Inicia sessió 
Registra't
Elisabet Franch, flautista / Foto: Cugat Mèdia
ESCOLTA-HO
Correcte, he arribat avui i demà passat a les 7 h tinc el proper vol cap a Itàlia.
Com comença el teu interès per la música?
Doncs a casa, no provinc d'una família de músics, però sí que escoltàvem bastant. Els meus pares em van voler donar la facilitat de petita que pogués provar diverses coses des de la pintura, el ballet, els esports, la música... Per veure què m'agradava i la veritat és que la música des del principi va tenir aquella màgia que em va captivar en certa manera.
Tu de petita ja tenies pensat o tenies al cap dedicar-te al món de la música o potser era com un joc?
Dedicar-m'hi segur que no. I com un joc tampoc perquè la música requereix moltes hores d'estudi. Era com una responsabilitat i pensava que ho faria fins on arribés. Però no tenia gens clar de petita que en el futur em pogués convertir en músic professional.
I quan arriba el moment que dius 'em sembla que ja sé que vull ser'?
Doncs va arribar un pèl tard perquè als 18 anys encara no ho vaig tenir clar i vaig decidir començar una altra carrera a la universitat. Vaig decidir començar Comunicació Audiovisual i em vaig trobar que com més començava la carrera, menys estona tenia per estudiar la flauta. Vaig fer un any de carrera, però vaig veure que m'havia equivocat i em sembla que començaré una nova carrera totalment diferent i serà la de música.
El primer contacte amb la flauta va ser a l'escola?
Va ser al Conservatori, l'escola de música Victòria dels Àngels. Jo era grandeta ja, tenia 12 anys i en aquell moment estava estudiant piano i violí, que van ser els primers instruments que vaig començar. I a l'aula del costat és on feien flauta i jo quan l'escoltava em semblava molt més divertit, molt més maca la flauta que no el piano, que estava de cara a la paret. I així va ser com vaig començar amb la flauta.
Toques la flauta, piano, el violí?
Ja vaig deixar el piano i el violí. Al principi els vaig intentar fet tots, però hi ha un moment que si ho vols fer, com que són moltes hores, només en pots fer un.
Quin tipus de música escoltaves a casa de petita?
Doncs escoltàvem de tot. Tota una sèrie de col·leccions clàssiques que li havia regalat el meu pare a la meva mare quan es van casar de l'Herbert von Karajan i la Filharmònica de Berlín. I per part del meu pare era tot Beatles, Tom Jones, Simon & Garfunkel, una mica variat.
Desconnectes alguna vegada de la música?
De la música clàssica sí. Quan acabo d'estudiar o hi ha moments que vull trencar una miqueta em poso un tipus de música totalment diferent. Però la veritat és que jo escolto molta música. Sempre quan agafes el tren o viatjant és sempre o un llibre o escoltar música. Les dues coses a la vegada, em costa. Perquè si estic llegint un llibre i escolto música, si me la poso a escoltar perquè la vull seguir més de prop llavors em despisto del llibre i he de tornar a llegir la pàgina unes quantes vegades.
I quina música és la que t'agrada escoltar?
Doncs per exemple Coldplay, Amy Winehouse, Lady Gaga... El que et deia, coses que trenquen bastant amb la meva especialitat perquè a vegades també per feina l'he d'escoltar. Quan preparo un concert és interessant escoltar moltes vegades el que tocaràs, per anar-ho coneixent, per anar-te familiaritzant amb l'obra. I clar, sí que hi ha tardes que haig d'estudiar escoltant música clàssica, però quan s'acaba aquell moment ho canvio totalment per una cosa que em faci despistar una miqueta.
Parlant de despistar-se. Què és el que t'agrada fer quants tens una estoneta lliure per tu?
