoreix, li va oferir un habitatge a un metge que volgués venir.
Amb la situació que viu ara, per exemple, l'Ajuntament, però moltes altres administracions, de dèficit, hi ha preocupació perquè això pugui repercutir en la feina o en la col·laboració que hi ha amb l'entitat?
No, perquè la col·laboració que tenim amb l'Ajuntament i amb l'administració en general és per cobrir necessitats bàsiques de la població i confio que el pressupost per atendre aquestes necessitats bàsiques no disminuirà, sinó que disminuirà d'altres coses que poden ser més prescindibles.
Què necessita Creu Roja dels santcugatencs?
Necessitem persones voluntàries, que en tenim moltes, però necessitem que la gent ens conegui, que sàpiga totes les coses que fem, al marge d'allò que ens fa tan visibles com són les emergències i els socors. Necessitem persones que estiguin disposades a deixar unes hores per al que sigui: acompanyar gent gran en situacions de solitud, fer repàs amb infants o joves, tenir converses de català amb nois i noies que fa poc que estan aquí... En fi, que necessitem persones per cobrir una quantitat d'activitats que realitzem ara i les que puguin anar sorgint en el futur.
És veritat que Creu Roja, quan hi ha situacions d'emergència, recentment hem tingut la pandèmia de Covid o l'atenció a refugiats, ha respost. Els santcugatencs responen de la mateixa manera?
Sí. Sant Cugat és una ciutat solidària. En dono fe de quan era alcalde i en dono fe ara com a president de Creu Roja. La gent es mou per ajudar els altres i la prova n'és també la quantitat d'entitats que fan coses per a les persones a través de voluntaris.
Estic també en altres entitats socials i crec que la nostra societat pateix un dèficit de voluntariat, sobretot entre la gent jove. Això es deu al fet que la gent jove té la vida molt complicada i això provoca una situació d'intermitència pel que fa a la dedicació a les entitats. I aquest és un tema que preocupa en general.
He de dir que en general Creu Roja és una entitat que no pateix en excés aquesta crisi del voluntariat, però sí que m'agradaria promoure la branca Creu Roja de Joventut. Podem fer moltes coses amb la gent jove i per a la gent jove.
Per què hauria el jovent de la ciutat adherir-se a la Creu Roja?
El primer motiu és perquè hi ha molta gent que ens necessita. L'administració fa moltes coses, però no ho podem deixar tot en mans de l'administració, perquè no ho pot fer tot. I el segon és un motiu egoista. No hi ha ningú més feliç que la persona que dona. Quan dones reps molt més a canvi del que estàs donant. Les satisfaccions de les persones voluntàries són immenses. Qui no ho ha provat mai, que ho provi.
És president de la Creu Roja, ha estat diputat al Congrés, diputat al Parlament, alcalde de Sant Cugat, conseller... De totes aquestes responsabilitats, amb quina es queda?
Cada responsabilitat té el seu moment. No podria dir que una m'agrada més que l'altra. Els anys d'alcalde van ser apassionants perquè la política local té l'avantatge, i l'inconvenient a vegades, que veus els efectes immediats de la teva feina, i et trobes amb les persones que són destinatàries de la teva tasca. Aquesta va ser una etapa apassionant, però també la de conseller, i la de diputat. En totes he intentat donar tot el que podia donar. Com a alcalde, el que em queda com a gran satisfacció és quan em trobo gent pel carrer que em diu coses boniques, i em passa cada dia. Hi vaig dedicar gairebé 12 anys de la meva vida, ho vaig fer molt a gust, amb renúncies, perquè la meva família, amics i aficions van quedar en segon pla, però quan et trobes gent que et felicita, ja estic content.
Com veu la ciutat?
La ciutat, bé. Soc veí de Sant Cugat. Visc a Sant Cugat. Vull dir que hi dormo i a més faig altres coses. Soc actiu amb algunes entitats, o sigui, que tinc el pols pres. I veig la ciutat bé. Amb grans reptes, clar, perquè Sant Cugat ha crescut, i continua creixent, i això és un repte molt gran per a tothom. Per a l'Ajuntament, per a les entitats i per als mitjans de comunicació. S'ha de fer que la xarxa existeixi i no es transformi en una ciutat dormitori. Sempre vaig negar que Sant Cugat fos una ciutat dormitori. Té molta vida, només es tracta de voler-hi participar.
