Oriol Nolis (director TVE Catalunya): 'No és un problema rebre pressions, el problema és l'autonomia del mitjà per dir sí o dir no a aquella pressió'

Afirma que la qualitat democràtica d'un país també passa perquè hi hagi televisions i ràdios públiques que puguin complir amb la seva funció

Entrevista

Publicat el 26/ago/22 per Albert Solé

Oriol Nolis és des del mes de juliol passat el director de Televisió Espanyola Catalunya, que té la seva seu a Sant Cugat. Va arribar al càrrec després de 16 anys a la televisió pública fent tots els papers dins dels informatius: redactor, presentador dels informatius territorials, i durant dues etapes va ser el presentador del Telediario de cap de setmana per a tota Espanya. També ha escrit una novel·la, 'La extraña historia de Maurice Lyon', i aquest mes de juny ha publicat la segona, 'La fragilidad de todo esto'. De tot plegat, i de la seva vinculació amb Sant Cugat més enllà de la feina en parla en aquesta entrevista a Cugat Mèdia.


(Aquesta entrevista es va publicar l'1 d'abril de 2022)

Ja has agafat les mides al càrrec o encara estàs descobrint coses noves?
No, ja les he agafat. El primer mes sí que tot va ser molt nou, com deies vinc del món dels informatius, de presentar, d'escriure, de fer de periodista en definitiva, i quan arribes a una responsabilitat de gestió t'adones que hi ha molta feina de bomber, de psicòleg, de moltes altres coses. I tot això ja ho he anat veient i ja m'hi he acostumat i m'hi trobo a gust.

Conscient que no havies fet mai gestió, quan t'ho proposen vas tenir algun dubte per voler seguir sent periodista? O també et venia de gust provar aquesta altra part de la feina?
Vaig tenir bastant clar de seguida que diria que sí. Els periodistes sobretot tenim curiositat, i hi ha un punt que quan fa molt de temps que fas el mateix a vegades costa satisfer la curiositat. I quan se't planteja un repte en què tot és nou, és un caramel per aprendre coses i aportar el teu punt de vista. Per tant, tot i que em feia força respecte la responsabilitat i l'encàrrec, però no vaig dubtar a dir que sí.

I ja t'ha passat allò que ara entens decisions d'algun cap que hagis tingut que no vas entendre en el seu moment?
Això ho he pensat moltes vegades. Quan has tingut un cap a vegades costa empatitzar amb aquella figura, i quan et toca exercir a tu, comprens moltes coses que feia o deia. L'actual cap d'informatius, Rafa Lara, diu que en els càrrecs de responsabilitat i de gestió, passa molt allò de 'i al pallasso qui el fa riure?'. A tu t'arriben els problemes, tu has de fer riure a tothom, és a dir, has d'atendre a tothom, però llavors a tu qui t'atén, qui t'ajuda? Això és una cosa que quan no tens la responsabilitat no hi penses. És un tipus de feina en la qual a vegades et pots sentir una mica sol.

Quins són els reptes que t'has marcat com a director, i els que t'ha marcat el nou consell d'administració?
Bàsicament, consolidar la programació que tenim ara mateix. Quan dic consolidar vull dir ser bons o molt bons en dues o tres coses. A TVE Catalunya no tenim un canal propi sinó que tenim finestres a La 2, a La1 i al canal 24 Horas, i en la mesura que són finestres, és molt important decidir què fem en cada una d'aquelles finestres i convertir-ho en una referència en el panorama audiovisual. Hi ha tants canals, que l'important és que les dues o tres coses que facis estiguin ben escollides i siguin una referència. Això ja ho hem aconseguit i ho estem fent amb el programa del matí 'El cafè d'idees', ho estem començant a aconseguir amb el programa cultural de la tarda, el 'Punts de vista', i amb dues o tres apostes del cap de setmana, el cinema en català a La 2, i en dos programes de migdia del cap de setmana, com el de 'La recepta perduda' de la Sílvia Abril, que està per sobre de la mitjana de La 2. L'estratègia depèn de singularitzar-nos, que la gent sàpiga qui som i què fem. I després també, participar en continguts que es fan des de Catalunya per a tota Espanya, com 'La Tres Puertas' o el 'Saber y Ganar'.

Hi ha l'opció de guanyar més finestres per fer programació en català, o s'han de consolidar les que hi ha ara?
Són dos objectius compatibles. El que passa en 'El cafè d'idees' moltes vegades marcar l'agenda informativa del dia, però també volem tenir més continguts en català. El que passa és que això no passa només per la televisió lineal, sinó que, per exemple, ara ja estem creant contingut en català només per a RTVE Play, que la nostra plataforma digital. Això són més hores de producció en català, però no als canals de tdt. Ja estem fent un programa que es diu 'FitMés' d'esport i nutrició, i també estem fent un programa que és diu 'Fora de plató', que són entrevistes amb un convidat i 50 persones que li fan preguntes. N'hem fet un ja al president Pere Aragonès i a Salvador Illa (PSC).