Llegir és una cosa que m'agrada, després fer exercici, tot va començar per obligació, no era persona d'anar al gimnàs però quan estava a la Xina tenia molta estona i em van dir ho farem i doncs el que he descobert que ha mesura que més ho fas doncs també és una manera de desconnexió molt bona, de relaxació, també de conèixer a altra gent que està allà entrenant amb tu i la veritat que també m'agrada.
I de la teva professió què és el que més t'agrada?
Trobo que és molt bonic, començar amb la base que hi ha moltes hores al darrere que no es veuen. Vull dir, el que és bonic és el concert, que dius aquesta persona que ve que ho fa, magnífic, però les hores que hi ha al darrere jo crec que no es poden ni contar. I quan veus que el públic, el somriure aquell quan acabes de tocar, que ha agradat el que has fet, jo crec que és el millor regal hi ha a la nostra professió.
Quantes hores dediques a tot aquest treball que s'ha de fer previ al moment de l'actuació?
Depèn molt del tipus d'actuació, del que toquis, si és sola, si és amb duet o si estic de solista davant una orquestra, però sempre hi ha moltes hores i més que res que es compara una mica amb un esport del rendiment, doncs hi ha una prèvia no comença a treballar directament el que s'ha tocat sinó que podem parlar que pots estar una hora i mitja, dues només fent tècnica, escalfant, fent notes llargues i després et poses a tocar que poden ser dues hores més, quatre hores més, però diria que em passo bastants hores al dia tocant.
En aquest món, quan us fixeu en altres companys, altres professionals, hi ha competència?
Molta, tristament és un món que n'hi ha molt i segons quin instrument, no el cas de la flauta perquè hi ha poques, en una orquestra hi ha poques places de flauta i és un instrument que no és tan típic de programar i jo vaig molt en contra d'aquesta línia, sempre m'agrada pensar des de la humilitat, des de l'agraïment i per això jo és el que transmeto als meus alumnes, estudiants, a dir que el més important és ser humil i no anar-te'n a comparar amb els altres, a no dir si ets millor o pitjor, sinó tu fer-ho bé.
On fas classes?
A Galícia, vaig poques vegades, un cop al mes i la resta ho faig online, però s'està complicant una mica aquesta temporada, però sóc professora del Centre Superior de Música de Galícia.
Quin és el teu pròxim objectiu professional després d'haver guanyat el Global Music Awards?
Doncs bé, això del Global Music Award va ser el premi que vaig rebre el meu darrer treball discogràfic, 'Franch plays Franck', que ha significat el meu debut amb Sony Classical, que Sony Musics és una de les discogràfiques més importants a nivell mundial. Fins fa un temps hauria dit que això hagués sigut el meu somni, que era el meu objectiu i dius m'agradaria treure un CD amb Sony, m'agradaria ser artista Sony i ara de cop ho sóc i és com 'vale', no ens adormim, sinó que ara ha de ser el nou punt de partida, si fins ara el meu llistó era aquest, doncs ara l'haurem de pujar per anar més enllà a partir d'aquí.
T'incorporaràs pròximament a l'orquestra simfònica del Vallès?
Si, correcte. Aquesta temporada passada estaven en dubte amb uns quants flautistes i ens van fer una prova a uns quants, que hi han de fer uns programes amb l'orquestra i com que ells sentien que jo havia tornat de la Xina i que estava per qui, doncs em van convidar a fer diversos programes i a finals de la temporada passada, és a dir, a finals de juny, em van fer aquesta proposta que si estava interessada que els hi faria molta gràcia que m'incorporés a l'orquestra com a membre titular i que a més a més eren conscients que jo havia de fer de solista i que havia de fer la meva carrera paral·lelament, cosa que no és gaire habitual en les orquestres, em van dir, deixa'm agafar la plaça en un percentatge reduït de manera que no hagis de cancel·lar ni deixar de fer els teus concerts sola, ni els teus viatges, perquè és una cosa que ens beneficia a la vegada a tu i a nosaltres com a orquestra. I començo la setmana vinent.
