Pati Núñez: 'El disseny és el responsable del 80% de l'impuls de compra; has de tocar el cor del consumidor'

Dissenyadora

Aquesta prestigiosa i multipremiada dissenyadora de 'packaging' i imatge de marca fa una dècada que va venir a viure a La Floresta


  • Comparteix:

Fa més de 40 anys que es dedica a dissenyar logotips i paquets i envasos exclusius per a productes de tota mena i té molt clar que, si fa bé la seva feina, l'empresa que l'ha contractat pot multiplicar les seves vendes. Pati Núñez és una de les dissenyadores més reconegudes de Catalunya i l'Estat, i fa una dècada va decidir deixar el xivarri i la contaminació de Barcelona per una casa bioclimàtica a La Floresta. Seus són dos dels logotips que fa més temps que es mantenen; el del Port de Barcelona i el de la discoteca Otto Zutz de la capital catalana. En aquesta entrevista parla del seu procés creatiu i del paper de les dones en aquest (altre) món tan masculinitzat.

Comencem per la teva vinculació amb Sant Cugat. Vas néixer a Figueres, però de molt petita els pares van anar a viure a Barcelona, on hi has passat gran part de la teva vida. Fa una dècada, però, vas canviar Barcelona per Sant Cugat, concretament a La Floresta. Què et va portar cap a Sant Cugat?
A partir dels 35 anys tenia moltes ganes de viure a la natura, amb un entorn més net. Cap al 2009 em vaig quedar una gossa bastant gran, i com que passejar gossos per Barcelona és molt ingrat, quan arribava la primavera agafava el cotxe i venia a Collserola a passejar la gossa, i per a mi era un moment d'esbarjo i de respirar aire més net. Un dia vaig calcular el que em costava pujar a passejar a Collserola cada dia agafant els Túnels, eren més de 200 euros al mes, i vaig pensar que igual havia de fer al revés, viure aquí i baixar a treballar a Barcelona en tren, i això vaig fer.

La teva casa és de disseny? L’has dissenyat tu?
És una casa dissenyada especialment per mi i la meva germana. Quan volia venir a viure aquí vaig estar dos anys mirant cases i no trobava res que m'agradés gaire, i totes tenien un cost considerable i calia fer-hi reformes també. I un dia vam anar amb la meva germana a una fira de bioconstrucció, i vam veure que val la pena construir una cosa petita i nova així. Per exemple, no tenim calefacció, la casa s'escalfa sola gràcies als dies de sol que hi ha en aquest país; o aprofitem l'aigua de pluja... quan plou.

Què seria la teva vida sense disseny?
La mirada de dissenyadora no te la pots treure mai, ni en somnis. A vegades somiant he arribat a analitzar alguna peça gràfica i tot. És que jo amb 14 anys ja sabia que volia estudiar disseny gràfic, i encara treballo d'això. No em puc imaginar la vida sense la mirada de dissenyadora.

T’has especialitzat en el packaging i imatge de producte. Quina importància té en les vendes un bon paquet?
Quan t'enfrontes a un producte nou, el disseny és el responsable del 80% de l'impuls de compra. Si dissenyes d'una manera emocional, és la millor manera d'atreure el consumidor. Primer li has de tocar el cor, i després, un cop s'ha acostat, ja llegeix les propietats del producte, però primer són les emocions, i si el disseny és bonic, és molt fàcil que 'caigui de quatre potes'.

Parlem d'algun dels teus treballs, per exemple, l’ampolla d’aigua Fuensanta, què ens en pots explicar del procés creatiu que hi ha al darrere d'aquesta ampolla?

