Àlex Ortega (jugador d'handbol): 'La meva intenció és plantar-me aquí'

L'exjugador de la lliga Asobal retorna a Sant Cugat després de quatre anys jugant al BM Puerto Sagunto


  • Comparteix:

L'Àlex Ortega a l'entrevista del 'Connectats'

L'Àlex Ortega a l'entrevista del 'Connectats'

El jugador d'handbol santcugatenc Àlex Ortega visita el 'Connectats' per repassar la seva trajectòria. Hi explica seu retorn a Sant Cugat i els seus plans de futur després de passar quatre anys jugant a Divisió d'Honor Plata al BM Puerto Sagunto.

ESCOLTA-HO

Estàs content de tornar?
Moltíssim. Al final com ja hem parlat soc un noi de casa, familiar, molt proper als meus amics i ho trobava molt a faltar.

De totes maneres, com és que després de 4 anys i sobretot després d'assolir l'ascens a la lliga Asobal decideixes tornar a Sant Cugat?
Primer de tot, els quatre anys fora han estat difícils, aquest any ho he passat malament mentalment durant uns mesos i va ser el punt d'anem a veure el que és complir un somni real des de petit, però tenir moltes il·lusions conjuntes o individuals que sumen molt més que no pas un somni de petit que al final ja vaig poder debutar i quatre anys allà, la família cap aquí, tot estira cap aquí ha arribat un punt que era, que m'ha de compensar realment el fet d'estar allà o no.

No et compensava?
Econòmicament, que era el que m'havia de compensar perquè per un costat era família, amics, buscar un pis, poder jugar aquí a Sant Cugat que és el club que porto al cor i que cada vegada que vinc cap aquí i puc entrenar amb ells o veure'ls als partits vinc i soc un aficionat més i m'ho sento moltíssim i allà era el somni de poder debutar a Asobal i poder jugar a Asobal una temporada sencera i ja.

Però has debutat a Asobal. Quan?
Sí, fa dos anys en època covid que s'havien reprès les competicions, jo estava al segon equip, però va haver-hi un moment que ja amb el segon equip no ens jugàvem res i llavors les 7 últimes jornades per separar i no estar amb un equip i un altre, i estar només amb el primer equip, ja que les últimes 7 jornades sí que vaig estar amb el primer equip.

Vas debutar i vas marcar?
Sí, a Logronyo contra el Naturhouse, que era en aquell moment i que van quedar tercers a la lliga. Vaig jugar 15-20 minuts i vaig poder debutar amb gol i la veritat és que sempre ho recordaré.

I ara tornes a casa i tornaràs a jugar amb l'Handbol Sant Cugat?
Si es pot sí, jo per mi sí. Ara falta el club, si té fitxes i tot però...

Encara no tens el vistiplau?
Falta acabar de tancar coses, però estem en procés. De fet, ja vaig parlar amb Joan Sancho, amb l'entrenador, però sí la intenció és que sí per part de tothom.

I la teva intenció és continuar jugant a Sant Cugat però t'ho planteges com un impàs o ja decideixes plantar-te aquí i jugar fins que puguis?
Bé, la meva intenció és plantar-me aquí però clar plantar-me aquí… Aquest any s'ha fet fases a Divisió d'Honor Plata, que és la lliga que he estat jugant jo aquest any llavors el límit potser el posa el Club Handbol Sant Cugat i no on jo vulgui estar perquè potser si les coses poden anar molt bé i hi ha una oferta o una opció a estar a plata l'any vinent per una renúncia per part del Club Handbol Granollers i la federació finalment li atorga a Sant Cugat doncs si es pogués gaudir un Sant Cugat amb els cinquanta anys del club i a Divisió d'Honor Plata…

Seria una fita històrica, ho saps?
Sí, seria màgic. I la pell de gallina.

Quin balanç fas de tota manera de la teva experiència a València?
Molt bona. Sí que és veritat que aquesta temporada he passat dos mesos mentalment dolents i ha sigut dur perquè em costava dormir, em despertava a mitjanit i el cap em donava voltes... Però clar són 4 anys allà i ho he passat com un nen petit. He gaudit, he après, he treballat moltíssim i és una experiència que m'emporto per mi tota la vida i que la tornaria a repetir una i mil vegades més.