Abans parlàvem que tu havies començat la carrera de comunicació audiovisual, però que vas veure que no era lo teu. Després no t'han vingut ganes de recuperar-ho?
És impossible, sempre m'ha agradat i és una de les meves aficions, però el tema és el que et deia, tantes hores d'assajats, que si una classe, preparar concerts, a vegades agrairia que els dies tinguessin més hores.
Per cert, hem parlat dels viatges, has voltat per mig món, no sé si et queda algun país que se't resisteix i és un dels que et venen de gust?
El primer, Grècia, i el segon, Egipte- Són dos països que no he estat mai i que tinc clar que vull anar en algun moment de la meva vida, però que em sembla que pel nivell de cultura, de l'arqueologia... són molt riques
T'agrada l'art?
Si, també.
Et van donar el premi Ciutat de Sant Cugat l'any 2013, et consideres profeta a casa teva? T'has sentit sempre ben acollida?
Molt, això moltíssim, tinc una estima per la ciutat que al llarg dels anys, com més he estat a fora, més l'he valorat. El premi Ciutat de Sant Cugat, la veritat és que em va sorprendre molt, perquè en aquella època era bastant joveneta, estem parlant de fa deu anys gairebé i no m'ho esperava pas i per això el dia que m'ho van donar em vaig dir "A partir d'avui el teu deure és allà on vagis deixar el nom de la ciutat associat amb tu, amb la nostra escola de música i els santcugatencs".
Què és el que més t'agrada de la ciutat?
Passejar, mirar. Venir passejant a tot el que és el carrer Santa Maria, Santiago Rusiñol, arribar a la plaça del Monestir, al rovell de l'ou, més d'un cop he entrat al monestir i em puc estar asseguda allà molta estona, senzillament mirant, amb aquella sensació de pau, tenim tantes coses a Sant Cugat, és preciosa la nostra ciutat.
Conserves amistats de la teva infància?
Si, si, però com últimament he estat 12 anys fora de casa, entre estudis i feina, ara em trobo que molta més amistat la tinc fora de Sant Cugat, però també els conservo aquí.
M'imagino que has deixat amics arreu de mig món, per allà on has passat no?
Si, això també, sort de les tecnologies digitals
És veritat que el públic és diferent en la seva reacció segons si són d'un lloc o d'un altre, és a dir, no és el mateix públic de Milà, que públic de Nova York, que el de Moscou. Es nota la diferència?
Si, es nota molt, també segons a quin teatre és, doncs que hi ha tradicions com és cada teatre i la seva manera de fer i també em sembla que és més a nivell de les persones, de com són, com som nosaltres o els italians, que som molt similars, però sí que et trobaves altres llocs com per exemple a la Xina o Rússia, que sí que hi ha més aquesta fredor, no hi ha potser aquesta cosa de voler demostrar tan de prop com estan vivint el concert.
En quin moment diries que estàs de la teva vida?
Estic en un moment molt feliç, pel fet de poder tornar a Sant Cugat després de la pandèmia que ha afectat a tots els àmbits, però en el cas de les arts també va ser molt difícil, perquè va ser de cop no poder fer concerts, no poder compartir la música i només veure cancel·lacions i el fet de tenir una família musical, que a partir d'ara serà la simfònica del Vallès i jo a la vegada els meus projectes personals i poder estar establerta a Sant Cugat i per fi tenir una mica d'estabilitat.
Una de les coses xules que van passar durant la pandèmia, respecte de la música, encara que no podíem sortir i no podíeu actuar, és que la música va sortir als balcons, es va convertir amb els veïns.
Va ser molt bonic. Jo organitzava concerts a Instagram, feia 'Lives' cada dia a les set de la tarda, era un quart d'hora, vint minuts, però d'aquesta manera jo cada dia per l'endemà deia: "Va he d'aprendre una cançó per fer".
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.