Laia Dotras: 'Vull fomentar la coexistència entre ximpanzés i humans al Senegal'

• Comparteix:

Laia Dotras, en una conferència a l'Institut Jane Goodall / Foto: Institut Jane Goodall

ESCOLTA-HO

D'on ve el teu interès en el món dels animals i més concretament en la primatologia?
Doncs des de petita sempre m'ha atret molt la natura i els animals, qualsevol mena d'animal, però és cert que des de ben petitona sempre volia treballar amb goril·les. Era una cosa com que tenia molt clara, per això vaig estudiar Biologia. És cert que va haver-hi una persona que va ser tot un referent per a mi, qui va ser un etòleg català, què és el Doctor Jordi Sabater Pi. Ell va treballar molts anys a Guinea Equatorial i que se'l coneix per haver portat al Floquet de Neu al Zoo de Barcelona. Va ser la persona que em va apropar en la idea de poder anar a Àfrica a estudiar goril·les i ximpanzés.

Et vas especialitzar en l'estudi de goril·les i ximpanzés, quins van ser els teus primers passos abans i quan vas viatjar a Àfrica per primer cop?
Abans d'anar a Àfrica vaig començar com a voluntària a la Fundació Mona, què és un centre de rescat que hi ha a Girona, treballant amb ximpanzés i agafant experiència. A partir d'aquell moment vaig estar mirant diferents opcions a Àfrica i me'n vaig anar de voluntària, en principi per tres mesos, a Sierra Leone, en l'oest d'Àfrica, en un centre de rescat de ximpanzés que es diu Tacugama on hi havia una veterinària catalana, la Rosa Garriga. Allà vaig estar un any i mig, treballant com a voluntària en el centre de rescat.

Has viatjat fins a Sierra Leone per treballar en aquests projectes de rehabilitació i conservació dels ximpanzés, com va ser aquesta experiència per a tu?
Doncs va ser una experiència que em va ajudar a créixer molt. Primer, em vaig sentir molt privilegiada en molts sentits, per una banda, per poder estar complint el meu somni, que era poder treballar a Àfrica i amb uns animals com els ximpanzés que són increïbles. Després també poder treballar amb persones locals amb serralleonesos amb congolesos, actualment amb senegalesos, que són gent amb un gran coneixement de la biodiversitat que tenen als seus països i conèixer les seves dificultats, els seus anhels. Tot això ajuda a obrir molt la ment i veure com soc de privilegiada per haver nascut en un país del nord.

Et vull preguntar sobre Jane Goodall. Què ha significat per tots els primatòlegs i etòlegs els estudis que va fer sobre la vida la social dels ximpanzés?
La doctora Jane Goodall és una de les científiques més destacades del segle passat i actualment és una de les majors activistes que tenim en defensa del medi ambient i és una persona que és un referent en molts sentits, tant en l'àmbit personal com professional. Ha marcat a moltes generacions de primatòlegs que han volgut dedicar també la seva vida professional a l'estudi dels primats, per sobretot conservar-los perquè la gran majoria estan en perill d'extinció i la gran majoria de primatòlegs treballem en la conservació dels seus hàbitats i d'aquestes espècies en concret. A part d'això, també és interessant destacar la figura de Jane Goodall com a persona inspiradora de les persones joves, dels infants per voler descobrir la natura que ens envolta i com protegir-la. Aquest missatge d'esperança que ella dona, del fet que estem en un context de canvi climàtic que tota la informació que ens arriba és molt negativa i ella ho transforma en un missatge positiu, de què encara tenim una finestra de temps per poder actuar i per poder des de cada un de nosaltres poder fer un canvi.

Els teus estudis i la teva feina t'ha dut a codirigir el departament d'Investigació de l'Institut Jane Goodall Espanya, per qui no ho coneix, quina és la tasca que feu?
Tenim un projecte al sud-est del Senegal en la frontera amb Guinea. És un projecte molt interessant perquè a diferència d'altres països africans on viuen els ximpanzés que són més humits i, per tant, el paisatge és molt més de selva, nosaltres treballem en una zona de sabana on queden molt pocs ximpanzés que, a més, conviuen amb les poblacions humanes locals. És una zona molt seca on plou molt poc, només hi plou quatre mesos a l'any, això fa que sigui molt difícil per a un ximpanzé viure-hi allà, però també per les poblacions humanes que sobretot depenen de l'agricultura per sobreviure-hi. Llavors el que fem és un treball molt holístic. Per una banda, des del departament de recerca intentem estudiar com és el comportament d'aquests ximpanzés, penseu que allà les temperatures són molt elevades i tenen comportaments molt diferents dels ximpanzés que viuen a la selva. Per exemple, els ximpanzés d'allà de Dindéfélo, del nostre projecte, s'amaguen a coves a les hores de màxima calor, però també veiem que cada cop hi ha més interaccions amb els humans. Els humans d'allà no cacen als ximpanzés, ja que tenen un tabú cultural, creuen que són els seus avantpassats i, per tant, els respecten, però és cert que cada cop els ximpanzés es van apropant als pobles a buscar fruits, s'apropen als punts d'aigua perquè cada cop hi ha menys punts d'aigua permanents a causa del fet que cada cop plou menys. En conseqüència, el nostre projecte es basa a entendre quina és la situació i treballar acompanyats de les poblacions locals, de les comunitats. Llavors, el que fem és identificar quines necessitats té la població local i per atendre-ho tenim un projecte amb 21 poblacions de la zona. A més, treballem sobretot amb dones, posem el focus en temes d'igualtat de gènere i en el desenvolupament sostenible. Per tant, el que fem és millorar la producció agrícola, utilitzar cereals que són autòctons, que són resistents a la sequera, i millorem la qualitat de vida de la població humana mentre tenen un desenvolupament sostenible. Dependre menys de recursos naturals i entrar menys en el bosc a buscar llenya, a buscar aliment, etc.