Com a president de Creu Roja, passeja amb la llibreta com quan era alcalde?
No, això no em toca. Això els toca a altres persones. Jo com a president de Creu Roja intento estar al corrent de les necessitats i sobretot al costat d'un equip tècnic que tenim que és magnífic. A més, com formem part de la Creu Roja global, sabem allò que passa en altres llocs i estem al corrent pel que pugui passar aquí. I adequant cada cosa a les necessitats d'allò, perquè les necessitats de Sant Cugat, són diferents de les de Rubí. Ens anem adaptant, busquem col·laboració amb altres entitats. Som una entitat discreta, sempre busquem la màxima eficàcia i eficiència amb les nostres accions.
Creu que els santcugatencs són conscients que hi ha situacions de vulnerabilitat a la ciutat?
No, no sempre. Els que estan treballant a les entitats sí que ho saben, però hi ha molta gent que no ho sap. La realitat de la solitud hi és i cada vegada hi serà més. Nosaltres ja ens hi hem posat i jo tinc intenció de treballar molt aquest àmbit. A vegades la solitud no és un tema econòmic. El fet de tenir una pensió molt justeta fa que la gent se senti més cohibida i surti menys de casa, ja ajudem a això, però hi ha gent que té més recursos, però està sola.
Amb el servei de teleassistències a dones en situació o risc de violència domèstica, n'hem atès 83 durant l'últim any. D'aquestes 83 persones, que atenem permanentment, la meitat són a Sant Cugat. Això la gent de Sant Cugat ho sap? Potser si la tens de veïna a aquesta persona, sí que ho pots saber, però, si no, no ho saps.
Amb el tema d'Ucraïna, l'any passat vam atendre 55 refugiats aquí. Fins i tot, a l'estiu vam tenir un esplai per a nens i nenes ucraïnesos, atès per monitors que parlaven ucraïnès. La gent ho sap? No ho sé, però aquesta realitat la tenim.
O persones amb problemes de salut molt diversos. Tot això ho sap qui té la realitat a la vora, un familiar... Si no, hi ha molta gent que no ho sap.
Com veu Catalunya en general?
Uf! Bé i malament, depèn. Els reptes són molts, però jo com a president de la Creu Roja no puc parlar de política. Som una entitat, no diré apolítica, sinó neutral des de la perspectiva política. Per tant, no entrem a jutjar els governs. Nosaltres atenem els col·lectius que ens necessiten. Per exemple, Creu Roja és molt activa amb l'atenció a persones migrades. Hem rebut crítiques que estem "fomentant no sé què". Nosaltres no fomentem res. Quan hi ha la persona que ens necessita no li preguntem res. És una persona que ens necessita i nosaltres l'ajudem en el que podem.
Com a president de Creu Roja, no vol posicionar-se, la pregunta llavors és: Lluís Recoder pensa tornar a la política?
No. Jo no tinc intenció de tornar a la política perquè ja he cobert la meva etapa. Quan vaig entrar en política amb 27 anys pensava que la política era una etapa, però que no seria polític tota la vida. I aquest pensament el vaig anar reafirmant els 13 anys de diputat al Congrés. Allà veia al voltant meu persones que havien dedicat molt de temps a la política i que quan complien certa edat els hi entrava l'angoixa de "què faré", "ja no podré tornar al món professional", "si ara perdo l'escó, què faig, fins que em jubili?". Jo vaig dir que això no em passaria mai i que triaria el moment en què voldria sortir. Jo deia mig de broma: "abans que la gent es cansi de mi, me'n vaig".
Que tinc inquietuds polítiques. Totes. Que em preocupa el futur del país. Moltíssim. Que tinc moltes idees. Sí. Que tinc crítiques. També. Que tinc lloances. També. Que hi ha gent que penso que ho fa molt bé. Sí. I molt malament. També. Però jo tot això no ho he de dir, no em toca, ara els toca a altres persones tirar endavant els seus projectes. Jo he d'intentar ajudar, quan algú em demana consell, li dono, i quan puc ajudar que la nostra societat, des de la perspectiva de la cohesió social, funcioni millor, ho faig a través de Creu Roja i d'alguna altra entitat amb la qual col·laboro.
Aquesta entrevista es va publicar el 15 de març de 2024
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.