Tinc entès que s'està parlant amb la Generalitat el possible doblatge al català de sèries de dibuixos de ClanTV. Com està aquest tema?
Just avui vinc d'una reunió sobre aquest tema [l'entrevista es va gravar el 24 de març], i crec que podrem arribar a un acord ben aviat, que comprometi al departament de Cultura i a TVE per oferir dibuixos animats en català. A la franja de 4 a 12 anys, ClanTV és líder, i nosaltres volem que els nens i nenes tinguin la possibilitat de veure'ls també en català. I en això estem treballant, i si no pot ser directament a ClanTV, que sigui a RTVE Play, però necessitem poder-los doblar en català perquè qui ho vulgui ho pugui veure en català. La predisposició de les parts és bona.

Un dels objectius de TVE Catalunya és lluitar per l'audiència i competir amb TV3?
Lluitar per l'audiència ho volem tots els mitjans de comunicació perquè el que dona sentit a la nostra existència és que la gent ens vegi. Ara, per l'audiència no val fer-ho tot, i encara menys sent un mitjà públic. Però nosaltres volem ser competitius, no volem fer programes de ràdio i de televisió que no escolti ningú, i ens preocupa que el que fem despertin interès. Per això poso l'accent en 'El cafè d'idees', que fa que altres mitjans estiguin pendents de nosaltres. Clar que volem competir, però no podem competir amb TV3 perquè no tenim un canal propi i no estem en igualtat de condicions.

Per aconseguir això cal tenir un bon pressupost, i a TVE des de fa anys amb la decisió del govern Zapatero, no pot tenir publicitat, que és amb el que les televisions aconsegueixen ingressos. Ja esteu adaptats a aquesta situació, o sempre noteu que aneu coixos en aquest aspecte?
El 2008 es va optar per un altre model, que com tot té pros i contres. Jo crec que si es compta amb els diners necessaris per fer bona televisió, que els diners vinguin d'una font o d'una altra no hauria de ser un problema. Hem de poder garantir com a televisió pública que els recursos per fer televisió de qualitat els tindrem. El problema ve si aquella font de finançament queda escapçada, que llavors pots tenir problemes. La qualitat democràtica d'un país també passa perquè hi hagi televisions i ràdios públiques que puguin complir amb la seva funció, i això si no es paga no existeix.

Fa tot just un mes es va conèixer que TVE ha comprat els drets per emetre el Mundial de futbol masculí de Qatar, i que, per tant, ha fet una oferta superior a Mediapro i altres operadors. Entenc que ha sigut una aposta important de la casa, però les televisions que fan aquesta inversió és perquè saben que després la recuperaran amb la publicitat.
Nosaltres volem jugar a la Champions de tot, la dels drets esportius també. TVE, pel que representa i vol representar en el futur, vol ser una televisió de referència. Volem continuar optant a retransmetre de determinades coses hi volem continuar optant. No tindrem un retorn com tindria una televisió privada, però a l'hora de quadrar els números ho farem d'una altra manera. El que no podem és renunciar d'entrada a tenir competicions d'aquest tipus perquè generen un interès públic. Hem de jugar a la primera divisió de tot. Els Jocs Olímpics i Eurovisió sempre els hem tingut i els continuarem tenint, però abans en teníem d'altres que hem perdut. No podrem optar a tot, però volem recuperar algunes coses de les que teníem abans. Un país necessita mitjans de comunicació públics forts, i això vol dir poder oferir continguts que s'adrecin a un públic majoritari i transversal.

Deies que TVE Catalunya ha de tenir un paper important en els continguts que s'emetin per a tota Espanya, i en això el departament d'esports d'aquí sempre ha sigut punter. Entenc que les transmissions dels partits del Mundial de Qatar pivotaran a la seu de Sant Cugat?
No puc entrar en aquest detall... El que sí que puc dir és que el Teledeporte en gran part està a Sant Cugat, i el cap d'esports és un català, que és l'Arseni Cañada. El pes de Catalunya en tot el que és l'esport és notori, i sempre escombrem cap a casa, però també és veritat que a Madrid hi ha molt bons professionals dels esports. Normalment, es fan fórmules de coproducció, com va passar amb els últims Jocs Olímpics, per tant, és probable que repetim la fórmula.

Anem enrere en el temps, el 2005. Tu estaves treballant a Catalunya Ràdio amb contracte, t'ofereixen anar a TVE al programa 'Catalunya avui' com a freelance i dius que sí.
Sí, jo feia dos anys que treballava a 'El Matí de Catalunya Ràdio' amb l'Antoni Bassas. Hi havia una vacant d'una reportera del 'Catalunya avui' que marxava a l''Espanya directo', m'ho van proposar i vaig dir que sí. Els canvis sempre fan una mica de basarda, però llavors tenia uns 25 anys, i el que toca és moure't. Vist com ha anat tot no em vaig equivocar.