Dèiem abans que tu vas començar a l'infantil de l'Handbol Sant Cugat una mica per casualitat, no? Explica'ns per què.
Sí, bé, vaig començar a l'escola Joan Maragall que no hi havia handbol teòricament a segon de primària, es començava sempre a tercer a benjamins i jo era un nen que sempre s'estava movent, superactiu i que sempre volia jugar a qualsevol moment, a qualsevol cosa i jo anava a més, com qualsevol nen o nena petita, al futbol que és el primer que veus i volia jugar a futbol. Però el professor d'Educació Física, l'Osvaldo, m'enrecordaré tota la vida, és conegut aquí Sant Cugat per tothom a més, em va dir: 'Vine Àlex, vine, anem a apuntar-te a handbol. El futbol ja veurem'. I jo cada any era 'Papi, mami, quan acabem aquest any, l'any que ve toca futbol' i va arribar cinquè de primària que va ser 'Mami, papi, futbol no. L'any que ve handbol' i cap endavant.

O sigui que l'handbol va quallar, oi?
Sí, de fet el meu pare havia jugat també a futbol i a handbol, però em va voler inculcar els valors de l'handbol i fins al dia d'avui.

Deies que vas anar a l'escola Joan Maragall, com eres com estudiant? Eres bon estudiant?
Era un coco, però era entremaliat a més no poder. Era el nen toca pilotes que tota l'estona volia moure's, tota l'estona volia jugant i em donava igual amb què o com. Però era el nen que sempre estava castigat.

Un cul inquiet.
Sí, podríem dir-ho així. Però després a l'hora d'estudiar jo escoltava el que fèiem a classe i molt bé.

Bones notes?
Molt bones notes.

Tenies clar a què et volies dedicar?
Tenia clar que seria esport i nens, perquè m'encanten els nens i les nenes petites, poder veure la felicitat que transmeten, poder gaudir amb ells i ensenyar-los i tot el que sigui relacionat amb l'esport, tot sumava. I al final doncs és professor, professor d'educació física i de fet 'en ello estamos'.

Has fet INEFC?
Correcte i em falta fer el màster per poder exercir com a professor que és un altre dels motius pel que aquí casa és més fàcil que no fora pel fet que jo preferia fer-lo presencial abans que online i al final no és el mateix entrenar 5 dies a la setmana 2 hores a la tarda més l'hora i mitja que tens al matí d'anar al gimnàs a, entre cometes, venir aquí que són hores, però que no són tantes i puc decidir jo les hores a les quals vaig al gimnàs.

I per a quan? Quan et veus donant classes d'educació física a nens?
Jo si fos per mi començaria ja, però no puc. Esperem que en 2,3 anys perquè al final s'han de fer les oposicions i jo soc molt d'escola pública llavors necessitaria fer les oposicions per poder estar realment en un centre.

T'agradaria seguir les passes del professor que deies, de l'Osvaldo?
Totalment. De fet, des de la infància ja era com un referent al Joan Maragall perquè ho portava tot, des d'educació física i tot. En aquell moment i ara és el meu referent pel que fa a professorat, a més també com portava les classes, feia participar a tothom... Un dels professors que sempre portaré al meu cor.

Quins objectius personals i professionals et marques no a mitjà termini sinó a llarg futur?
Ser professor d'educació física de secundària a la meva ciutat si pogués ser. I després també com a entrenador m'agradaria entrenar també aquí Sant Cugat mateix i si fos més lluny, no és alguna cosa que sigui un objectiu que voldria, però si es donés benvingut seria.

Què t'agrada fer en el teu temps lliure?
Estar amb els amics sobretot, soc molt familiar i molt proper amb la meva gent i estar amb els amics és el principal. I després fer esport. Els últims dos mesos allà que els dimecres no entrenàvem doncs jugàvem a pàdel al matí.

I què més fas amb els amics?

Anem a la platja a prendre el sol, un refresc, una cerveseta...

T'has recordat molt de la teva ciutat a part de les persones?

Al final és casa meva llavors el que he trobat a faltar ha estat la gent, és el que es diu. No és l'on, ni el què ni el com sinó amb qui. Llavors el que he trobat a faltar ha estat la gent. El pavelló, sobretot. Jo em passava les 24 hores del dia al pavelló, quasi. I des que soc infantil. Jo arribava a les 8 del matí, que encara jo no jugava al club i em tirava des de les 8 o 9 que començava el primer partit fins a la 1 al pavelló i després a la tarda si jugava a handbol doncs hi tornàvem. I és el que de veritat he trobat a faltar, el fet de viure-ho amb gent.