Ampolles d'aigua Fuensanta

Ampolles d'aigua Fuensanta / Foto: cedida


Fuenstanta van arribar amb unes presses tremendes. Van arribar a mi a través d'una entrevista com aquesta i em van trucar dient que tenien pressa perquè havien d'anar a una fira i volien dissenyar una ampolla d'aigua similar a les que feia Evian, que encarregava a dissenyadors de moda que 'vestissin' les seves ampolles. Fuensanta volia vendre natura, però totes les aigües volen vendre que són naturals. El meu plantejament va ser, si ho volen tan natural, com ho faria la mateixa natura? Vaig trucar a un departament de botànica d'Astúries, els vaig dir on és la font d'on surt l'aigua Fuensanta, i em van passar un llistat de plantes que creixen en aquell entorn, i vaig triar aquelles que tenen la mateixa proporció que l'ampolla, com si fos la natura mateixa la que envolta l'ampolla. Si deixes qualsevol objecte al camp, què passa? Doncs que les herbes de la zona l'embolcallen. I a més, quan poses més d'una ampolla junts, sembla com un bosc. Aquest és el projecte que m'han premiat més, i m'han copiat més també.

I de la caixa per la colònia Eight&Bob què me'n pots dir?

Caixa de la colònia Eight&Bob

Caixa de la colònia Eight&Bob / Foto: cedida


Aquest projecte explica d'una manera molt clara la meva manera de treballar. Jo parteixo de la premissa que el disseny és comunicació visual. Sempre em plantejo què haig de comunicar, amb Fuensanta era 'natura', i en aquest cas, 'història'. Va venir el client al meu estudi amb unes mostres d'un nou perfum per a home d'un segment de mercat reduït i selecte. Costa uns 160 euros aquesta colònia. Vaig olorar la mostra, i tot i que era bona, no em va semblar extraordinària, i em va explicar que aquella colònia tenia una història al darrere. I jo vaig apuntar a la meva llibreta 'una fragància amb història'. El client em va demanar que inclogués la història d'alguna manera en el packaging, i quan la vaig llegir em va agradar molt i que incloïa a JFK. Llavors vaig girar la frase per 'una història amb fragància', perquè la història era molt més important que el perfum. I on trobem la majoria d'històries? Als llibres, i això em va donar la idea que la capsa fos un llibre. Va tenir molt èxit i se'n van vendre moltes, i es pot reaprofitar el llibre, un cop acabada la colònia, com a amagatall per guardar coses.

Aquests són dos dels teus dissenys que encara conserves a casa teva, ja que la majoria els vas donar a un lloc molt especial quan vas decidir vendre el teu estudi de Barcelona.
Sí, els vaig donar al Museu del Disseny, que és on han d'estar. Des que visc a La Floresta dissenyo molt millor a casa, i tinc molt silenci, o com a molt soroll d'ocells piulant. Allà em concentro molt millor, i per això vaig deixar l'estudi. Cada cop em costava més baixar a Barcelona, i durant el confinament em vaig adonar que era absurd i que podia treballar amb els meus col·laboradors a distància. De tant en tant ens reunim, venen a dinar a casa, o baixo jo a Barcelona, però cada dia no cal.

Tu ets l'autora d'un logotip que tothom ha vist, el del Port de Barcelona.

Logotip del Port de Barcelona

Logotip del Port de Barcelona / Foto: cedida


Aquest logotip el vaig fer l'any 1984, i quan veus que una cosa que vas fer fa 40 anys ha resistit el pas del temps, i el segueixen fent servir perquè està bé. Jo era molt jove llavors, tenia 25 anys, i recordo que em vaig aprimar molts quilos dels nervis, ja que era una cosa molt ciutadana. Es van pintar totes les grues del port, els uniformes del personal amb aquest logo, era un projecte molt important. I me n'alegro perquè ho vaig fer bé. La part grisa és l'organització, i la part blava l'aigua, i està en la posició de la costa de Barcelona. I acaba sent un quadrat posat a 45 graus que recorda l'escut de Barcelona. Està tot pensat.

I acabem amb el logotip d'una discoteca mítica de Barcelona, l'Otto Zutz.

