Inicia sessió 
Registra't
El Xavi i la Milena el dia de l'entrega de la carta trobada / Foto: Cedida
ESCOLTA-HO
No sé a qui anava dirigida perquè en aquella època no hi havia xarxes socials i s'escrivien moltes cartes. Però tal com començo, que dic "hola, gent", crec que em dirigia a la colla d'amics de Gràcia.
Vas escriure moltes cartes, mentre estaves a la mili?
Sí, sobretot a la primera part, perquè era tot nou. L'única manera de comunicar-nos que teníem era el correu postal i, puntualment, alguna trucada, que la reservava per a la família.
T'ha despertat molts records, tornar a llegir aquesta carta?
Sí. M'ha fet pensar molt en la mili, en tots aquells moments. Val a dir que jo tinc un bon record d'aquella època, ho vaig portar força bé i hi vaig fer moltes amistat. No va ser una mala època. Emocionalment i socialment, va ser una experiència positiva. Ara, la mili, com a tal, no m'agrada; soc més aviat antimilitarista.
Quina relació teníeu entre els companys de mili?
Ens vèiem a diari i la relació era molt intensa, perquè vam viure situacions complicades. Des d'un accident aeri al Monte Oiz, que va causar molts morts, fins a un atemptat d'ETA. Jo tenia clar que quan s'acabés allò tornaria aquí i, tot i que vaig conèixer molta gent, quan es va acabar, es va acabar.
On vas fer la mili?
La primera part, més curteta, la vaig fer a Vitòria. Després, el meu destí va ser a Mungia, a Biscaia.
Com era un dia normal i corrent a la mili?
La mili variava molt al principi i al final. Quan arribaves et trobaves amb gent que ja porta allà vuit o nou mesos, 'els besavis', que ja se sap que feien bromes poc agradables als nous, que ens deien 'els conills'. Els conills intentàvem sobreviure i passar el més desapercebuts possible. Després, quan vas passant etapes, la mili és molt diferent. Jo vaig tenir la gran sort que vaig estar a la banda de música del 'cuartel' i això em va permetre escapar-me de moltes coses.
Cada dia ens aixecàvem, formàvem, esmorzàvem i, després, jo tenia assaig amb la banda. En acabat dinàvem i descansàvem i, a la tarda, una altra vegada, música. Quan teníem estones lliures i ens deixaven sortir, anàvem a fer un tomb a Bilbao.
Com vas ser tu com a besavi? Et vas portar bé?
Jo crec sí! A mi no m'agrada tot això. A més, vaig tenir sort que quan vaig ser conill hi havia un noi que ja coneixia de Barcelona que va ser el meu besavi i no em va fer absolutament res, més aviat, em protegia. Per tant, no tenia fal·lera de venjança. Tampoc soc així, soc molt tranquil.
Amb els superiors vas tenir sort?
Vaig tenir dos superiors directes a la banda. A un d'ells el podria maleir, perquè era molt mala persona. I, en canvi, amb l'altre tot va anar molt bé. A part de militar era músic, i amb ell vam fer un grup de rock amb gent catalana. Ens passàvem els dies assajant les nostres cançons, per tocar-les algun dia al 'cuartel'. Però dos dies abans del concert, hi va haver l'atemptat, i se'n va anar tot en orris.
Quan vas tornar a casa, et vas adaptar ràpid?
No recordo que em costés gens, perquè jo tornava sovint a casa. Hi havia un autocar que ens portava a tots els catalans, que érem molts. Puntualment, algun cap de setmana, em quedava, però la majoria venia. Sí que recordo que quan es va acabar la mili, els amics que vaig fer allà em demanaven que em quedés i no tornés a casa. Va ser un moment molt emotiu, però, jo, cap aquí.
Has mantingut l'hàbit d'enviar cartes i postals als teus coneguts?
No. Jo, per l'edat que tinc, crec que em defenso prou bé amb les xarxes socials, i el paper ja ha quedat obsolet fa temps. Ni postals, ni cartes, ni res.
Què faràs ara amb la carta que t'ha entregat la Milena?
Guardar-la amb molt de carinyo. La llàstima és que no la puc emmarcar, perquè està escrita per les dues cares, i en deixaria una que no es podria veure. Tot i que la carta no expressa massa, perquè és una carta bastant plana, però no deixa de ser un record de la meva vida. També em sembla un petit homenatge a una persona que no conec gaire, que és la Milena, que va decidir collir-la de terra, no llançar-la, i fer el possible perquè arribés a la persona que l'havia escrit. Ja només per això em sento amb l'obligació de guardar-la.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.