ESCOLTA-HO
Com definiríeu l'entitat?
David Gil: El Grup Mediterrània és un grup de persones que ens dediquem a mantenir la dansa tradicional catalana i a crear noves coreografies dins d'una base de dansa popular.
Si hi ha un tret característic del vostre grup i que crida l'atenció a primera vista són els vestuaris. Com és el procés de decidir com es confeccionen, així com la seva creació?
D.G. : Depenent del ball. A vegades, es crida un dissenyador que faci el disseny de vestuari i, d'altres, ho fa diversa gent del grup. Alguna vegada, jo també he dissenyat algun vestuari. També recuperem vestuaris d'altres balls que hem fet per a noves coreografies.
En un panorama com l'actual, en el qual es viralitzen les danses de cult format i que s'engloben majoritàriament en els àmbits com el hip-hop o el reggaeton, com encaixen les danses tradicionals?
D.G. : L'encaix és complicat.
Montse Soto: La dansa és moviment, contacte amb el cos i una via terapèutica. Com els Tiktoks, el hip-hop o la zumba. Recordo quan vaig deixar el grup que vaig tenir un buit impressionant i vaig buscar aquella mateixa energia, la sensació de sentir-se lliure i bé amb tu mateix movent-te, en diversos gimnasos, fent dansa contemporània. La dansa moderna és un mitjà d'expressió i, sobretot, de cara a les noves generacions. Personalment, la dansa m'ha ajudat molt a poder estar sobre un escenari. Jo soc periodista de ràdio, però també he presentat coses i la dansa et dona aquest saber estar, posar-te dret i adreçar-te a un públic. Amb aquests factors, el Grup Mediterrània té molt a aportar. Jo porto els meus tres fills, de quatre, set i tretze anys perquè rebin el mateix que jo vaig rebre.
Parlaves de l'escola i de l'exemple per als teus fills. Creieu que l'entitat té un problema generacional de relleu?
D.G. : Hi ha un relleu. Arriba una edat més complicada als 13 o 14 anys, on les noies i els nois segueixen perquè els agrada molt o fan un trencament i es dediquen a altres coses.
M.S. : Són moments vitals. Per exemple, amb el meu fill de quatre anys, no vam debatre sobre si havia d'anar a dansar o no, i el primer dia hi havia quatre o cinc nens, però ara és l'únic noi de la classe dels petits. En dansa tradicional costa molt trobar la figura masculina. Tot i això, a partir dels 16 o 17 anys, ja veuen la dansa com una manera de relacionar-se amb les persones, però quan són més menuts, hi ha altres activitats més conegudes, com per exemple, el futbol. Com a exemple personal, jo vaig començar amb quatre anys a l'Esbart Sant Cugat, com molts dels que estem en el grup Mediterrània, i als 12 o 13 anys vaig decidir deixar la dansa durant un parell d'anys per fer natació sincronitzada i després vaig tornar. Al final, el relleu generacional sí que està present. Tothom que vulgui pot participar-hi.
D.G. : Assagem els dimarts de 9 a 11h i els dijous de 10 a 12h. I, per exemple, aquest any ha començat una noia que no havia ballat mai i actuarà per Festa Major.
Abans mencionàveu que vau començar com una secció de l'Esbart de Sant Cugat, heu anat evolucionant i us heu desvinculat creant la vostra pròpia entitat. Quines són les principals diferències que hi ha respecte a ells?
D.G. : Nosaltres estem dins d'una entitat que és La Unió. Com a diferència, l'Esbart és una entitat que només fa dansa i nosaltres dins de La Unió hi ha diferents seccions. Nosaltres fem una formació més tradicional de danses i l'Esbart experimenta més amb altres tipus de danses.
M.S. : A l'inici, el grup Mediterrània bevia molt de les danses del Salvador Mel·lo, un dels coreògrafs catalans més destacats que hem tingut que es va moure per molts esbarts dansaires de Catalunya, inclòs el de Sant Cugat, i va deixar una empremta molt forta. En els inicis del grup Mediterrània se seguia molt l'Esbart Verdaguer o d'un Folklore català més tradicional. En canvi, a l'Esbart Sant Cugat se seguia més el model del Joan Serra, un estil que fusiona la dansa tradicional amb altres moviments i músiques. A part, fan moltes extraescolars de dansa per diverses escoles de Sant Cugat. La Mediterrània només té l'escola de dansa allà a La Unió.
D.G. : Nosaltres ho fem de manera més desinteressada, els monitors no tenen retribució econòmica.
M.S. : Ho fan por "amor al arte". Hi ha balladors i balladores de 15 i 16 anys fan de suport a moltes classes i és molt bonic veure.
Al llarg de 30 anys, heu tingut una gran trajectòria, quins són els principals reptes els quals heu hagut de fer front?
D.G. : El primer repte va ser quan vam marxar de l'Esbart i vam anar a La Unió. Per exemple, a l'Esbart el terra era de fusta i a La Unió era de rajola.
M.S. : Veníem d'un lloc que tenien molt bones instal·lacions i és una pena que allò es tirés a terra.
D.G. :Al llarg dels anys, hem passat èpoques amb molta gent i èpoques amb molt poca gent. Un moment destacat va ser quan vam complir 20 anys, en el 2014, i vam crear l'espectacle "Quadrigènia" coreografiat per gent del grup, vam encarregar una música des de zero, el vestuari el vam confeccionar nosaltres... Va ser una producció totalment feta pel grup. I ara amb una mirada enfocada als 30 anys, que es compleixen aquest any que ve.
Heu mencionat que vau estrenar "Quadrigènia" una obra de producció pròpia, teniu la intenció de continuar treballant en aquesta línia d'obres de producció pròpia?
D.G. : És una cosa que volem reprendre. De cara a l'any que ve potser no, ja que amb els 30 anys tindrem moltes activitats... Però és una cosa que tenim present.
Fa estona que parlem dels 30 anys, què fareu per celebrar aquest aniversari?
M.S. : Hem pensat a fer un programa d'activitats. Ja portem unes quantes reunions amb la comissió d'aquest aniversari per fer diversos actes. Estem pactant amb l'Ajuntament un lloc on poder fer una exposició retrospectiva de tot aquest període. Al mateix temps, l'Esbart Sant Cugat fa 50 anys. Això és una gran celebració de la dansa tradicional a Sant Cugat. A part, aprofitem per fer una crida a tots aquells exballadors i seguidors del Grup Mediterrània, per si volen participar-hi aportant material. També volem fer un petit documental amb totes les persones que han passat pel grup i fer una actuació conjunta de cara a la primavera amb tots els exballadors i els alumnes actuals de l'escola. I, finalment, també es va parlar de fer una festa amb totes les entitats de Sant Cugat que hi vulguin participar, fer algun àpat conjunt, algun concert. I, fins i tot, havíem pensat a exposar els vestuaris en diferents aparadors de comerços de Sant Cugat.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.