El primer pastor protestant de Valldoreix Josep Monells ha publicat recentment un nou llibre: 'La Bíblia amb veu de dona'. Monells, que està a punt de fer els 90 anys, ha dedicat la seva vida a difondre l'Evangeli i en aquest camí ha creat congregacions a diferents poblacions del país: Sant Boi de Llobregat, Castelldefels, Viladecans, Gavà, Barcelona i Valldoreix, on hi viu i on ha criat als seus set fills. Actualment l'església està dirigida pel pastor David Olivé i compta amb 50 membres batejats. Amb Monells hem parlat de la seva vida amb una experiència de 70 anys fent de pastor evangèlic.
ESCOLTA-HO
70 anys fent de pastor protestant. Com han estat aquests anys?
Vinc de Vilanova de Bellpuig, el meu pare va morir quan jo tenia 12 anys i als 14 vaig haver d'emigrar perquè la meva mare tenia 3 fills. Vaig venir a Barcelona on vaig viure amb una senyora gran que tenia una lleteria i vaig començar a treballar en una farmàcia, que és on vaig conèixer un noi que em va ensenyar l'Evangeli. Al principi em burlava, però després d'una baralla que vaig tenir, vaig pensar que el camí que estava prenent no era gaire bo i a partir d'aquell dia vaig començar a preguntar-li sobre l'Evangeli i la Bíblia.
I es va convertir del catolicisme al protestantisme
Sí, i el punt de partida, a part d'aquella baralla, va ser el fet de descobrir que el segon manament de la llei de Deu diu "no facis per tu cap imatge, no l'adoris ni li donis culte" i és clar, allò era un contrast amb el que m'havia dit l'església catòlica. A partir d'aquí vaig començar a pensar que si això se m'amagava, em podien estar amagant més coses. Quan més parlava amb gent propera al catolicisme, més em vaig apropar a una església evangèlica, fins que vaig tenir l'experiència de conversió. Quan em van batejar a mi, van batejar 54 joves més.
Els protestants també es bategen
Es bategen de grans. Quan ja un és conscient i accepta les llibertats fonamentals. I quan jo ho vaig fer, aviat ja vaig començar a predicar l'Evangeli. Donava testimoni de com havia conegut a Crist i com havia canviat la meva vida. En aquells temps, a més, vaig fer coses molt atrevides i vaig anar a predicar entre els presoners a Montjuïc. També anava a predicar al barri 'Xino' de Barcelona entre els joves que sortien de les cases de prostitució. Vaig tenir tot tipus d'experiències perquè m'apropava a la gent sense por. Com a resultat d'aquelles entrevistes vaig aconseguir portar 14 joves de cop a l'església.
I sempre predicant en català
Sí sempre, perquè per a mi la llengua és molt important, i això que quan estàvem fundant la congregació de Castelldefels hi havia molta gent del sud, però sempre he utilitzat el català.
Vostè va portar dels Estats Units un moviment anomenat Campus Crusade for Christ (Àgape). En què consisteix?
Això va ser arran de tenir fills. Quan vivíem a Sant Boi del Llobregat, a la meva filla Abigail i al meu fill Ariel els marginaven, i estàvem cansats d'haver d'afrontar aquell problema i em vaig adonar de que havia de fer una escola evangèlica. Em vaig començar a moure per aconseguir mestres, però només vaig aconseguir-ne tres. Tot i això, vam voler començar amb moltes dificultats a una casa privada d'una senyora que vivia a la Colònia Güell. No vam poder seguir allà perquè no teníem prou diners per reformar la casa. A partir d'aquí vaig intentar buscar un espai a Barcelona i vaig anar a parar a l'església de Terol, que ens va deixar espai i vam començar allà. Teníem pocs mestres i molts alumnes i vaig decidir anar a predicar l'Evangeli a les universitats. Ho vaig intentar però no em vaig ensortir. Tot i això sí que em va donar l'oportunitat de conèixer un missioner jove americà que presentava l'Evangeli en 4 punts, que es deien les 4 lleis espirituals.