A partir de llavors has anat fent de tot al departament d'Informatius, has presentat tots els informatius territorials, fins que fas el salt al Telediario de cap de setmana per a tota Espanya. Com va ser aquella experiència?
Molt bona, i gairebé res del que m'ha passat professionalment ho he buscat, jo he deixat que la vida em portés. Ara et trobes amb alumnes a la universitat que ambicionen sortir a la tele, jo no. Jo estava a la ràdio i va sortir una oportunitat de fer tele. I amb Telediario igual. Jo estava a Sant Cugat, vaig estar una temporada al Canal 24 Horas a Madrid, després vaig tornar aquí. I estan aquí, necessitaven un presentador per al cap de setmana, van convocar un càsting intern, em van dir que m'hi presentés, i vaig anar cap allà. L'experiència va ser molt bona perquè van ser dos anys informativament molt potents. Recordo la mort de l'Adolfo Suárez, que em va agafar en directe, fins a la guerra de Crimea del 2014. És un privilegi poder explicar la realitat des d'un lloc com el Telediario.

I vuit anys després has entès ja perquè et van prendre el caramel? S'han fet moltes interpretacions, però no sé si has arribat a saber què va passar de debò.
Del tot mai ho arribes a saber. En el meu cas, va haver-hi un canvi a la direcció d'informatius, i la persona que va entrar em va comunicar que no volia que ni jo ni l'editora continuéssim. És una decisió legítima cada cop que hi ha un canvi a la direcció, tot i que sí que és veritat que és estrany que això passi a mitja temporada, d'un dia per l'altre, i que el relleu no sigui tant d'un cap d'informatius sinó a un presentador. És poc habitual, però més enllà d'això, això em va passar a la mateixa empresa que un dia em van donar l'opció de presentar un Telediario quan jo no era ningú. Vaig tornar aquí a Sant Cugat, i encara vaig tornar al Telediario un altre cop.

Quasi tota la teva carrera l'has passat a mitjans públics. Crec que estan massa condicionats per la política i/o els polítics?
Estan condicionats, és evident. Les ganes d'influir en els mitjans per part dels polítics, els empresaris o els sindicats són legítimes. El tema és què passa si la persona que vol influir no aconsegueix el seu objectiu i té capacitat per fer fora la persona que li ha dit que no. Al final, no és un problema rebre pressions, el problema és l'autonomia que té aquell mitjà de comunicació per dir sí o dir no a aquella pressió. I això passa pel sistema de govern dels mitjans de comunicació públics. El consell d'administració actual de RTVE està sorgit d'un concurs públic, i està més garantida la pluralitat i les persones responsables no han estat escollides a dit per ningú, com en el meu cas. Jo he presentat en TD en etapa PP i etapa PSOE. L'important és que els mitjans públics siguin prou autònoms per prendre decisions i equivocar-se sense tenir una represàlia política. Jo sempre dic que el sistema de govern òptim seria un que s'assemblés molt al de les universitats públiques. Les universitats tenen un rector i un consell de govern, que no tenen autonomia financera, però el ministre no pot trucar al rector i dir-li què ha de fer. En els mitjans públics encara estem lluny d'aquest model.

Hi ha una altra vessant teva, que és la d'escriptor. Tens una novel·la, 'La extraña historia de Maurice Lyon', i no sé si ja tens al cap una segona.
No és que la tingui al cap, és que ja està escrita i es publicarà el mes d'octubre si tot va bé [es va publicar abans, el mes de juny]. M'agradaria publicar-la en català i castellà en paral·lel. El títol l'estem acabant de triar, en tenim dos o tres. És una història que no té res a veure amb l'anterior, que era un thriller de misteri. Això d'ara és una novel·la molt més personal, seria una mena d'autoficció basada en experiències vitals, però que té una qualitat literària notable.

Hi ha molts periodistes d'informatius que necessiten obrir una finestra per escriure ficció. Què t'aporta a tu escriure novel·les?
En la ficció la llibertat és total. Quan escrius una novel·la o un conte pots fer volar la teva imaginació i fer-li dir als personatges el que vulguis, i és deliciós. El periodisme no hi té res a veure. I quan vens del periodisme, i sobretot de la televisió, i vols posar un peu a la ficció, no suma, no tens el reconeixement literari.

Ets un mediàtic?
Sí, és com 'tu no ets dels nostres'. Però és igual, jo continuaré defensant el que escric.

No has nascut a Sant Cugat i tampoc hi vius, però hi vens cada dia a treballar des de fa 16 anys. Quina és la teva relació amb la ciutat?
La tinc doble. Una és la professional, perquè els estudis de Catalunya estan a Sant Cugat. I l'altre és perquè els meus pares fa anys es van comprar una casa aquí, i encara la tenen. Primera era per venir-hi els estius, després van voler venir-hi a viure, però després van decidir mantenir un peu entre Barcelona i Sant Cugat. La ciutat la conec bé i és una població que me la sento molt propera i hi tinc molts amics que viuen aquí.