Digue'm una cosa que tinguis pendent en l'àmbit personal, professional, esportiu?
Que tingui pendent en l'àmbit esportiu (i les dues persones ho saben) una és que m'entreni Joan Sancho

No em diguis que no t'ha entrenat Joan Sancho
No m'ha entrenat oficialment Joan Sancho com a primer entrenador. Oficialment el meu equip, sí que és veritat que vaig pujar al primer equip i doblava amb el segon equip i el primer equip quan ell portava el primer equip i tot, però no he arribat a tenir Joan Sancho com a entrenador una temporada sencera. I l'altre era jugar amb l'Héctor Gómez, que és el capità aquest any de l'Handbol Sant Cugat que per una cosa o una altra quan ell estava ell era al segon equip, després jo vaig marxar a la Roca, quan jo vaig tornar ell va marxar a Sant Esteve, ell va tornar i jo vaig marxar a Puerto i ha sigut un...

No us heu trobat?
No. I és una cosa que em faria moltíssima il·lusió.

Aquesta temporada que ve, possiblement
Esperem, esperem. Tot depèn de l'Hèctor, no de mi. Perquè ell tenia unes altres idees en quant a l'handbol llavors ara està amb més dubte que mai, pobre. Però bé, això vol dir que hi ha opcions que continuï jugant.

Una curiositat. L'Àlex Ortega jugador... Tu jugues de central, oi? Sempre has jugat en aquesta posició? Lateral també, oi?
Sí. Sí que és veritat que des de petit clar jo era infantil i feia els 1,80 metres que faig ara llavors clar era el més alt de l'equip i em posaven de lateral. I realment era així, però per la meva forma de joc i física era més central que no lateral. El problema era qui es posava de lateral quan jo era dels més alts i era el que tirava més fort, llavors em posaven al lateral. I sí que, de fet, quan he jugat a Sant Cugat és quan he jugat de central perquè quan vaig anar a la Roca feia més de central que no de lateral i a Puerto ja vaig ser central des del primer moment.

No ho hem dit, però també has passat pel Barça en categories inferiors.
Sí, els dos anys de cadet vaig estar al Barça. El que em van dir és que és més fàcil ensenyar a algú a jugar a handbol que ensenyar a créixer. I és la veritat.

L'Àlex Ortega jugador és igual que la persona? És a dir, tu quan estàs a pista la teva personalitat és la mateixa que la que podem veure avui aquí?
Sí, totalment. Jo ho he dit sempre i m'he emportat esbroncades (moltes de Joan Sancho per exemple) perquè a mi m'agrada passar-m'ho bé a la pista i fora.

Ets un 'polvorilla', no?
Sí i a més puc estar allà i si a més puc fer una passada sense mirar i que la gent a la grada s'ho passi millor doncs ho faig. Que després la fallo? Bé, és que si estic mirant també la puc haver fallat. Si puc tirar una 'vaselina', doncs la tiro.
Al final l'aficionat ve a veure'ns i jo vull que s'ho passi bé perquè jo quan estic a la grada i algú ho fa jo ho gaudeixo més llavors és això que jo vull ser alegre, vull provocar felicitat a la gent i és el que busco quan jugo i com a persona.

Vaja, un jugador amb personalitat.
Sí, podríem dir que sí.

Àlex, estem acabant l'entrevista. T'hem fet triar un tema, una cançó, per tancar aquesta conversa a la ràdio. I n'has triat una que està súper de moda, que segurament és una de les cançons de l'estiu encara que no hi hem entrat encara oficialment.
Sí, he escollit 'Noche entera' de Vicco. Primer perquè també m'agrada la nit i sortir de festa, fer una copeta amb els amics, sempre amb els amics com veus i al final perquè m'agrada passar-m'ho bé amb la gent i perquè crec que és una cançó alegre que transmet vitalitat. De fet, quan m'ho va preguntar l'Oscar em va deixar en fora de joc preguntant-me quina cançó vull i parlant amb la meva parella vam dir 'Aquesta, segur!'

Doncs Àlex, un plaer. Gràcies per visitar-nos al 'Connectats' i molts èxits, que et vagi molt bé i sobretot com deia al principi, benvingut de nou a casa.
Moltíssimes gràcies i jo supercontent d'estar aquí.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.