Inicia sessió 
Registra't
Kristian Herbolzheimer, en una imatge d'arxiu / Foto: Cugat Mèdia
ESCOLTA-HO
Totes les reflexions sobre un possible final són especulatives. Fa un any, quan començava la guerra, dèiem que quan ha començat un conflicte ja fem tard. La feina que s'havia de fer era de prevenció. Un cop ha esclatat, cadascú al camp de batalla vol treure el màxim benefici possible per a una eventual taula de negociació en cas que cap de les dues parts guanyi. És un escenari que implicarà molta més mort i destrucció, completament dramàtic.
Cal tenir en compte que aquesta no és una guerra simètrica: és una invasió d'un país sobre l'altre al qual vol annexionar. Hi ha uns agressors i uns agredits, uns que volen fer la guerra i uns altres que es defensen. La solució més fàcil és que si qui ataca canvia d'opinió i marxa cap a casa, s'acaba la guerra.
Per tant, acabarà quan vulgui Putin.
Putin té la paella pel mànec. A més, és una persona molt cruel a qui no li importa la pèrdua de vides humanes: ni de les persones a qui ataca ni de les seves tropes. No hi ha xifres concretes de víctimes perquè és un secret d'estat, però està clar que hi ha moltes més víctimes al bàndol rus que a l'ucraïnès. Això a Putin no li importa i pot allargar el conflicte sense data de tancament.
Està Europa a l'altura de les circumstàncies?
Què vol dir estar a l'altura? Què podria fer Europa diferent del que està fent ara? Podria donar l'esquena a Ucraïna perquè es defensi amb el que tingui, per no ser un actor que alimenti el conflicte. Si hagués fet això, Rússia hauria ocupat Ucraïna i, molt probablement, s'hagués envalentit a atacar països com Moldàvia o països fronterers amb l'OTAN.
Hi ha països de l'Europa de l'est que han viscut sota l'òrbita soviètica que tenen pànic a la possibilitat d'un atac rus: les repúbliques bàltiques, Polònia, Suècia, Finlàndia... Aquests dos últims tenen tanta por que s'han volgut incorporar a l'OTAN.
Això ha empès la Unió Europea (UE) a no posar-se de perfil i donar suport a Ucraïna, amb un dilema molt important: quantes més armes dones, la guerra continua o, fins i tot, pot escalar. El debat va en la línia del tipus d'armes, de la freqüència de lliurament. Són decisions complicades perquè la UE no vol que hi hagi guerra, vol que acabi el més aviat possible.
I els Estats Units tenen ganes que s'acabi la guerra?
És un actor a part perquè no són a Europa i s'ho miren des de la distància. Tenen interessos diferents. Han expressat que el seu objectiu és afeblir Rússia i les seves estructures militars. Així, es converteixen en un contendent. A Europa, Rússia no és un enemic; per als Estats Units, sí. Els hi està bé que hi hagi un exèrcit ucraïnès disposat a sacrificar-se, i es beneficien com a país productor i exportador d'hidrocarburs.
Un actor més: la Xina.
No veig que la Xina tregui profit a què hi hagi una guerra, però no han pressionat Rússia perquè acabi. El dia que la Xina vulgui fer d'actor de pau, pot jugar un paper molt important. I si el juga bé i atura la guerra, crec que tindrà un reconeixement internacional molt important. Aquí hi ha una petita finestra d'esperança.
La Xina, a més, veu inacceptable l'ús d'armes nuclears. És una petita garantia que no s'arribi fins a aquest extrem.
Els xinesos han anunciat que aviat presentaran un pla de pau. Veurem de què es tracta, si és creïble i si té prou sentit comú com perquè les dues bandes l'acceptin. Tant de bo que sí.
Ara bé, la Xina és un país autoritari, que exerceix violacions contra els drets humans. Seria una paradoxa si arriba a jugar un paper constructiu per la pau.
Hi ha risc que el conflicte s'estengui a altres països? Està fonamentada la por que Rússia volgués envair altres estats?
El discurs de Putin sempre ha estat imperialista, que considera que el territori rus ha de ser molt més gran de les fronteres actuals. Reclama fronteres semblants a les de la Unió Soviètica o anterior, de l'època dels tsars. Això inclouria els països bàltics, gran part de Polònia, de Romania, territori europeu. La por està fonamentada.
El problema és que ens aboca a un escenari de desconfiança entre Europa i Rússia de por mútua com el que hi havia durant la Guerra Freda. Això va suposar una escalada militar, on cadascú adquiria més armes per sentir-se més segur. Més enllà de la guerra d'Ucraïna, anem cap a una escalada militar. El que s'ha demostrat és que més armes més inseguretat col·lectiva.
I un actor més: l'Estat espanyol. El president del govern, Pedro Sánchez, ha ofert a Zelenski més suport militar en forma d'armes.
La realitat és que l'OTAN, abans de la invasió, estava desnortada. Qui ha donat vida i sentit a l'OTAN ha estat Putin. Ara tindrem OTAN per a molt de temps.
El suport d'Espanya a Ucraïna és relativament modest. El suport espanyol i europeu és, principalment, civil. La despesa militar és d'un terç. La despesa és per pagar salaris, d'ajuda humanitària, de reconstrucció. Això cal destacar-ho perquè passa molt desapercebut.
Sobre el suport que es pot donar des de qualsevol lloc del món a Ucraïna. Hi ha feina de documentació sobre crims de guerra, de suport psicosocial, de diàleg amb persones desplaçades dins del mateix país...
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.