La santcuagtenca Laia Dotras en un dels centres de l'Institut Jane Goodall al Senegal / Foto: cedida

Teniu programes en aquest país africà, com ho feu per gestionar permisos amb les poblacions locals o amb els governs la possibilitat de treballar allà?
Tenim el permís del ministeri de Medi Ambient per poder actuar allà i tenim un conveni amb la Universitat de Dakar perquè el que creiem és que caldria és formar i capacitar a la població local, ara mateix tenim a una estudiant senegalesa de màster, una noia que s'està formant en l'ús de càmeres-trampa per fer un inventari dels mamífers que hi ha a la zona. Creiem que com menys presència europea hi hagi, és a dir, que més capacitat tingui la població senegalesa per poder desenvolupar aquesta tasca que actualment estem fent de poder de protegir els ximpanzés i millorar la qualitat de la població humana. Per això, gran part del nostre equip és senegalès.

El ximpanzé és un animal, que com molts d'altres, es troba en perill d'extinció, quina és la situació actual de l'espècie?
Amb els ximpanzés, a principi del segle passat, s'estimava que hi quedaven un milió a tot el continent africà. Ja han desaparegut en alguns països i actualment es troben només a 21 països. Quines són les principals amenaces que tenen? La desaparició de l'hàbitat, estem talant els boscos a causa del creixement de la població humana, la demanda que hi ha de matèries primeres com fustes tropicals, minerals com el coltan, que s'extreuen de selves on habiten ximpanzés i goril·les, i la transformació d'aquests boscos en camps de cultiu. De vegades no és per la subsistència de les poblacions locals sinó que és per la gran demanda que hi ha d'alguns productes com pot ser l'oli de palma. El que fan les empreses estrangeres és invertir en països africans i el que fan és desforestar per plantar monocultius d'aquesta palma per fer oli. A banda d'això, en alguns països africans als ximpanzés se'ls caça perquè es consumeix la seva carn. Això, evidentment està prohibit, és il·legal matar o capturar un ximpanzé, però malauradament hi ha un tràfic de carn, la qual s'anomena carn de selva on també entra la carn d'aquesta espècie. També, una gran demanda en el tràfic il·legal de cries perquè hi ha un gran reclam de cries per tenir-les com a mascota o en parcs zoològics, com aquí s'havia fet fa uns quants anys. Tot això està prohibit, però malauradament hi ha aquest tràfic il·legal que genera uns grans ingressos econòmics i que a les xarxes socials no ajuda amb això. Hi ha persones conegudes o famoses que es fan fotografies amb animals salvatges si això afavoreix al fet que la gent vulgui tenir ximpanzés o d'altres animals salvatges com a mascotes.

Els diferents governs africans o les Nacions Unides, per exemple, han fet alguna cosa per poder frenar l'extinció de l'espècie a banda del que bé deies?
Hi ha aquestes lleis internacionals i també d'àmbit nacional, però depèn molt de cada país. També és cert que topem amb una gran cosa que és la corrupció com s'ha vist en molts països, per exemple la República de Guinea on es treien ximpanzés, goril·les i d'altres animals amb permisos falsos. A vegades, ens acostumem al fet que la llei existeix, però no hi ha una correcta implementació. Per tant, una cosa que també intentem afavorir és que les lleis es compleixin, i per això, has d'estar allà. A la República del Congo hi ha el centre més gran de rescat de ximpanzés de tota Àfrica perquè a vegades passa que hi ha països que es decomissa un ximpanzé, una cria, per part de les autoritats, que ha estat decomissada d'un traficant, però no hi ha on portar aquesta cria. La presència d'un centre de rescat o santuari permet acollir aquesta cria i donar-li una segona oportunitat amb l'objectiu a futur termini de reintroduir-la a la selva. Però clar, has d'estar allà, treballar amb les autoritats, braç a braç, per poder implementar i que es faci real la llei que existeix en el país.

Ja per acabar, fins a quin punt vols dur la teva recerca sobre els ximpanzés en els pròxims anys?
El meu principal interès és fomentar la coexistència entre ximpanzés i humans al Senegal. Com us comentava, hi ha molta presència humana en la zona on viuen els ximpanzés, i això, evidentment anirà a més. A part, ens estan arribant nous projectes de desenvolupament; com per exemple la construcció de carreteres, línies elèctriques, preses hidroelèctriques... que tenen un gran impacte en la població dels ximpanzés. Per una banda, seria veure com evitar aquest impacte i, per altra banda, continuar amb aquesta línia d'afavorir la cohabitació entre humans i ximpanzés, perquè tenen dret a viure allà, igual que les persones que hi ha la zona. És trobar la forma que sigui harmoniosa, que sigui una coexistència pacifica i sostenible en el temps.