El logotip de la discoteca Otto Zutz

El logotip de la discoteca Otto Zutz / Foto: cedida


Aquest també té 40 anys, és de la mateixa època que vaig fer el del Port de Barcelona. No fa gaire, en una festa que vaig coincidir amb un directiu de la discoteca, li vaig dir que m'agradaria fer-li un retoc, petit, i els ho faria gratis, per treure-li el detall que es nota que em va influir el dissenyador anglès Neville Brody. En aquella època tots ens fixàvem en el que feia ell. Jo mai he volgut copiar, però aquest detall de tallar rectes els ulls de les lletres és una cosa que feia molt Brody, i per això li volia treure. Però em van dir que no, que aquest logo no es pot tocar, i res.

No ens podem oblidar dels premis i reconeixements. Has guanyat vuit Premis Laus, creats pel FAD (Foment de les Arts i el Disseny), entre el 1983 i el 1999. Què és més important, que se't reconegui la feina amb aquest tipus de premis, o que te la reconeguin els clients?
Jo he guanyat pocs premis Laus, tinc col·legues que n'han guanyat 40 o 50, perquè cada any presentaven moltes coses. Jo sempre he passat molt dels premis, i molts dels que tinc han sigut perquè em van trucar per dir-me 'has de presentar això perquè el jurat t'ho vol premiar', i així vaig guanyar el premi Laus pel logo de l'Otto Sutz, per exemple. Jo sempre m'he ocupat de fer la meva feina ben feta i no tant dels premis o guardons, però sí que és cert que quan he guanyat algun premi he vist que els meus clients estan superorgullosos i molt contents. Per tant, si m'escolta algun dissenyador jove, que es presenti als premis, que no faci com jo.

I llavors hi ha un altre tipus de premis, més pensats a reconèixer una trajectòria: L'any 2006 la Generalitat et concedeix el Premi Nacional de Cultura, i el 2007 reps el Premio Nacional de Diseño, sent la primera dona a rebre’l...
I per culpa d'això vaig estar un any que em van perseguir els periodistes de revistes, de televisió... vaig acabar bastant esgotada. I tothom em feia la mateixa pregunta: 'per què no hi ha més dones que hagin guanyat aquest premi?'. La meva resposta era, no ho sé. I realment no entenc per què, ja que jo he donat classe durant 40 anys a l'escola de disseny, i allà hi ha més dones que homes en general. Què passava amb aquelles dones que no acabaven de fer carrera? No tinc resposta.

Hi ha molta síndrome de la impostora?
Pensa que per tenir estudi propi, no només has de ser dissenyadora, sinó també empresari, has de liderar equips... no és fàcil, és una feina dura. Jo m'he queixat sempre que no he trobat cap soci o sòcia, ja que és molta feina i a mi el que m'agrada és dissenyar i no fer d'empresària. Potser per això és possible que les dones, que a més som mares, sigui més difícil de portar... però també conec molt bones empresàries amb quatre fills.

I el març de l’any passat, pel 8-M, vas ser una de les dones homenatjades que apareixia a les parades de metro amb nom de dona per visibilitzar-vos. Una acció impulsada per l'Ajuntament de Barcelona.
Va ser només un dia, però molt contenta. A més, aquell any 2023 em van donar el Laus d'honor també, i surto a una exposició del Museu del Disseny... va ser un any que vaig sortir a molts llocs. Els darrers anys hi ha hagut moltes accions per visibilitzar les dones dissenyadores, empresàries... Jo faig moltes xerrades arreu d'Espanya precisament per reconèixer la dona com a dissenyadora. Ja tocava.


Pati Núñez

El disseny és el responsable del 80% de l'impuls de compra. Si dissenyes d'una manera emocional, és la millor manera d'atreure el consumidor. Primer li has de tocar el cor, i després, un cop s'ha acostat, ja llegeix les propietats del producte



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.

Foto

Pati Núñez, dissenyadora catalana que fa 10 anys que viu a La Floresta / Foto: Cugat Mèdia

Pati Núñez, dissenyadora catalana que fa 10 anys que viu a La Floresta / Foto: Cugat Mèdia

Publicitat