El primer llibre que vostè va escriure porta per títol 'Jacob contra l'àngel', que narra les adversitats que ha patit a causa de predicar l'Evangeli. No és fàcil ser protestant en aquest país?
Exacte. En aquest llibre tinc moltes històries molt personals. Va ser durant aquest període que vaig tenir una experiència de cridament de Déu. Vaig entendre que Déu em cridava al ministeri. Em vaig barallar amb Déu, per això el títol de 'Jacob contra l'àngel'. Vaig quedar rendit i li vaig dir que estava disposat a fer la seva voluntant i disposat a servir al Senyor tot el temps.
I és quan es va fer Pastor, doncs?
Llavors, de la necessitat que tenia l'escola ja feia de pastor i em va sortir l'oportunitat que buscaven un dirigent per formar un treball de testimoni a la Universitat i passat el temps havia de decidir si sí o no. Vaig estar a Anglaterra, a Mèxic i als Estats Units per preparar-me. Vaig tornar al 69, i al 70 vam començar el Ministeri aquí de zero, però gairebé tothom em va fer el buit perquè van creure que havia marxat als Estats Units per fer diners, però allà ens vam preparar per poder presentar l'Evangeli d'una forma molt simple per integrar persones a les esglésies.
Ha estat difícil predicar l'Evangeli aquí?
Al començament una vegada ens van apedregar i quan portava els campaments de joves ens havien apedregat a la muntanya i a l'església, però en aquells temps la Falange també apedregava els catòlics que feien de 'boys scout'. L'any 60 em van detenir davant el Cinema Coliseum, quan estàvem repartint tríptics informatius. Aquell va ser el moment més complicat.
I a Valldoreix s'han sentit acollits?
Aquí ja no vam tenir problemes. Quan vam venir a viure a Valldoreix, que ja teníem set fills, vam estar bé a l'escola, vam ser membres també de l'associació de pares.
L'església de protestant de Valldoreix com funciona? i quina ha estat la seva tasca?
Ara ja estic jubilat, faig alguna conferència i predico de tant en tant l'Evangeli. Aquí la meva funció va ser, primerament, tenir un grup de persones (entre 5 i 6) per poder ser una església legal. Ho vam aconseguir i ens vam constituir com església i vam començar a predicar l'Evangeli. Durant dos anys vam estar fent cultes evangèlics al Centre Borja perquè teníem bona relació amb els Jesuïtes i vam anar creixent fins que vam poder inaugurar la nostra església de Valldoreix.
I en el darrer any ha acabat el seu segon llibre, 'La Bíblia en veu de dona'. Vostè explica que a la Bíblia hi apareixen 3.240 personatges, dels quals només 93 són dones, que a més només parlen l'1,1% del temps. De fet, vostè ha comptat que Maria, la mare de Jesús, només diu 191 paraules. No tenen veu les dones a la Bíblia?
Vaig començar a investigar les dones que parlaven a la Bíblia. He estat cinc anys treballant en aquest llibre i un any més revisant-lo. La dona, certament, no parla molt a la Bíblia però n'hi ha algunes que tenen una autèntica influència. Des de Sara, a les filles de Lot o Anna. El que s'ha de destacar és la importància que han tingut perquè moltes d'elles han estat excel·lents i d'altres han tingut una influència fenomenal.
A l'església protestant, quin paper té la dona?
Hi ha moltes pastores. A Finlàndia, per exemple, va ser el primer país on la dona va adquirir els drets totals del pastorat. Abans els pastors tenien por del paper de les pastores perquè les dones parlaven més i eren millor rebudes en el diàleg i en la conselleria pastoral que els homes. En el nostre moviment, de fet, per ser acceptat la dona hi ha d'estar d'acord i ha de participar-hi. Per a nosaltres una dona és igual que un home en quan el seu ministeri i les seves influències. Actualment la nostra església la dona presideix, dirigeix el cant i si convé predica.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.
Inicia sessió 
Registra't
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.